Quan vius o treballes durant molt de temps al mateix lloc hi ha bars, restaurants, forns, botigues... que esdevenen una mica teus. L’ARA ha estat 12 anys al carrer Diputació, 119, i si un lloc ha estat nostre és el Gelida. Es fa difícil no estimar qui t’ha alimentat durant tants anys, qui t’ha fet arròs bullit quan no et trobaves bé i qui ha preparat safates d’entrepans per a les eternes nits de recompte electoral.

Però no ens enganyem, el Bar Bodega Gelida és també de molta gent, d’edats i perfils molt diversos i des de fa molts anys. Comencem pel començament: us en faig cinc cèntims per als qui no el conegueu. Ubicat al xamfrà entre els carrers Urgell i Diputació (Llobregat-muntanya), és una autèntica joia que resisteix a la brunchelona, on hi ha llocs on directament se’t dirigeixen en anglès. Doncs bé, al Gelida, fent el de sempre, tenen un èxit aclaparador. Lloc de trobada de colles d’amics sènior de bon matí, per esmorzar de forquilla i regar-ho bé de vi, es converteix en un formiguer absolut a l’hora de dinar, i a la tarda els nets dels del matí allarguen a la terrassa acumulant cerveses sobre la taula (els nets de manera figurada, s’entén). 

Al Gelida tot us serà familiar, i crec que aquesta és una de les tres claus del seu èxit. Començant per les botes de vi i les relíquies del Barça que hi ha penjades a les parets (perquè són molt i molt culers). El que hi fan a la cuina segueix amb el mateix criteri de proximitat: llenties estofades, fricandó, bacallà a la llauna, cap i pota, mandonguilles... són alguns dels plats fixos. A banda tenen els del dia, on no hi pot faltar la paella els dijous. Ho remates amb postres de músic o flam de mató. I tot plegat a uns preus ajustadíssims, heus aquí la segona clau de l’èxit del Gelida. Perquè us en feu una idea, els cigrons amb ou valen 3,20 euros; les sardines, 4,80; la galta de porc al forn, 5,00. Difícil trobar un lloc al centre de Barcelona que iguali això.

Al migdia, els plats surten a una velocitat de vertigen, cosa que fa que encara que hi hagi cua al carrer de persones esperant per dinar l'espera mai no sigui gaire. No us espanteu si hi trobeu molta gent: pregunteu quant de temps haureu d’esperar, perquè la cuina i la sala funcionen com un mecanisme de precisió.

I precisament els artífexs d’aquest nivell de perfeccionament són la tercera clau de l’èxit del Gelida, potser la més important. Aquest és un restaurant familiar, amb l’Albert Llopart i el seu fill, el Gerard, al capdavant. Hi són sempre, coneixen la clientela i regenten la caixa on un cop tens la panxa plena els enumeres el que has menjat, pagues, la fas petar una mica i deixes lloc al següent de la cua. Amb el temps, i després d’haver comentat tantes alegries i desgràcies blaugranes, també et vas sentint part dels Llopart.

Així doncs, que aquest article serveixi per donar les gràcies per tots aquests anys a la família del Gelida. I a vosaltres, lectors, ens retrobem la setmana que ve, ja explorant el vibrant barri del Raval.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.