Cada casa, un món

Dues cases juntes i un pati nou: la vida, entre un carrer estret i un carreró

Casa Mila (Esporles). Isla architects

Tenien una casa per reformar al poble d’Esporles, una casa entre mitgeres, amb planta baixa, pis i golfes. Amb un problema: està encaixonada entre un carrer estret i un carreró encara més estret que, a més, era l’única sortida de la casa. Més ben dit: en tenien dos, de problemes, perquè com a la gran majoria de les cases entre mitgeres dels pobles, s’hi suma la manca de llum natural a la pràctica totalitat de l’interior. Però els problemes són reptes per a l’arquitectura. O així sembla que ho entenen els arquitectes d’Isla, un estudi amb seu a Palma encapçalat per Marta Colón de Carvajal i Juan Palencia, responsables d’aquesta obra, que és un exercici d’equilibri entre la tradició constructiva de la zona i una modernitat vital senzilla i lluminosa alhora.

Els arquitectes admeten que el repte d’aquest projecte de reforma es va fer més atractiu i va multiplicar les possibilitats quan es va presentar l’oportunitat de comprar la casa veïna, una trinxa llarga i estretíssima no gens fàcil tampoc precisament per les seves mides: 25 metres de llargada, construïts de cap a cap, i uns extraordinàriament escassos 2,5 metres d’amplada. No es tractava només d’unir les dues construccions. Sabien que, buscant-hi solucions, podien convertir aquesta trinxa en una gran aliada per canviar la vida a la nova casa i donar molt més sentit al conjunt de la reforma.

Cargando
No hay anuncios

I com s’ha convertit en molt més que una sola casa formada per la unió de dues? La idea essencial, sens dubte, ha estat la de transformar gairebé mitja casa de la trinxa en un nou pati, un espai central no només a la vella casa, sinó que esdevé central per les possibilitats que ha obert a la unió de les dues edificacions. Aquest nou pati estret i llarg permet tenir una vida a l’exterior, permet habilitar unes quantes pasteres amb una vegetació que sempre s’agraeix i que, en aquest cas, està regada per la baixant de les teulades. Sobretot permet donar llum natural a l’habitatge i, amb una gran obertura al mur, tenir una continuïtat visual i física entre l’interior i l’exterior. Però també ha permès la creació de dos espais a cap i cap de la trinxa per a una certa vida independent: d’una banda, en contacte amb el carrer, un vell garatge s’ha convertit en un estudi que ara és una nova estança ben il·luminada, amb la portassa de barrots que deixa que corri l’aire, i a la banda del pati una vidriera que acull la taula d’estudi i la porta; de l’altra, una petita casa de convidats al fons del pati, amb una minicuina, una zona d’estar i un dormitori al pis de sobre.

Cargando
No hay anuncios

La trinxa és avui, així, una gran sortida per a la casa veïna més grossa, que ha mantingut el volum original. Això sí, s’hi ha canviat la distribució: l’espai central per a la cuina menjador; de l’antiga cuina amb volta se n’ha fet la sala amb llar de foc i un original sofà triangular d’obra en un racó amb vistes al carreró; al primer pis, un gran dormitori-sala de jocs infantils que, en un futur, es podria dividir en dues habitacions, si calgués, i el dormitori principal al pis més alt, el de les golfes, a més amb una petita terrassa.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, més enllà dels canvis, el més determinant de la reforma és com els arquitectes de l’estudi Isla, amb els propietaris, han reflectit a la casa com els agrada viure: de manera senzilla i confortable. I aquesta senzillesa es troba des del disseny que arquitectes i propietaris han fet del terra, un paviment continu compost per peces hidràuliques separades i unificades per terrazzo, fabricat per Huguet, al blanc absolut del morter de calç per a l’interior i el morter en to terrós i rugós de l’exterior, amb el joc valuós d’una fusteria que s’ha unificat en un verd molt especial que li dona encara més vida.

Cargando
No hay anuncios
Imaginar les maneres de fer entrar la llum

Guanyar llum natural i no haver de viure el dia a dia dins un espai fosc és el gran repte de la reforma de les cases entre mitgeres. Haver comprat un habitatge de 2,5 metres d’amplada per 25 de llarg per sumar-lo a la casa veïna en principi no feia més que afegir foscor. És per això que els arquitectes d’Isla diuen que bona part dels esforços d’aquest projecte estan “en imaginar totes les maneres possibles d’introduir la llum natural als habitatges”. Crear un pati que no existia renunciant a part de la casa més estreta va ser essencial per aconseguir-ho, però també obrir una corredora tan ampla com es pogués a la paret mitgera de cara al nou pati, fer finestres pivotants tant en vertical com en horitzontal i, entre d’altres, crear claraboies circulars que conviuen amb les bigues.

Cargando
No hay anuncios