REPORTATGE ESPECIAL
Diumenge 29/11/2020

De la Graciela a la Jana

2 min
La redacció de l'ARA aquest matí / XAVIER BERTRAL

“Busqueu el primer català de l’any”. Aquest és l’encàrrec que ens va fer l’enyorat Carles Capdevila, director fundador del diari, a la secció de Societat de llavors. I, en una cursa contrarellotge, aquells periodistes que vam acabar sent més que companys vam trobar la Graciela Noguera, la primera catalana nascuda el 2010, a Collbató. Només hi havia un impediment: la seva mare havia de recollir els dos altres fills de l’escola a la mateixa hora que es feia la sessió de fotos amb el desparegut Moisès Broggi. “Doncs ja els aniré a buscar jo”, vaig dir a la mare sense pensar-m’ho gaire. Recordo que en arribar a casa vaig explicar que la meva primera tasca al diari seria fer de cangur de dos nens que no coneixia. Finalment, la Lucrecia, la mare de la Graciela, va trobar qui els recollís i jo, sense cap experiència amb nens, vaig respirar alleujada. És ara, deu anys després, i havent sigut mare per tercer cop, que puc comprendre els malabarismes que havia de fer la Lucrecia per arribar a tot. En una dècada poden canviar moltes vides. I se’n poden apagar d’altres massa aviat, com les de l’Ignasi Pujol, el Carles Capdevila o la Tatiana Sisquella. Com la de tanta gent durant aquesta pandèmia.

Quan l’ARA va començar a fer els primers passos, Ada Colau i Carme Forcadell eren activistes, Ricky Rubio no havia fet el salt a la NBA, una producció catalana somiava amb els Oscars, Bonaventura Clotet parlava de la vacuna del VIH i del coronavirus encara no n’havíem sentit a parlar. Aquests són només alguns dels protagonistes que han passat en deu anys per les pàgines de l’ARA i que hem tornat a entrevistar per saber com han canviat ells i, de retruc, nosaltres. Vam començar a caminar de bracet de la Graciela, filla de la crisi, i tanquem la dècada amb la Jana, que, nascuda en plena pandèmia, demostra que la vida, malgrat tot, sempre s’obre camí.

stats