És un experiment, una investigació sobre les possibilitats de recuperar i donar una nova vida a les nombroses petitíssimes construccions que hi ha al camp i que antigament servien de refugi per als pastors i caçadors o com a casetes per a les eines agrícoles. Aquest repte és el que es va plantejar Mariana de Delás -una arquitecta que treballa des de Mallorca, Barcelona i Madrid- amb una d’aquestes casetes, situada en un pinar del Migjorn mallorquí. El projecte, que ha anomenat 12 Volt Retreat - #1 Siurell, esdevé, així, una prova pilot carregada d’idees per a aquests refugis, molts dels quals ara abandonats, que solen tenir unes dimensions que van dels 5 als 20 m. Aquesta caseta només en té 15, de metres quadrats.

Un cau, un niu, un món minúscul i tan bàsic com idíl·lic és el que ha aconseguit crear l’arquitecta dins la que era una senzilla construcció de marès (pedra arenisca) i teulada a una sola aigua, que és com són la majoria de les casetes d’eines que esquitxen el paisatge rural de Mallorca. La que ens ocupa, com moltes d’aquestes casetes, fins i tot té a la vora la pedrera de la qual es va extreure el marès per a la seva edificació. En un exercici de creativitat que reuneix tradició i contemporaneïtat, la peça de marès més típica, la de 80 x 40 cm, que és la que construeix la caseta i que queda vista a la façana, s’ha fet servir a l’interior per fer la pràctica totalitat de les peces del mobiliari: els prestatges, els bancs d’obra i fins i tot el seient dels tamborets s’han autoconstruït acoblant en diverses posicions o retallant aquestes peces de marès. Els mobles i elements metàl·lics, com ara la gran finestra, el ventilador amb aspecte de molí i els mateixos tamborets fets amb acer pintat de vermell brillant són una obra conjunta entre Mariana de Delás i els components de l’estudi 2monos.

Molts d’aquests elements tenen una funció doble o múltiple per treure profit a un espai tan reduït. El finestral serveix també com a banc per seure a l’interior de la caseta. El sofà d’obra es pot fer servir també de llit i de lloc d’emmagatzematge. I la canaleta que recull l’aigua de les teulades acaba amb un poal per a una dutxa d’una sola remullada.

Austeritat en el consum de l’aigua com a bé escàs, i també austeritat en el disseny dels dispositius mecànics, elèctrics i de sanejament d’aquest prototip de refugi temporal. Tots estan concebuts per funcionar amb només 12 volts, la qual cosa, a més, és una manera d’evitar riscos d’incendi en una zona de pinar extraordinàriament seca. Però sobretot vol promoure un estil de vida de menys consum energètic i explorar les possibilitats de les bateries portàtils. En aquest sentit, com que la caseta es troba a l’ombra dels pins, s’ha inventat un carretó solar per buscar els raigs i carregar les bateries que donen energia a la casa.

En tot cas, més enllà de l’exercici conceptual per a la renovació de les diminutes construccions agrícoles i al marge de la investigació sobre materials i aprofitament dels recursos mínims, aquesta obra de Mariana de Delás fa una enginyosa clucada d’ull als siurells, les figuretes de fang pintades de blanc i amb pinzellades vermelles i verdes o blaves. Tan mallorquines com aquesta caseta.