Netejaries la tassa de cafè per aconseguir feina?

Diverses pàgines web centrades en l’àmbit empresarial s’han fet ressò d’una suposada estratègia innovadora per contractar treballadors. L’han batejat com el coffee test i es posa en pràctica en el procés de l’entrevista preliminar. Consisteix en oferir un cafè –o una beguda similar– al candidat i, a l’acabar la conversa, comprovar què fa aquella persona amb la tassa. Si se n’oblida i la deixa bruta sobre la taula se suposa que no és un bon fitxatge perquè delata la poca predisposició de l’empleat a treballar. Denota despreocupació per l’entorn laboral. En canvi, si s’ofereix a rentar la tassa es demostra iniciativa i un bon encaix amb la cultura de l’empresa. Com és habitual, s’ha tendit a exagerar l’abast del mètode perquè la idea representa que fa fàcil el que és complex. Es presenta com un truc molt simple que revela una suposada lectura humana d’un candidat. Detecta el que no es pot comprovar en un currículum. És obvi que la idea és cínica i absurda, però també és cert que en el món de l’empresa i dels recursos humans subsisteixen tota mena d’individus que s’han aficionat a fer de la irrellevància una genialitat, sobretot si els permet accelerar la feina. Són idees que substitueixen criteris objectius sense encert assegurat per criteris morals difusos. És el món dels directius-xamans, que camuflen la incompetència i l’error per la fal·làcia de l’olfacte i un sisè sentit. El cap clarivident que acaba sabent més del candidat que el mateix candidat.

L’origen d’aquesta tècnica de contractació es troba en una entrevista que li van fer en un pòdcast a un directiu de recursos humans australià, Trent Innes. Ell no ho va presentar com un mètode de contractació. Li van preguntar com ho feia en les entrevistes de feina per intuir si els candidats encaixaven amb la cultura de la seva empresa i va posar l’exemple del cafè com un dels aspectes que podia reflectir el tarannà de la persona avaluada. En cap cas ho va vendre com una estratègia infal·lible ni una prova determinant en un procés de contractació. La idea fa riure perquè automàticament t’imagines un d’aquells grans impostors que, davant la mandra que els fa treballar, són capaços de fregar una tassa fins a esborrar-ne l’esmalt. La timidesa i la cautela en una entrevista de feina tampoc afavoreixen, sovint, exhibir les virtuts higièniques d'entrada, preguntant a recepció on és la pica de la cuina i buscant el Mistol a l’armari. D’altra banda, presumir de la teva predisposició a arremangar-te i agafar el fregall pot acabar donant una imatge de subordinació i docilitat que impedeixi qualsevol possibilitat de promoció futura. Si et donen la feina, corres el risc d’acabar fregant les tasses de l’oficina sencera.

En una entrevista de feina, la millor manera de sabotejar l’estratègia és demostrar el coneixement d’aquesta pràctica. Quan et preguntin si vols un cafè, només has de dir: “Depèn. Si és per fer-me el coffee test, només m’has de dir què vols que faci després amb la tassa: la rento o en tens prou que la porti a la cuina?” Demostra coneixement de l’àmbit laboral, capacitat d’adaptació a situacions insòlites, habilitats comunicatives i bona predisposició a col·laborar. Això, sempre que l’oferta laboral interessi. Si no, sempre pots escopir dins la tassa i queixar-te: “Aquest cafè que teniu és una merda! Espero que la feina sigui millor...”