Ara que l’estiu ens porta a viatjar, l’editorial Proa ha reeditat El llibre de les meravelles de Marco Polo, traduït per Manel Forcano i amb pròleg i epíleg de Francesco Andolino. És el relat del mercader venecià per l’Àsia del segle XIII, sobretot per la Xina de Kublai Khan, l’emperador a qui va servir durant disset anys. Polo es va convertir en una mena d’ambaixador i emissari oficial. El llibre és un dels textos fundacionals de la literatura de viatges occidental, amb unes històries a mig camí entre la crònica, la fabulació, el relat d’aventures i la descripció etnogràfica. La fascinació de Marco Polo per aquest món que descriu amb passió s’encomana al lector.

L’explorador medieval parla en un capítol de Quinsai, l’actual Hangzhou, l’antiga capital de l’imperi de la dinastia Song. La descriu com la millor ciutat i la més noble del món “i s’hi poden trobar tants plaers que l’home creu ser al Paradís”. L’autor assegura que tot ho ha vist amb els seus ulls. Parla dels carrers, dels canals, dels més de dotze mil ponts i d’unes enormes places quadrades on es fan mercats i s’hi congreguen desenes de milers de persones. Els relats de Marco Polo delaten, de tant en tant, la seva curiositat per l’exotisme sexual. Descriu les cortesanes com unes dones amb una gran virtut per afalagar i ensarronar la gent: “Els estrangers que han tingut tracte carnal amb elles resten com embadalits i tan encisats per llurs dolçors i encants que jamai no les poden oblidar”. Explica com els metges ensenyen a llegir als seus habitants i els astròlegs en preserven el destí, perquè de cada nen, n’anoten el dia, hora i minut de naixement, el signe i planeta, i quan són adults els aconsellen sobre la conveniència de fer viatges.

Només fullejant l’índex, traces una ruta increïble en un món que sembla impossible que sigui el mateix que el nostre. És inevitable esbossar un somriure quan t’atures a l’episodi on parla de les illes Mascle i Femella, separades només per trenta milles. En la primera, només hi viuen els homes, i en l’altra les dones. Tots són cristians batejats. Marco Polo revela la peculiaritat del lloc: els homes de l’illa Mascle només van a l’illa Femella els mesos de març, abril i maig. Les dones, en canvi, no fan mai el viatge en sentit contrari. Durant aquests tres mesos “els homes van a l’altra illa a estar amb llurs dones, i folguen amb elles, cada home amb la seva esposa a casa d’ella”. Marco Polo està al corrent dels deures matrimonials: “Car us dic que un home, quan la seva dona queda embarassada, deixa de tocar-la fins al dia que infanta, i després encara està quaranta dies més sense tocar-la. Passats aquests quaranta dies, la torna a tocar quan li abelleix”. Feta la feina, ells se’n tornen a l’illa Mascle. Les criatures que neixen es queden amb les mares. Si són nens, a partir dels catorze anys s’instal·len amb els pares a l’altra illa. I si són nenes, la mare en té cura fins a l’edat de casar-se. Aleshores l’aparellen amb un noi de l’illa veïna que només la visita els mesos pertinents.

Al peu de pàgina, Forcano ens adverteix que les illes Mascle i Femella podrien ser una invenció llegendària del cronista perquè els intents de localitzar-les al mapa han estat infructuosos. Però se sospita que podria tractar-se de les illes Huriyya Muriyya situades davant la costa del sultanat d’Oman. En tot cas, se non è vero, è ben trovato. Fins i tot és bonic que l’explorador s’imaginés una societat que mostrava respecte pel poder femení.

Tant si aquest estiu creueu algun oceà com si no aneu gaire lluny de casa, aprofiteu per viatjar a través dels ulls de Marco Polo. Tal com està el panorama, el món sembla un lloc més bonic de veure.