Havien de transformar un vell magatzem de Barcelona en un espai que pogués ser habitable però que també donés una bona resposta a l’activitat laboral dels seus propietaris, una parella de sommeliers a qui els agrada organitzar tasts de vins per a petits grups d’amics o de clients. Els arquitectes d’Allaround Lab, Noelia de la Red i Jordi Ribas, van voler treballar amb tot el volum d’aquest local que té façana als dos costats -al carrer i a una mena d’interior d’illa- i finestrals immensos en cadascuna d’elles. Van voler treballar amb tota l’altura i l’amplada d’aquest espai tan diàfan, i no només amb la superfície.

Conscients que la buidor forma part de la vida tant o més que no els espais plens, van projectar aquest buit amb l’objectiu de convertir-lo en un lloc lluminós i de gran senzillesa. Un espai blanc i sense ornaments, un concepte tan neutre com flexible, perquè siguin les persones les que hi aportin color, moviment i vida només habitant-lo. La casa, d’aquesta manera, s’entén com un recipient blanc on els propietaris posaran les seves coses i, a vegades en un sentit, a vegades en un altre, en faran l’ús que desitgin o que necessitin en cada moment.

Així, els 120 m que té l’antic magatzem, repartits en un doble espai -80 m per a la planta baixa i 40 m per al nivell superior-, es conceben també, després de la transformació, com un espai continu, amb els mitjans i elements mínims per habitar-lo i, alhora, les particions mínimes. Tot això ha fet que la despesa per a la reforma no hagi superat els 100.000 euros més IVA.

Un paviment de grans peces de porcellana molt resistents, que et fa la sensació de continuïtat; un sostre i uns pilars que s’han conservat tal com eren, de formigó. Blanca la cuina, la sala, l’escala que condueix a la planta alta, els sofàs d’obra i els perfils dels finestrals. Blanca la pintura sobre els maons originals, blanc el mobiliari, blanc tot o quasi tot -no oblidem el to suavíssim de gris del sostre-, és aquest no color l’element que sobretot dona la sensació de continuïtat espacial, més enllà de la diversitat de les textures.

El fet que una de les habitacions de la planta alta sigui una gran balconada sobre la cuina i amb mirada cap a la zona d’estar també contribueix a unificar els espais, fins i tot en vertical. I el fet que, per poder encabir els dos dormitoris i un bany que es necessitaven en aquesta planta primera, els d’Allaround Lab proposessin fer-hi un distribuïdor amb una planta en diagonal, també ha potenciat la continuïtat i les bones circulacions d’aquest espai. És més, perquè la comunicació entre els distints ambients tingui el mínim nombre d’entrebancs, les portes són pivotants. Així, contemplant-ho de façana a façana i amb tot bastant buit, la vida i el moviment es fan més lliures.