De vegades vas a un lloc amb una idea preconcebuda del que trobaràs i el que acaba sent no hi té res a veure. Avui, dos restaurants on m’ha passat això, en positiu. No són el que semblen, són encara millors. El primer és una barreja d’èxit i el segon un xinès amb molta màgia. Som-hi.

D’un restaurant que es diu Arigato (que vol dir gràcies en japonès) pensarem que és un restaurant, lògicament, japonès. M’havien dit que era molt bo, i jo cap allà. Heus aquí que porten la carta i hi trobem tacos, aguachile, enchiladas... Venen a atendre’ns i ràpidament ens expliquen que la carta és una fusió entre menjar mexicà i menjar japonès. El resultat és sublim. Us poso exemples: aguachile de vieira amb crema d’alvocat amb kizami wasabi, cogombre, yuzu i tortas de blat de moro. Tan tan udon de porc ibèric estofat amb miso i sèsam. Coliflor rostida amb salsa de tamarinde i iogurt, pinyons, panses i ceba confitada. També tenen una versió de chilaquiles amb kimichi i un dels millors okonomiyaki que he menjat mai, molt més lleuger que altres que he tastat (porta carbassó, carbassa, xiitake, col, ceba, maionesa de yuzu, katsuobushi i la típica salsa del plat). Tot boníssim, amb diverses opcions vegetarianes i amb el punt picant just que genera addicció. Una de les coses que m’havien dit d’aquest lloc és que destacava per les postres, i especialment els gelats. Ho confirmo, s’ha de deixar un racó. De fet, si hi passeu per davant, podeu entrar a comprar un gelat i marxar. Són artesans, els fan ells. En tenen amb base de llet, vegans i sorbets. Més enllà dels gelats, a nosaltres ens van causar furor el flam de dolç de llet i crispetes i el pastís de matcha fet amb xocolata blanca i fruits vermells. Si en voleu un de lleuger, el de mango i coco amb tapioca passa com res. Trobareu l’Arigato al carrer Roger de Llúria número 114.

La segona sorpresa és un restaurant xinès únic tant pel que fa a la gastronomia com pel seu propietari. Anem a pams: es diu Restaurant Río Dragón. Quan hi entreu veureu que hi ha passat tothom, ja que les parets estan plenes de fotos. Sempre em pregunto quants cops hi surt Santiago Segura; clarament és un client habitual. Quan arribi l’hora de demanar deixeu-vos aconsellar, però ja us avanço alguns highlights : tallarines manxúria (la pasta està feta a mà i n’heu de demanar tant sí com no), el rotlle especial amb carn i verdures (no és com l’imagineu, és gros i ve tallat en rodanxes), arròs torrat (aquest és curiós perquè és cruixent i molt diferent) i el puré de patates amb carn i bolets. La carta és extensa, així que amb gana no us hi quedareu. Aquest local, però, no es pot separar del carisme del seu propietari, el Gang Li, que, a part de restaurador, és també mag. I els àpats allà sempre acaben amb algun truc. Us estic veient arrufar el nas. Jo tampoc soc hiperfan de la màgia, però creieu-me que és molt divertit i molt farandulero. Ideal per anar-hi amb amics o en família. El trobareu al carrer de l’Oblit, al Guinardó.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.