DeltebreEl Deltebre Dansa és fruit d’una inconsciència. Érem més joves, teníem il·lusió i, sobretot, estàvem molt bojos. I sort d’això, perquè d’una altra manera no ens n’hauríem sortit”, explica la gestora i tècnica cultural Elena Fabra. Avui aquella aposta agosarada és un referent internacional de les arts escèniques. Des de llavors el projecte ha acollit al cor del Delta de l’Ebre al voltant de 800 artistes, gairebé 300 espectacles, 100.000 espectadors, 2.500 estudiants de dansa i un centenar de docents. “Que hàgim complert vint anys demostra que es poden aixecar projectes culturals d’altíssim nivell des dels territoris rurals. Hem portat espectacles a un poble on mai s’havia programat dansa contemporània. Hi hem implicat associacions locals, i els ciutadans de Deltebre se l’han acabat fent seu”, explica el ballarí i coreògraf tortosí Roberto Olivan, director del festival.

En realitat, la proposta inclou dos festivals en un. D’una banda, l’oferta professional de formació, que cada any reuneix prop de 200 ballarins, professors i alumnes de més de cinquanta països; i de l’altra, un complet programa diari d’espectacles en una carpa de circ amb capacitat per a nou-cents espectadors, oberta a tota la ciutadania. “Va ser el primer gran festival on conflueixen els grans referents de la dansa contemporània. T’hi pots trobar professors emergents, però també altres de consolidats com el veneçolà David Zambrano, que amb les tècniques de flying low i passing through ha revolucionat la dansa improvisada”, explica John Barreto. Aquest jove colombià de 34 anys és un dels molts ballarins internacionals que ha passat pels cursos del Deltebre Dansa. “M’he arribat a endeutar per poder ser a Deltebre, perquè per als que venim de Llatinoamèrica el desplaçament no és barat. Però no me’n penedeixo. Si ets professional de la dansa, cal ser-hi per estar al dia de les noves tendències”, afegeix.

Com a creador i també com a programador, Roberto Olivan fa temps que experimenta amb la hibridació de disciplines: entre la dansa contemporània, les músiques urbanes i, fins i tot, l’esport. I també amb el circ. “El circ és un art total. En un mateix espectacle aconsegueix barrejar música, teatre i dansa amb molta naturalitat. Cada cop més, les escoles de dansa inclouen el circ en el seu programa formatiu i, a la vegada, les escoles de circ inclouen la dansa”, explica la pallassa Pepa Plana, que l’any 2008 va instal·lar el seu centre de creació entre els arrossars dels afores de Sant Jaume d’Enveja. Per afinitat artística i proximitat geogràfica, ha gaudit del festival des de gairebé el seu inici com a espectadora, tot i que també hi ha actuat de manera puntual.

Una plataforma de nous talents

“Un ballarí no està fet només per moure’s, sinó també per pensar. Això em va quedar molt clar després de passar pels cursos de formació”, explica la ballarina ampostina Laura Ibáñez, que —com el Deltebre Dansa— acaba de complir vint anys. Quan encara era adolescent, el festival li va obrir la ment i l’ha ajudat a marcar el seu itinerari en el complex món de la dansa contemporània. Ha passat pel Conservatori Professional de Dansa de Barcelona (Institut del Teatre) i, des de fa un any, estudia a la University of the Arts d’Arnhem, als Països Baixos. “A Deltebre he pogut gaudir de les classes de la ballarina catalana Lali Ayguadé, que quan es mou és com un gat, i que m’ha ensenyat a moure’m amb delicadesa i precisió; o de Rakesh Sukesh, un coreògraf que ha sabut connectar la cultura índia i la belga, amb arrels en la filosofia del ioga, amb una tècnica que m’ha canviat la percepció de com he de respirar. Els companys de la universitat d’Arnhem es queden bocabadats quan els explico que he passat per les classes d’aquests professors”, comenta Ibáñez.

Aquest any el festival se celebrarà del 7 al 20 de juliol, amb una vintena de professors convidats, entre els quals també destaquen Wim Vandekeybus, Jasmin Vardimon i Akram Khan. En l’apartat d’espectacles, el Deltebre Dansa s’inaugurarà amb Mucha Muchacha, una proposta de dansa espanyola contemplada des de la contemporaneïtat. Hi passaran noms com Lali Ayguadé i Joana Gomila, David Zambrano i Milan Herich, o Carme Muñoz i Derek Van Den Bulcke. “La programació és trencadora i arriscada, amb peces potser difícils per al públic no habitual de la dansa, però també hi hem inclòs muntatges més populars, amb la voluntat d’arribar a un públic ampli”, conclou Roberto Olivan. A un preu simbòlic de 6 € l’entrada, tothom té el seu espai al festival.

Allò que només trobaràs al Delta

En bona part l’èxit del Deltebre Dansa ha recaigut en la singularitat d’un territori amb una idiosincràsia molt marcada. Perquè, més enllà del gaudi professional i cultural, els espectadors i els ballarins que hi acudeixen també busquen el contacte amb el riu, les platges i les tradicions. El punt àlgid d’aquesta simbiosi arriba amb la improvisació de dansa als arrossars de la barraca d’en Salvador, quan els ballarins s’enfanguen i es deixen emportar per la música i el moviment. Però no cal posar els peus al fang per gaudir de l’entorn natural del Delta de l’Ebre. Moure’s per les aigües poc profundes d’aiguamolls, llacunes i canals era una manera habitual de desplaçar-se fins a mitjans del segle passat. Pescadors i caçadors navegaven amb pontones, petites barques de fusta, estretes i de poc calat. Es propulsaven amb una perxa: un bastó de fusta de tres metres, bifurcat a l’extrem inferior, que feia de rem i de timó alhora. Avui dia aquesta tècnica encara s’utilitza per navegar per les llacunes. A les basses, l’accés amb pontones està restringit i només hi poden circular els professionals amb llicència. Així i tot, hi ha petits racons on els visitants poden provar la seva destresa com a perxadors. Al Mas de la Cuixota (www.lomasdelacuixota.com) o a MónNatura Delta (www.monnaturadelta.com) es poden llogar aquestes embarcacions i endinsar-se en els canals.

Si del que es tracta és de gaudir del mar i la gastronomia, una visita a les muscleres situades al centre de les badies dels Alfacs i del Fangar és una excel·lent opció. En aquestes plataformes de fusta entrecreuades, que semblen surar sobre l’aigua a l’horitzó, es cultiven ostrons i musclos. N’hi ha prop d’un centenar, que produeixen anualment unes 300 tones d’ostrons i 4.000 de musclos. Actualment, tres d’aquestes muscleres estan habilitades per rebre visitants, entaular-se i tastar els musclos cuinats al vapor o les ostres arrissades servides fresques, amb un bouquet singular que prové de la combinació de l’aigua dolça del riu i la salada del mar. Això sí, per arribar-hi, cal agafar una barca.

Festivals de juliol amb DO Terres de l’Ebre

Eufònic, el festival d'arts sonores, visuals i digital-performatives

Eufònic és una experiència sonora i visual ancorada en el paisatge singular de les Terres de l'Ebre i, en especial, del Delta. Del 10 al 13 de juliol, la ruralitat i l’art d’avantguarda conflueixen en una programació carregada de concerts, accions sonores, instal·lacions i performances. El festival s’inaugurarà amb l’estrena de Where Water Begins, una peça sonora de la canadenca-coreana Lina Choi a bord del vaixell La Perla, navegant pel riu Ebre: una obra que explora la fascinació humana pels sons de l’aigua. // eufonic.net

Les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona

Els diumenges al vespre dels estius al territori Sénia, allà on conflueixen Catalunya i el País Valencià, tenen un nom: les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Un cartell eclèctic i internacional, amb onze concerts i amb vistes elevades sobre la Foia d’Ulldecona. Entre les propostes d’aquesta temporada destaquen el rock’n’roll de la banda britànica MFC Chicken (6 de juliol), l’afro-funk congolès de King’Gongolo Kiniata (20 de juliol) i la fusió francocatalana dels Dynamite Shakers (27 de juliol).

La Mostra de Jazz

Des d’aquest cap de setmana i fins al 12 de juliol, la música arriba a gairebé tots els bars i restaurants de Tortosa, i també a la plaça de l’Absis, que esdevindrà el gran auditori a l’aire lliure per a les figures estel·lars. Hi actuaran la banda del músic Dominic Miller (29 de juny), col·laborador habitual de Sting; el guitarrista flamenc Tomatito (2 de juliol), referent del gènere i guanyador de sis premis Grammy Llatins; i el trio madrileny de jazz-punk Gilipojazz (10 de juliol). Tot plegat es complementa amb una Mostra de Cuina Cajún i passejades pel riu amb jazz a bord del llagut Lo Sirgador.

Proto-fest – Festival de Música de Tortosa

Del 23 de juliol al 2 d’agost, el festival combinarà una quinzena de concerts en espais patrimonials de Tortosa amb cursos de formació impartits per reconeguts artistes i pedagogs. Hi passaran músics com la violista Rivka Golani, el bandoneonista Marcelo Mercadante i el contratenor Jordi Domènech. El gruix dels concerts de petit i mitjà format es concentrarà al recinte renaixentista dels Reials Col·legis, amb propostes d’òpera barroca, joies del classicisme català i vienès, i concerts que fusionen el món del tango amb el folklore ebrenc.

DeltaChamber Music Festival

Aquest festival parteix d’una residència artística i musical que, des de fa deu anys, reuneix instrumentistes d’arreu del món al Delta de l’Ebre. El resultat és un programa de concerts d’altíssima qualitat que té l’epicentre a Amposta, però que irradia cap a una desena de poblacions de l’extrem sud de Catalunya. Hi conviuen noves creacions de compositors catalans, grans clàssics de la música de cambra i intervencions arquitectòniques efímeres dissenyades especialment per als espais dels concerts centrals.