A vui ningú no sap exactament cap on va el periodisme, un sector immers en un canvi vertiginós, però tots sabem que no voldríem viure en una societat sense premsa. Amb la desaparició del monopoli de la informació i la multiplicació d’emissors i de canals per arribar de manera directa al ciutadà, amb la pràctica desaparició de la publicitat convencional i la matraca sobre el final del paper que encara teniu entre les mans, amb la rapidesa i l’accés a un volum d’informació i de dades que mai no hauríem ni somiat, el periodisme està immers en una transformació exponencial i apassionant.

L’ARA compleix nou anys en plena efervescència, i entenem el diari com un punt de vista del món i del futur que es comparteix amb els lectors. Sabem que tant vosaltres com nosaltres volem un periodisme sòlid, valent, combatiu, constructiu i amb sentit de l’humor. Avui al sector es parla constantment del model de negoci, de les mètriques de consum i de recuperar l’orgull de la feina ben feta i del periodisme clàssic, després que molts dels nostres competidors decidissin degradar el periodisme a la gratuïtat com si deixar els ciutadans a la intempèrie de la manipulació del poder polític o empresarial sortís gratis. A l’ARA sabem que la informació independent té costos i que si la paga el lector som més lliures. Per això tenim una comunitat de més de 40.000 subscriptors que són la nostra raó de ser.

Aquest suplement és un homenatge a una manera d’entendre l’ofici. Hem parlat amb Alan Rusbrid-ger, el director que va transformar el Guardian i que ha publicat algunes de les grans primícies del segle. Hem sintetitzat els cinc desafiaments del futur de la premsa. Hem seleccionat algunes figures del periodisme que han canviat la història i recordem alguns dels millors periodistes catalans. Aquest Ara Diumenge explica a què ens enfrontem avui tecnològicament i com el nucli de l’ofici es manté en la lluita per acostar-se al màxim a les veritats que el poder vol mantenir a les fosques. Com fer periodisme clàssic amb noves eines o, com recorda l’Àlex Gutierrez -en paraules de Seymour Hersh-, com gestionar la publicació d’una “rata morta i plena de polls” deixada damunt la taula del director.