"Ningú em tornarà el meu pare. Ningú hauria de morir per l’aigua"

IxquisisLa Juana, de vuit anys, acaba de sortir de l'escola. La temperatura ronda els 40 ºC, una situació habitual el mes de maig al Valle d'Ixquisis, al nord de Guatemala. Sense gairebé temps de treure's la motxilla i completament vestida, com de costum, se submergeix al riu Pojom, el més pròxim de casa seva. Es queda allà fins que se li arruga la pell. En Juan Alonzo, de trenta-tres anys, observa la seva filla a la vora de l'aigua: el riu pel qual el seu pare va morir fa cinc anys. 

Des que va ser assassinat, la nena i els seus altres tres fills són la seva única raó de viure. A Yulchén Frontera, un dels vuit pobles d'Ixquisis, ningú ha oblidat la violenta mort del vell camperol, el patriarca de la localitat. Des de llavors, són conscients que la seva supervivència penja d'un fil.

En Juan i el seu pare s'havien compromès a protegir els recursos naturals. Com a agricultors, es guanyaven la vida tranquil·lament cultivant cafè i cardamom. Tres rius reguen la vall: el fosc riu Negro, el tranquil riu Pojom, que apassiona els nens, i l'ample i poderós riu Yalowitz. En Juan explica que ell i el seu pare marxaven abans que sortís el sol, matxet en mà, a netejar els camps. Tornaven després de llargues hores, sota un sol abrasador, carregant el fruit de la seva feina damunt les espatlles. 

La vida d'en Juan va canviar el 17 de gener de 2017. Aquell dia el seu pare va ser assassinat en una manifestació contra la construcció de dues centrals hidroelèctriques a la vall. "Amb el meu pare, mai vam faltar a una sola manifestació per defensar els nostres rius, les nostres muntanyes. Com a indígenes, era el nostre deure", recorda.

Com totes les persones grans, el seu pare, Sebastián, de seixanta-vuit anys, era respectat. La seva veu tenia importància a les assemblees comunitàries, on es prenen totes les decisions essencials.

L'any 2013 en Sebastián i el seu fill es van adonar que el riu que rega les terres de Yulchén Frontera estava amenaçat pel projecte hidroelèctric de l'empresa Energía y Renovación i van decidir oposar-s'hi. Els seus cultius requerien molta aigua i l'empresa preveia construir un túnel per desviar el riu. La vida de la seva família depenia d'això. No permetrien que aquest projecte es construís damunt de les seves terres. 

Una muntanya dinamitada

Tot i l'oposició d'una part de la població, l'empresa va començar les obres i el riu Pojom va ser desviat. Una muntanya considerada sagrada per la població va ser dinamitada per permetre el pas de l'aigua. Energía y Renovación també té previst desviar quatre rius més: Primavera, Varsovia, Palmira i Negro. El 2017 es va completar el 30% del projecte final. L’aigua va començar a escassejar i les famílies, que viuen principalment de l’agricultura, estaven preocupades.

"Sense aigua s’ha acabat tot per a nosaltres! Faig servir l’aigua del riu des de les cinc del matí per escalfar el cafè, per cuinar i per beure com totes les famílies d’aquí", confirma la Catalina, una pagesa de Bella Linda, que està embarassada del cinquè fill: "El millor futur que podem donar als nostres fills és preservar l’aigua", afegeix. 

Per defensar el seu principal recurs, la família Alonzo va anar a la manifestació amb els seus companys de lluita. "Érem unes sis o set-centes persones de tots els municipis de la regió. Vam anar a veure un túnel construït per l’empresa a prop del riu Negro, que l'anaven a desviar pel projecte hidroelèctric. En aquell moment vam sentir els trets", diu en Juan. 

Homes armats van disparar a la multitud. Espantats, els manifestants, encegats pels gasos lacrimògens llançats per la policia, van fugir. En Sebastián Alonzo va quedar-se immòbil a terra amb la samarreta verda tacada de sang. Va estar-se allà quatre hores sense assistència mèdica. Quan els seus amics van tornar, el van trobar inconscient, sagnant i amb dues ferides de bala: una a la nuca i l’altra a l’estómac. 

"El meu oncle em va obligar a fugir amb la resta i, quan vam tornar, el meu pare era a terra, amb ferides de bala i un cop de matxet a la galta", recorda en Juan. Sebastián Alonzo va morir unes hores després mentre era traslladat a l’hospital equipat més pròxim, a Santa Cruz Barrillas, a tres hores d’Ixquisis. "El meu pare va morir per defensar els nostres drets", repeteix en Juan. El nom del seu pare figura a la llista dels 1.773 ecologistes assassinats els últims deu anys, segons l'últim informe de Global Witness, publicat el 29 de setembre. De mitjana, això representa que cada dos dies mor assassinat un ecologista. L’Amèrica llatina és el subcontinent més afectat i els pobles indígenes hi estan particularment exposats, ja que representen més d’un terç dels atacs mortals quan només constitueixen el 5% de la població mundial.

Una investigació que no avança

Cristian Otzin, advocat especialitzat en la defensa dels drets del poble indígena i contractat per la família Alonzo per investigar l’assassinat, creu que al Sebastián Alonzo li van disparar agents de seguretat privada de Energía y Renovación. "Aquesta és la hipòtesi més probable", afirma. En aquell moment, Energía y Renovación teni 12 guardes de seguretat de l’empresa Asteriscos Inversiones i vuit guàrdies de G4s Secure Solutions, tots ells amb permís d'armes. Segons la direcció d’aquests dos organismes de seguretat, no hi havia personal present quan es van produir els trets.

Aquest dia es van cremar més de 30 màquines, tubs i altres materials de l’empresa. Fins i tot avui en dia, les restes d’aquesta crema segueixen sent visibles. Al llarg d’un quilòmetre, els tractors cremats, els materials metàl·lics i les canonades inservibles són a la vora de la carretera.

Juan Alfonso de León, director d’obres del projecte elèctric Energía y Renovación, hi era, aquell dia. "Un grup d’oposició a qui donen suport persones alienes a la comunitat va portar a terme una acció que dista molt de ser pacífica. Van allà on hi ha les màquines i comencen a cremar-les i després ataquen la policia. El seu objectiu era que marxéssim", afirma.

Segons ell, els guardes de seguretat no poden ser en cap cas responsables dels trets que van matar Sebastián Alonzo. "En qualsevol cas, per a ells [els manifestants], tot és responsabilitat de l’empresa. Si plou o no plou, és culpa de l’empresa. Per això, correspon a les autoritats determinar què va passar aquell dia". Fins ara, a banda d’alguns interrogatoris a testimonis, la policia no ha dut a terme cap investigació seriosa sobre l’assassinat.

La policia era a menys d’un quilòmetre quan la manifestació va degenerar en aldarulls. Fins i tot se li havia advertit de la situació per telèfon. Els manifestants acusen la policia de no anar a ajudar Sebastián Alonzo. "Vaig veure cotxes de policia a menys de 200 metres de l’incident i no van intervenir; els trets semblaven haver estat fets amb la complicitat de la policia", diu Francisco Simón, un periodista de la regió que treballava per al mitjà de comunicació guatemalenc Prensa Comunitaria.

Segons els informes oficials, la policia només va intervenir amb l'aixecament del cadàver per dur a terme la descripció: "Solter, sense instrucció, pell morena, ulls color cafè, celles semipoblades, nas aguilenc, llavis fins, cabells canosos, bigoti rasurat, 1,65 metres d'estatura aproximadament".

A Ixquisis la policia no té el suport popular. Al llarg del camí hi ha cartells amb la inscripció "Per favor, que es retiri la PNC [Policia Nacional Civil]". La caserna, que es va situar a les instal·lacions privades d'Energía y Renovación, és percebuda per la població local com una prolongació de l'empresa. Abans del projecte hidroelèctric, no hi havia policia a Ixquisis. I els agents només surten de la caserna fortament armats.

Dos policies que hi ha a la caserna es mostren distants. D’entrada, el cap diu: "Seria millor no discutir el tema de les centrals hidroelèctriques, ja s’ha discutit durant vuit anys i crec que tota la informació ja és on ha de ser". Quan se li pregunta per la mort de Sebastián Alonzo, el seu subordinat afegeix: "El cas ha estat arxivat. És més, no va passar durant el nostre mandat". Després aclareix: "No em consta que hagi mort ningú, aquí, no sé qui és Sebastián Alonzo". Segons ells, la rotació de personal a Ixquisis, molt alta, és la raó d’aquest desconeixement del cas.

En Lucas, un guatemalenc amb aspecte de vaquer, considerat el líder de la resistència al projecte hidroelèctric, creu que es tracta "d’ordres de silenci imposades a la policia". Cinc anys després, els documents de la investigació sobre la mort de Sebastián Alonzo es limiten a un lacònic "pendent d’aclarir". Com en el 95% dels assassinats d’ecologistes, aquest cas ha quedat impune.

Un projecte que semblava tenir un suport unànime

Abans de convertir-se en el líder de l’oposició al projecte, en Lucas recorda l’entusiasme que va generar inicialment. En aquesta regió sense electricitat, els habitants, majoritàriament indígenes chuj' i kanjobal, són pobres i emigren massivament als Estats Units. El mateix Lucas hi va passar deu anys per estalvir diners i construir casa seva, on viuen la seva dona i els seus sis fills, abans de tornar al seu país natal per ser president de la regió.

Per això, el 2012, quan l’empresa Promoción de Desarrollo Hídrico (ara Energía y Renovación) va arribar amb la promesa de portar l'electricitat a Ixquisis mitjançant la instal·lació de dues centrals hidroelèctriques, la població ho va viure amb entusiasme. Construcció d’escoles, centres de salut, infraestructures i electricitat, la companyia va prometre una millora significativa de les condicions de vida de la comunitat local.

El líder de la comunitat estava convençut que l’empresa estava motivada per raons humanitàries. Allò va despertar esperances en la població local. "Em semblava una cosa seriosa, volíem electricitat. Els vaig creure, com tothom", diu.

Un any després, el 2013, l’empresa va obtenir el finançament de BID Invest per la construcció de dues centrals elèctriques. Aquest organisme, filial del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), que depèn en part dels fons de països europeus (entre ells Espanya), va decidir finançar el projecte amb 13 milions d’euros.

La Maria Bautista, de 39 anys, indígena chuj', és la mà dreta d'en Lucas. Propietària d’un terreny a Yulchén Frontera, va assistir a una de les primeres reunions per presentar el projecte. Té estudis superiors i domina l’espanyol, una cosa poc freqüent en aquesta regió.

Coneix la legislació guatemalenca i, en analitzar les propostes de l’empresa, va detectar punts sospitosos. Segons la llei, la generació i la distribució d’electricitat són dues activitats diferents. Pel que fa a la distribució, l’Institut Nacional d’Electrificació de Guatemala (INDE) és l'única entitat autoritzada per desenvolupar la xarxa elèctrica. Per tant, Energía y Renovación no tenia poder per garantir la seva distribució en l'àmbit local.

"Va ser una estratègia de l’empresa per enganyar-nos. Van veure les necessitats que tenim aquí i ens van prometre electricitat perquè donéssim suport al projecte", diu la Maria Bautista, a la terrassa del restaurant del qual és propietària a San Mateo Ixtatán, la capital municipal d’Ixquisis, amb el seu net arraulit a l’esquena.

Convençuda que les promeses d’electrificació del poble no són més que quimeres, la María, amb l’ajuda del Lucas, va convènçer la població local. La resistència va créixer, igual que la repressió conta els líders de l’oposició. En total, entre 2014 i 2022, l’Associació Interamericana per la Defensa de l’Ambient (AIDA) documenta gairebé 100 agressions: amenaces, intimidacions, mascotes enverinades, cops... Cada cop està permès. La Maria rep cada dia trucades anònimes que l’amenacen de mort, però res l'atura.

Un poble dividit

El poble està dividit. A Ixquisis, el riu Pojom s’ha convertit en la línia divisòria entre els que accepten el projecte i els que s’hi oposen. A la ribera occidental, més rica, la població hi està a favor. A aquesta banda, els habitants no són xerraires. Un individu que té una botiga, a qui li diuen el Chino, diu: "Per culpa dels que s'oposen al projecte desgraciadament no tenim electricitat. Un altre veí, que treballa a Energía y Renovación, sosté: "Els que s'oposen al projecte diuen que no tindrem electricitat, però no és veritat. Al meu poble, tots volen el projecte i l'electricitat". A l’est, els ciutadans només volen que l’empresa marxi. En un costat, les cases tenen antena de televisió i jardí amb una gespa verda impecablement tallada; algunes cases estan en construcció mentre els seus propietaris són als Estats Units. A l’altra banda, els edificis semblen improvisats, fets amb pedaços de fusta, claus i xapa ondulada.

"D’aquest costat del riu no tenim res a perdre: hem treballat, lluitat, fins i tot ens hem saltat àpats i nits, però és un sacrifici que val la pena per a nosaltres", diu la María Bautista. La mort d'en Sebastián ha federat la mobilització col·lectiva dels pobles d’Ixquisis, que serien els més afectats per tots els desviaments d’aigua.

"Matar en Sebastián Alonzo va ser un missatge d’intimidació. Era com dir-nos "parin, no es manifestin més"; però al contrari, ens va empènyer a seguir la lluita, a continuar expressant el nostre rebuig i a organitzar-nos millor", recorda.

La María es va convertir en la persona de contacte de les comunitats amb les organitzacions mediambientals. Poc després, el 2018, els esforços de la María i la seva comunitat del grup de la Resistència Pacífica de la regió d’Ixquisis van ser guardonats amb el premi honorífic Front Line Defenders en reconeixement a la seva important lluita pels drets territorials i la justícia ambiental. L'associació reconeix anualment la feina dels defensors dels drets humans de diversos continents. "Aquest premi demostra que els defensors del medi ambient compten amb el suport de la comunitat internacional i que els seus sacrificis no són en va", va declarar Andrew Anderson, director de Front Line Defenders.

Promeses i mentides de l’empresa

BID Invest financia projectes empresarials que han de complir les normes ètiques i mediambientals establertes pel BID. Les seves regles internes són estrictes en matèria social i mediambiental. La María i les associacions demostren que el projecte d’Energía y Renovación viola la major part de la carta del BID.

Un any després de la mort del Sebastián, el 2018, un col·lectiu d’associacions va presentar una denúncia davant el MICI, el mecanisme independent de control d’investigació del BID. Fins ara, el MICI no li havia portat mai la contrària al banc.

Al document inicial Revisió dels aspectes ambientals, enviat a BID per justificar l’interès del projecte, Energía y Renovación assegura que "la majoria dels habitants de les àrees adjacents al projecte són ciutadans guatemalencs de parla hispana que no segueixen un mode de vida indígena". Aquest argument evita la necessitat que l’empresa consulti formalment a la població, ja que les comunitats indígenes estan subjectes a una protecció més gran a la legislació guatemalenca.

Entrevistat al seu despatx elegant de Zona Pradera, a Ciutat de Guatemala, Juan Alfonso de León, director d’obres d’Energía y Renovación des de fa sis anys, s'espolsa la responsabilitat: "No tinc res a veure amb aquest cas".

Al costat d’un quadre d’un camperol indígena que treballa la terra que té penjat a l'armari central del seu despatx, però, reconeix que són "plenament conscients que la zona està poblada principalment per comunitats indígenes".

Tal com se n’havia adonat la María Bautista, en el mateix document s’informa que l’electricitat aniria a la xarxa central sense passar pel poble. "No ens hem compromès mai a donar electricitat al poble, ja que la llei no ho permet, sinó a contribuir, col·laborar i donar suport al poble en les seves gestions amb els organismes corresponents", explica el director d’obres. Matisa una mica la seva afirmació: "Probablement els mecanismes de comunicació no van ser prou oberts o clars".

Actualment, l’empresa està perdent els primers suports. Alguns havien cregut durant molt temps en les seves promeses. Edgar Month, un mestís que feia vuit anys que treballava com a guarda de seguretat per a Energía y Renovación, acaba de dimitir perquè se sent enganyat. Recorda que Energía y Renovación li va dir: "Quant guanyes? Ets pobre? Treballa per nosaltres". L’Edgar explica: "La meva dona acabava una batalla contra el càncer, els tractaments eren cars, volia que els meus fills poguessin estudiar als Estats Units i vaig acceptar. Em pagaven una fortuna".

Gràcies als seus fills amb estudis es va adonar del perill que el projecte suposava per a la seva comunitat. "En algun moment va ser impossible ignorar les mentides de l’empresa i les pors de les persones que vivien al meu voltant. Vaig deixar de treballar per a ells", diu.

Per part seva, Juan Alfonso de León insisteix. En la seva opinió, les comunitats no han estat enganyades. "Al principi, quan identifiquem el potencial hidràulic de la zona, organitzem reunions amb les comunitats i les seves autoritats ancestrals per donar-ho a conèixer. Per a mi, va ser un èxit". Convençut, afegeix: "Hem d’aprofitar el potencial hidràulic del país per fomentar el desenvolupament de les regions més pobres de Guatemala".

Victòria per a la comunitat?

El setembre de 2021, el Lucas i la María van rebre una trucada de Washington. El MICI, el mecanisme de control del BID, donava la raó a les comunitats que s’oposaven al projecte. Reconeixent que no complia amb les seves pròpies regles internes, va recomanar que el BID cancel·lés el seu suport. El març del 2022, IDB Invest va retirar el seu finançament. Les associacions han rebut aquesta decisió com una victòria històrica.

"Aquesta és una oportunitat perquè el banc reforci el seguiment i la supervisió dels projectes als quals dona suport per evitar incompliments", diu Liliana Ávila, advocada d’AIDA, part civil en la denúncia davant el MICI.

Actualment el projecte està aturat. La població continua desconfiant. En Lucas el primer: "Volem que els invasors marxin d’una vegada per totes, de moment no m’ho crec". Els opositors al projecte temen que les activitats es reprenguin un cop enterrat l’assumpte del BID. Una creu formada per unes cinquanta espelmes es dibuixa a terra, i ressonen oracions xiuxiuejades en llengua indígena a la muntanya que domina la vall d'Ixquisis. Se celebra un ritual maia.

La veu del Lucas, que també és considerat el líder espiritual, destaca sobre tota la resta, tan profunda i tan sonora. "Hem d’allunyar els mals de la nostra comunitat", diu, tot i que unes hores abans ha rebut una trucada en què l’amenaçaven de mort. Canta donant les gràcies als tres rius que estan amenaçats pel projecte i repeteix una vegada i una altra el nom de Sebastián Alonzo. "Només guanyarem aquesta lluita si deixem que la fe prevalgui sobre la por".

Tot i la pèrdua del seu gran finançador, Juan Alfonso de León confia en el futur de la seva empresa i creu que "el projecte té viabilitat tècnica i social, i ha de continuar".

Decidida a dur a terme el seu projecte, Energía y Renovación va presentar una denúncia contra l’estat guatemalenc acusant-lo de no poder finalitzar un projecte que havia obtingut totes les llicències necessàries. En considerar que s’han violat les seves garanties com a inversors, l’empresa registrada a Panamà invoca el Tractat de lliure comerç de Panamà davant el Centro Internacional de Arreglo de Diferencias Relativas a Inversiones (CIADI). La demanda d’Energía y Renovación Holding, SA contra la República de Guatemala continua pendent. El 5 de setembre passat, el demandant havia de presentar una declaració sobre el fons de l’assumpte. L'empresa no hi ha dit l'última paraula. 

En contactar amb el departament de comunicació d'Energía y Renovación no van voler fer comentaris sobre el futur de la seva empresa ni sobre la denúncia declarant: "No volem opinar sobre un procediment que encara està en curs". 

A Ixquisis, filferros molt gruixuts envolten el complex hidroelèctric. La policia encara no ha marxat. El personal d’Energía y Renovación segueix allà. En Juan Alonzo visita cada dia la tomba del seu pare amb els seus quatre fills: "Soc orfe, ningú em tornarà el meu pare. Ningú hauria de morir per l’aigua".

Aquest article forma part d’una investigació en tres capítols sobre tres defensors de l’aigua assassinats a l’Amèrica Llatina amb el suport de journalismfund.eu.