BarcelonaAbans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

Acabada la Segona Guerra Mundial, soviètics i nord-americans van llançar-se a la conquesta de l’espai. Els primers animals enviats van ser ben petits: mosques de la fruita a bord d’un coet nord-americà el 1947 per veure els efectes de la radiació a gran altitud. El 1949 va ser el torn de l’Albert II, el primer mico que va arribar a més de 140 km de la terra. L'Albert II va morir a la tornada, quan no va funcionar un paracaigudes. Els nord-americans també van enviar un ratolí a l’espai en aquella època en què els soviètics tenien clar en quin animal confiar: els gossos. La raó d’aquesta aposta era ben senzilla: a la Unió Soviètica els faltaven moltes coses després de la Segona Guerra Mundial, però tenien els carrers plens de gossos sense amo.

El primer vol documentat amb un gos va ser el setembre del 1951. L’escollit era el Bobik, però després d’uns entrenaments dins d’esferes estranyes, va fugir un dia abans del vol. No el podem culpar, aquells entrenaments devien ser una tortura. Així que els treballadors de l'Institut de Medicina Aeronàutica de Moscou van sortir a buscar el primer gos que van trobar pels carrers i el van batejar amb el nom de Zib, un acrònim de substitut del Bobik desaparegut en rus. El Zib va sortir viu del vol més alt registrat fins llavors. Molts gossos no van tenir la mateixa sort els següents anys i van morir en vols experimentals.

Si els soviètics tenien gossos, els nord-americans van fer servir micos, més difícils i cars de trobar. L'aposta pels micos va fer-se forta especialment a partir de 1958, quan neix oficialment la NASA per plantar cara als soviètics, que havien enviat el 1957 el primer satèl·lit a l’espai, l’Sputnik. Com que ningú sabia com reaccionarien els cossos humans a la ingravidesa, els científics van voler fer proves primer amb ximpanzés, un animal similar a nosaltres. Els anys 50 el govern nord-americà va autoritzar comprar-ne uns quants al Congo belga que van ser traslladats fins a una base a Nou Mèxic. Els primers ximpanzés eren molt joves i trapelles. De fet, dos d'ells es van escapar de les seves gàbies no se sap com, i van encendre interruptors d’una sala, fet que va activar l’alarma com si haguessin entrat espies comunistes. En realitat, eren els dos animalons jugant. Dos ximpanzés destinats a sessions ben llargues d’entrenament, ja que els científics els van ensinistrar per aprendre a fer tasques dins de la nau per veure com reaccionaren un cop en òrbita. Per ensinistrar-los, es feien servir descàrregues elèctriques als peus si feien el que no tocava. En canvi, si movien la palanca correcta, els donaven fruita. Així van aprendre a moure les palanques tal com volien els científics. Pel que sembla, els soviètics també van valorar ximpanzés, però els costava més trobar-ne i dubtaven sobre el seu caràcter impulsiu. A més, les primeres naus soviètiques es podien controlar des de la Terra, amb els controls manuals que només s’havien d'utilitzar en cas d'emergència. Els nord-americans sí que volien naus que es pilotessin des de dins, així que els calia provar amb els ximpanzés movent palanques.

Però els soviètics semblaven anar per davant. El 1958, la Unió Soviètica va explicar a tot el món que havien aconseguit enviar una gossa a l’espai, el primer mamífer fent una volta al planeta Terra: la Laika, que va morir dins de la nau. Aquesta gossa, barreja de husky i spitz, es va fer mundialment famosa per aquell viatge suïcida a bord de l’Sputnik-2. Viatge suïcida ja que no estava prevista l'operació per retornar-la. L’enviaven a la mort després de ser seleccionada entre un grup de gosses capturades pels carrers de Moscou, sempre femelles, perquè es considerava que tenien millor caràcter. Inicialment, la Laika es deia Kudryavka (petita arrissada), però quan va bordar durant un acte de presentació retransmès per la ràdio, va ser rebatejada com Laika, "lladradora" en rus. La Laika va ser equipada amb sensors i un vestit espacial amb corretges metàl·liques per un vol que va ser una tortura. La Laika va espantar-se amb aquell ascens i el seu batec cardíac va triplicar el ritme normal. A més, l’Sputnik-2 va perdre part de l'escut tèrmic i la temperatura de la càpsula va augmentar tant, que segurament la Laika va morir just en arribar a l’espai per les altes temperatures. Amb el seu cos a dins, l’Sputnik-2 va seguir donant voltes cinc mesos fins que va caure. Els soviètics van explicar que la Laika havia viscut uns quants dies abans de morir, creant un relat més èpics, tot i que era fals.

El contraatac nord-americà va arribar el 28 de maig del 1959, quan la NASA va fer volar el míssil PGM-19 Júpiter des de Cap Canaveral que, en lloc de càrrega explosiva, portava a dins dos micos: en Baker i l’Able. El Baker era una mona esquirol del Perú i l’Able, un macaco nascut en un zoo de Kansas. Havien estat els escollits per aquell vol de 16 minuts que els va portar a l’espai, abans de tornar a la terra vius gràcies a unes càpsules amb paracaigudes. Quan van caure davant de la costa de Florida i van ser rescatats, van esdevenir els primers animals que tornaven amb vida de l’espai. L’Able va morir pocs dies després, però el Baker va viure fins al 1984 i va ser enterrada al centre espacial de la NASA de Huntsville, Alabama, on la gent va deixar de record a la tomba... plàtans.

El 19 d'agost de 1960, la Unió Soviètica va llançar la càpsula Sputnik 5 que contenia quaranta ratolins, dues rates, un conill, mosques de la fruita i un parell de gosses que es van fer més famoses que molts generals de l’exèrcit: Belka ("Blanca") i Strelka ("Fletxa petita"). Tots van tornar amb vida i les dues gossetes es van fer tan famoses que encara avui en dia els nens russos llegeixen sobre elles. En aquell viatge, els metges van seguir les reaccions dels animals a través d’unes càmeres, que al principi estaven preocupats perquè inicialment Belka i Strelka no reaccionaven. Durant les tres primeres òrbites al voltant de la Terra, no es van moure, fins que la Belka va vomitar. I es van despertar una mica, tot i que era evident que això d’experimentar la sensació de no tenir gravetat les va deixar desorientades. La Belka i la Strelka van ser rebudes amb tots els honors quan van tornar i van arribar a visitar el Kremlin. Els van donar una medalla, van aparèixer a cançons, programes de la tele i tota mena d’objectes, de segells a samarretes. Al final, van acabar convertides en objecte, ja que les van dissecar quan van morir i encara avui es poden veure al Museu Memorial de la Cosmonàutica de Moscou. Un dels cadells de l’Strelka, la Pushinka, va ser donada pel primer ministre soviètic Nikita Khrusxov a la família del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, el 1963, per acostar posicions. La mare va sortir de la Terra i va entrar al Kremlin. I la filla, a la Casa Blanca. Una nissaga de gossos espectacular.

Els tocava als nord-americans fer un pas endavant. I ho van fer amb el Ham, el 31 de gener del 1961, el primer gran simi cosmonauta. Aquest jove ximpanzé de quatre anys capturat a la selva del Camerun va ser el seleccionat a la base de Nou Mèxic d’entre 40 ximpanzés. A ell li va tocar pujar dins d’una càpsula a bord del coet Redstone, viatge durant el qual va anar activant les palanques tal com li havien ensenyat amb aquell mètode cruel de les descàrregues. El Ham va tornar a la Terra, molt espantat, gràcies al paracaigudes de la càpsula. Va trigar uns dies a calmar-se, tot i que es va fer pública una foto on sembla riure quan li ofereixen una poma just després de ser rescatat d’alta mar. En veritat, estava espantat i de fet, no va ser possible fer-lo entrar de nou a la càpsula per fer-li fotografies, ja que entrava en estat de pànic. Tot just tres mesos després del seu viatge, els Estats Units van enviar el seu primer cosmonauta, Alan Shepard. Però van fer tard: pel mig, Iuri Gagarin va ser el primer home a anar a l’espai. I el Ham? El van jubilar del seu servei i va passar la resta de la seva vida en un zoo de Washington. Va morir amb 25 anys i les cendres es van enterrar a la base de Nou Mèxic, on hi ha un espai dedicat als grans herois nord-americans que van anar a l’espai.

L’era d’enviar gossos i micos acabava, tot i que s’han seguit enviant animals amb finalitats científiques, com esquirols i especialment ratolins. A l’estació internacional, que cada dia ens passa per sobre, hi ha uns quants ratolins.