Amb la necessitat d’evolucionar cap a un món més sostenible, els llums LED van arribar a les nostres vides. Les bombetes van deixar de ser incandescents i el progrés ens va abocar, irremeiablement, als misteris de la il·luminació. Després d’uns quants fracassos consecutius en l’elecció de la bombeta adient, per endevinar mínimament la nova adquisició et cal una taula d’equivalències amb els lúmens, una guia per entendre l’abast del flux lluminós i un pantonari de temperatures de color. Això, si tot va bé. Perquè potser en el moment de la substitució descobreixes que la instal·lació és incompatible amb el led, es rosteix el transformador, no funciona el regulador d’intensitat, t’han de canviar l’interruptor i gairebé sembla que t’hagin de modernitzar tota la instal·lació elèctrica de la casa. Abans, sabies si volies la bombeta de 60 o de 120 watts i totes feien la mateixa llum. Ara, qualsevol canvi provoca una miscel·lània de tonalitats lluminoses i no hi ha cap làmpada que faci la mateixa claror.
La constatació que el drama no és individual es pot veure circulant pel carrer en horari nocturn. L’afició a observar els interiors il·luminats de balcons i finestres permet constatar amb un cop d’ull que el desastre lumínic és col·lectiu, gairebé estructural. L’antiga calidesa de moltes llars ha degenerat en una llum blavosa freda digna d’uns congeladors industrials o d’una planta il·legal d’hormonació de pollastres. Als restaurants, comproves que sobre cada taula hi penja una bombeta d’una tonalitat diferent. A l’hora de substituir una bombeta o comprar-ne una de complementària, no trobes mai la mateixa. Més enllà de fixar-te en la forma del bulb i la rosca, intentes desxifrar les E i les W, sense entendre si 4W, 7W, 9W o 18W, per posar uns codis a l’atzar, són poc o massa o si la diferència és substancial. Et quedes la que et sembla que té més potència i quan la proves, fa una claror agònica, malaltissa. També has d’estar pendent de les K amb la dificultat de trobar l’ambient que desitges, com si tots dominéssim les propietats dels graus Kelvin. Si no hi penses i sense fixar-t’hi agafes un to ataronjat, pots convertir casa teva en una taverna medieval, un quadre de Rembrandt o el cau on Dickens escrivia les primeres obres. Per descomptat, si la bombeta és low cost, el parpelleig de la llum poc acabar afectant el sistema nerviós i impedint la identificació dels colors amb claredat. L’enllumenat públic també s’ha vist afectat. Els fanals del carrer brillen poderosament al capdamunt del pal, però la claror que projecten a terra és d’una pobresa alarmant.
El març del 2023, el periodista Tom Scocca va publicar a The New York Magazine un reportatge que era gairebé una tesi doctoral sobre el drama de les bombetes LED. Es va entrevistar fins i tot amb la cap de disseny d’il·luminació del Metropolitan, que li va confirmar el drama. Scocca va aprofundir en les diferències socioeconòmiques per accedir als llums LED de qualitat, els efectes sobre l’estat d’ànim de les persones i les solucions creatives per intentar pal·liar la precarietat d’aquest nou sistema. Els experts el van alertar també que, malgrat les promeses de màxima durabilitat de les bombetes LED, en la majoria de casos la qualitat de la llum inicial es degrada amb els mesos.
Abans, quan es volia dir que algú era un talòs, es deia que no sabia canviar una bombeta, com a exemple d’una de les tasques més fàcils de resoldre per qualsevol ésser humà. Ara, per escollir una bombeta nova, necessites ser físic teòric, expert en fotònica i haver fet un màster a l’institut Max Planck per encertar-la.