BarcelonaEl que estàs a punt de llegir et pot remoure la consciència perquè va a contracorrent de l'estil de vida majoritari, en què tot allò que és digital ja ha entrat a formar part de la vida real. Per això, abans d'entrar en matèria, et convido a fer-te la mateixa pregunta que ha originat aquest article: ¿t'has plantejat mai com és la teva relació amb les xarxes socials? Tant si ets un ferm convençut dels atractius d'Instagram o TikTok com si et generen reticències, probablement també et costa mantenir-ne l'ús a ratlla a causa del seu alt poder addictiu. A més, fa l'efecte que per als joves encara és més difícil no acabar-hi sucumbint, però per molt que diguin ningú neix amb un mòbil intel·ligent sota el braç: hi ha joves que han optat per minimitzar l'ús de les xarxes o no fer-ne servir per voluntat pròpia i, amb el seu testimoni, reivindiquen que hi ha vida sense haver d'acabar-hi enganxat.

Gabriel Mel, 28 anys: "No utilitzar les xarxes és un aspecte de la meva personalitat"

Neurocientífic californià que viu a cavall entre Vallgorguina (Vallès Oriental) i Barcelona

Des del cor de Silicon Valley, el bressol de moltes de les innovacions tecnològiques que han marcat aquests temps, també es pot posar en qüestió la idoneïtat de fer un ús intensiu de les xarxes socials. Gabriel Mel és un neurocientífic californià que compagina el seu doctorat a la Universitat de Stanford, a Silicon Valley, amb la seva residència a Catalunya, i no és gens de xarxes. A l'institut tenia Facebook, penjava una foto nova cada dia, feia m'agrades, xatejava amb els amics i aprofitava per escodrinyar els perfils de les noies que li agradaven, però a la universitat el va deixar d'usar. Des de llavors, només s'ha fet un perfil a Twitter per estar al corrent de les investigacions dels seus col·legues, però al seu timeline no hi ha ni una piulada i tarda molt més que la majoria a contestar els whatsapps.

Mel desplega tot un seguit de raons que apuntalen la seva decisió de restar al marge de les xarxes, però admet que tot prové d'una. "Crec que el meu ús limitat o no existent de les xarxes és un aspecte de la meva personalitat", assegura, perquè es considera "una persona tímida, privada", mentre que les xarxes potencien el contrari, la socialització. Ho exemplifica amb allò que va sentir quan va anar a una típica festa d'universitat com les que apareixen a les pel·lícules nord-americanes: "Tenia ansietat, vergonya i no em sentia bé". No ser a les xarxes també és una qüestió d'estil de vida i no perdre-hi el temps -"prefereixo estalviar aquest temps per tenir-ne una mica per treballar i la resta per fer coses que m'interessen més"-, i afegeix que es considera una mica asceta: podria tenir alguna xarxa més, però és del parer que la vida és millor viure-la amb temperància. "No és que no m'agradi fer coses divertides, és que estic millor limitant les coses dolces de la vida", assegura.

No tot té a veure només amb com és ell: no li agrada com les xarxes et fan sentir ni participar en la cursa per ser qui rep més m'agrada i comentaris -el denominat popularity contest-, perquè no es veu mai estant-ne al capdavant. "Per a certes persones no és cap problema, però per a unes altres com jo et fa sentir insegur", reflexiona. Tampoc li agrada que amb les fotos d'oci que es pengen sobretot a Instagram la gent sembla que s'ho passi de meravella i tu no, quan les coses no són així: "La seva vida no és tan perfecta i la teva no és tan dolenta". També lamenta que a les xarxes, sobretot a Twitter, tot quedi contagiat per "la política tòxica" i s'hagin convertit en un espai per esbombar les frustracions i, començant pels Estats Units, missatges de racisme, sexisme, homofòbia i violència. Si entra a Twitter i cau al seu "forat negre" navegant-hi durant una hora, després se sent malament i està nerviós. 

Joan Clapés Arfelis, de 23 anys: "Em diuen molt que els agradaria ser com jo, però que no poden"

Ha estudiat educació infantil, fa de monitor i resideix a Barcelona

A Joan Clapés Arfelis la seva poca profusió a les xarxes li ve de família. "A casa som cinc germans i la política dels meus pares és que fins que no fas 16 anys no se't regala un mòbil", explica. Als seus tres germans grans i a ell els van regalar un Nokia sense internet i així s'ha mantingut fins ara, de manera que ha d'entrar a l'ordinador com solia passar fa més d'una dècada per fer servir el correu electrònic, el Telegram i un compte anònim de Twitter -li agrada per l'humor, la facilitat d'increpar-hi algú i el periodisme independent-. Admet que sense mòbil intel·ligent "hi ha hagut moments, sobretot a l'adolescència, que penses que et quedaràs molt enrere en moltes coses", però amb el temps "t'adones que vius de manera diferent i la gent s'acaba adaptant a tu més del que et penses".

La seva xarxa d'amistats li truquen si canvia l'hora de quedar o d'un entrenament de bàsquet. I si l'avís arriba tard, ha après a conviure amb les esperes. Això sí, reconeix que jugant a bàsquet ha conegut persones breument i llavors "és més dificultós seguir-ne l'estela al no tenir Instagram". Aquesta xarxa també creu que representa un bon lloc per lligar. "Jo evidentment no faig feina per Instagram. Això em fa ser més directe el dia que veig una noia que m'agrada i a la vegada el mòbil aquest m'ajuda a lligar", explica Clapés, que de vegades el treu "a passejar" i li dona peu a parlar amb noies. "El que em treu també m'ho dona", ressalta. Sense dur les xarxes a sobre "et simplifiques molt les coses", perquè no n'estàs pendent en tot moment. També "fas altres coses" i ho exemplifica amb les anades amb metro: "Llegeixo moltíssim i observo. M'agrada molt observar i aprens moltes coses, busques, et fas preguntes i reflexiones. Té un punt més pausat amb tu mateix". A més, "no necessites l'aprovació o mostrar-te constantment per tenir clar qui ets, el que vols o el que estimes". 

Clapés ha estat un temps lesionat i ha utilitzat Twitter moltes hores. Creu que potser massa i tot. "És molt fàcil entrar a la roda i quedar-t'hi molt de temps, però la intenció és no estar-hi gaire i amb qualitat", assegura. I burxa en el punt contradictori d'utilitzar-lo: "M'ho passo bé i m'atrau, però de vegades sé que no m'està donant allò que realment em pugui arribar a fer feliç o omplir-me". Considera que un dels principals reptes que té la societat és regular l'espècie de barra lliure on la majoria està instal·lada. "Si s'acompanya serà més fàcil que la gent renunciï a tantes xarxes socials per donar espai a altres coses", defensa, però això costarà perquè hi ha qui ho veu com una utopia: "A mi em diuen molt, però molt, eh, que els agradaria molt ser com jo, però que no poden, com si tinguessin quinze cadenes que els estan lligant a no poder". És més, els nous temps també han arribat a aquesta família poc avesada a les xarxes i el germà més petit té iPhone i s'ha fet d'Instagram.

Marta Badia, 28 anys: "Jo també em quedaria mirant vídeos de gossets i gatets, però no vull"

Treballa en una agència de representació d'actors, estudia educació infantil i viu a Barcelona

La relació amb les xarxes de Marta Badia sempre ha estat "dolenta". Quan era adolescent va fer-se de MetroFLOG i Fotolog, dues xarxes per compartir fotografies, si bé llavors ja no ho portava bé. "M'obria comptes perquè les meves amigues i amics en tenien, però no em sabia gestionar en un espai digital", assegura. Va ser l'última del seu entorn a fer-se WhatsApp i de Facebook no n'ha tingut -es va enfadar molt quan les amigues l'hi van obrir un compte-. I Instagram el va provar amb el primer confinament de la pandèmia -es va dir: "Com que les relacions personals estan en els llimbs, a veure si m'animo amb el que és digital"-, però tampoc li va funcionar: "És com si perdés identitat". La Marta confessa que no sap si encara deu existir aquell perfil d'Instagram i, amb el seu vistiplau, fem la cerca per localitzar-lo i el trobem: només va fer sis publicacions, té 91 seguidors i ella en segueix 124.

Badia, que va estudiar comunicació audiovisual i ara educació infantil, troba que hi ha coses "molt interessants" a les xarxes, com notícies, art -dibuixos, fotos, escrits- o trucs -com ara receptes-, però prefereix no ser-hi. "Potser m'estic perdent informacions interessants, però alhora també m'estic salvant d'una gran bola", celebra, perquè a les xarxes hi ha "moltes xorrades", detesta els vídeos entretallats que les poblen, qüestiona que en un procés de selecció d'actors el nombre de seguidors que té un candidat pugui influir a l'hora d'escollir-lo per a una pel·lícula -"¿la qualitat d'un actor, què té a veure amb Instagram?"-, lamenta que hi pugui haver dones que ensenyin el cos per la pressió patriarcal -no per voluntat pròpia- i el caràcter addictiu de les xarxes. "Em sembla tot bastant horrorós, manipulatiu i de tenir-nos a tots com un ramat, empanats mirant cap a la mateixa banda", afirma. I també reivindica que avorrir-se de tant en tant va bé.

"Ara tot és produir i, si no produeixes en un sentit laboral, ha de ser en un sentit social i has d'estar en un vaixell, fent-te fotos i tot ha de ser genial". De manera que "estàs tota l'estona fent, pensant i consumint". El cervell és sensible i, assenyalant-se el cap, pensa que allò que rep de les xarxes -com les imatges "absurdes"- roman: "Queda enganxat aquí dalt i això es va quedant sec... No sé què passarà amb tota la generació a la qual ens han esclatat les xarxes a la cara". En especial, perquè "per construir-te a tu mateix has de descobrir què t'agrada i què no" i té por que l'opció més habitual sigui deixar-se portar pel que veiem a les pantalles. Per tot plegat, veu el futur amb un cert pessimisme: "Crec que l'hem feta molt grossa. És massa fàcil distreure't tota l'estona i no crec que la societat estigui aconseguint tenir ciutadans amb menys problemes; de fet, en tenen més". Per tot plegat, no vol sucumbir a les xarxes: "Tinc claríssim que també em quedaria mirant vídeos de gossets, gatets, del nen i de no sé què, però no vull".

Enric Amado, 28 anys: "No m'agrada deixar de gaudir del que faig per penjar una foto"

Matemàtic que resideix a cavall entre Barcelona i Batea (Terra Alta)

Amb 14 o 15 anys, l'Enric Amado va fer-se de Facebook, que llavors era el relleu natural dels adolescents que ja s'havien estrenat a les xarxes amb el Messenger. "Abans al Facebook es penjaven fotos del dia posterior a una festa i recordo jugar-hi a pòquer", explica. El seu camí cap a la universitat, on va estudiar matemàtiques, va coincidir amb l'auge de Snapchat, que ve a ser el precedent de les Stories d'Instagram, però no se'n va fer. Com tampoc d'Instagram, en part perquè va sentir que no li calia per trobar parella. "Entenc que hi ha gent que utilitza les xarxes socials per agradar, però jo no tinc aquesta necessitat", assegura. I no acaba aquí la cosa. "L'Snapchat el trobava fins i tot molest", admet, perquè la gràcia d'aquesta xarxa social és penjar just al moment allò que fas.

"L'ús de les xarxes que no m'agrada és no gaudir del que estàs fent al present per fer una foto i penjar-la", confessa. Segons el seu parer, "l'espontaneïtat de ser allà i veure què passa et pot donar uns records més rics i amplis que no fer una foto". I afegeix que penjant-ne s'és massa primmirat amb els detalls: "Aquesta no per això, aquella no per allò altre... fes una foto, però no cal que t'hi estiguis deu minuts". Així que potser no gaudeixes del moment, però sí que "quedarà emmarcat com una cosa molt bonica a la publicació". Ara bé, "pareix tot molt guai i no tot és guai", subratlla: "El problema és que tots ho sabem, això, però inconscientment quan es mira l'Instagram tens la sensació que els altres són feliços i crea una sensació de frustració, malgrat que tots sabem que el moment aquell no vol dir res".

Malgrat això i mantenir un ús "residual" de Facebook, fa mig any que s'ha acabat obrint un perfil d'Instagram. "En el seu moment no me'n vaig fer i la veritat és que no ho vaig trobar a faltar, però ara per temes laborals i d'oci sí que me n'he fet". És la manera de vincular-se amb l'equip de futbol sala on juga -Hostal de l'Anton de Batea- i el club d'escacs on participa -Club d'Escacs Gandesana-, si bé el detonant del canvi va ser l'entrada a la Comissió de Festes de Batea i poder veure com actuen grups i orquestres que només tenen Instagram de cara a contractar-los perquè actuïn al poble.

Sosté que tenir xarxes no és tan diferent d'haver viscut sense, perquè el safareig es pot fer tant dins com fora: "Jo soc de poble i tot el poble és una xarxa social". Tard o d'hora, qui més qui menys s'acaba assabentant de tot el que hi passa. "Jo no era aliè a això per no tenir Instagram. És una cosa que de vegades pot fer mal, però dona vida al poble", pensa Amado, que entre setmana viu a Barcelona per feina, però que d'aquí a un temps es veu residint al poble. Per a ell, el WhatsApp és imprescindible, però en un futur no creu que s'exhibeixi a xarxes més enllà de poques publicacions de futbol o escacs: "No crec que sigui interessant per a la gent ensenyar que estic prenent un cafè a Roma o si soc en un poble".

La dependència de les xarxes comença de ben joves

Fa dues dècades, quan J. Miguel Tello Marín tenia 13 anys, es va fer del Messenger -el de Microsoft-, un xat molt popular entre els adolescents dels 2000. "Es va deixar d'utilitzar perquè van sortir altres xarxes", recorda Tello, de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), i ja no va fer el salt a la següent xarxa que va despuntar. "Em vaig negar a fer servir Facebook", reconeix, malgrat que l'hi van demanar per cursar el màster de professor. No li semblava interessant: "Explicar la meva vida als altres per a mi era una pèrdua de temps". Avui, amb 33 anys, diu que es limita a utilitzar el Gmail, així com el WhatsApp per la feina -és professor de filosofia en un institut- i per parlar amb la parella i la mare. El pare encara té un mòbil sense internet.

Tello no està en contra que la gent tingui xarxes, però una altra qüestió és l'ús que en fan. "La cosa és si això per a tu és un problema i a molta gent crec que sí que li és un problema. Les xarxes socials estan fetes per ser addictives", creu, tal com veu amb el seu alumnat d'ESO i batxillerat: deixen de fer altres activitats que potser serien més productives per a ells -"poden estar-se cinc hores a les xarxes i no se n'adonen"-, pateixen quan aspiren a vides aparentment modèliques que difícilment tindran i estan molt pendents de l'aprovació dels altres mitjançant els m'agrada i els comentaris.

"He parlat amb els meus alumnes i tots senten que tenen molta pressió a les xarxes, però em diuen: «Si això ja ho sé, profe, però tornaré a mirar Instagram»", comenta Tello, cosa que contrasta amb la determinació personal que ha adoptat ell. "Respecto la gent que té xarxes i em sembla bé, però tal com estan concebudes ara mateix no m'interessen gens i no crec que m'acabin interessant mai". Probablement hi ha tantes maneres de relacionar-se amb les xarxes com persones, però el cas és que diversos estudis detecten patrons compartits entre molts joves: la immensa majoria les utilitzen i, si bé en destaquen els aspectes positius, alhora generen sensacions contradictòries.

La investigació del 2021 Consumir, crear, jugar. Panoràmica de l'oci digital de la joventut del Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud de la Fundación FAD Juventud conclou a partir de 1.200 enquestes que els joves de 15 a 29 anys de l'estat espanyol dediquen 6,95 hores diàries de mitjana a l'oci digital. Les xarxes són l'activitat més comuna: el 97,1% en veu el contingut encara que sigui de tant en tant, el 82,8% hi entra cada dia i més de la meitat (53,7%), diversos cops al dia. En valoren estar a prop dels creadors de contingut o influencers, cosa que els fa sentir que pertanyen a una comunitat i que els pot incentivar l'activisme, i senten que les xarxes ajuden a superar temps difícils. Al capdavant hi ha les noies i el conjunt de joves de 15 a 19 anys. Elles són més de xarxes centrades en la imatge, com Instagram i TikTok, mentre que ells tendeixen a les de videojocs i de streaming, com Twitch.

Amb tot, a l'estudi només el 2,1% assegura que no entra mai a les xarxes. També l'INE, a l'enquesta del 2022 sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) a les llars, confirma que pocs joves en passen. Els més actius són els estudiants (94,4%) i els joves de 16 a 24 anys (92,6%). Aquest ús tan intensiu comença ben aviat, segons l'enquesta d’hàbits de salut a alumnes de 4t d'ESO de la província de Barcelona, encarregada per la Diputació de Barcelona i amb un bagatge des del 2015 de més de 23.000 entrevistes. En el període 2020-22, només l'1,3% dels nois i el 0,5% de les noies de 15-16 anys no han utilitzat les xarxes.

Un rol capital per al desenvolupament personal

La investigadora de la UOC Eulàlia Hernández Encuentra, vinculada al grup de recerca PSiNET -ara BdLAb- sobre l'ús que fan els adolescents de les TIC i la salut, destaca que les xarxes socials "compleixen una funció en el desenvolupament dels joves" de socialització, reafirmació, exploració, gestió emocional, adopció de rols i control, entre altres aspectes. "Tot això les xarxes ho permeten de manera ràpida i accessible (gratuïta) i per això s'usen", remarca. Ara bé, un noi de 25 anys ja pot ser més selectiu després de l'obertura absoluta de l'adolescència. "Per això hi ha tiktokers, youtubers o instagramers, però no socialnetworkers", prossegueix Hernández. En la seva recerca han vist que prioritzar una xarxa es deu al fet que ser en unes quantes "no interessa" o "avorreix", també que "hi havia molts anuncis" o que prefereixen "centrar-se". Així i tot, els perfils de les xarxes abandonades els mantenen per conservar els contactes (i potser per tornar-hi algun dia).

Una altra cosa és qui decideix viure al marge de les xarxes. Per a la directora tècnica de FAD Juventud, Eulalia Alemany, són casos "mínims" entre els joves i es pot deure al fet que "les xarxes ho banalitzen tot", a la sensació d'haver d'estar connectat permanentment per no perdre's res -la denominada síndrome FOMO o fear of missing out-, a la manca de privacitat, a la necessitat de concentrar-se i evitar distraccions i a haver-se sentit violentat a les xarxes, cosa que pot acabar derivant en una autocensura per no patir assetjament. Segons Hernández, una de les raons més importants és l'efecte contrari a la FOMO i voler fugir d'estar a tot arreu. "Està vinculat al fet que ser actiu a les xarxes es viu com una sobreexigència no volguda ni buscada", subratlla, més enllà de qui les abandona perquè ha tingut una mala experiència de ciberassetjament, escarni o difusió d'imatges sense consentiment.

Les dues investigadores coincideixen a dir que manca estudiar més a fons els motius que condueixen alguns joves a arraconar les xarxes perquè, per exemple, n'hi ha que poden deixar alguns perfils per passar a una xarxa nova o crear-ne de privats. En tot cas, hi ha estudis que estan en sintonia amb les raons que plantegen Hernández i Alemany i que evidencien com les xarxes generen sensacions contradictòries. Segons una enquesta del Pew Research Center a 1.300 adolescents dels Estats Units del 2022, el 36% considera que hi dedica massa temps, però més de la meitat -especialment les noies- creu que seria difícil abandonar-les. En una altra enquesta nord-americana del 2019 a un miler de joves de 18 a 24 anys, a càrrec de l'agència de màrqueting Hill Holliday, el 74% veia més beneficis que inconvenients a les xarxes, com ara tenir una relació més estreta amb els amics.

Així i tot, la percepció dels aspectes negatius ha guanyat terreny. El 48% se sentia ansiós, trist o deprimit per plataformes com Instagram i Facebook, quan en la mateixa enquesta de només dos anys abans era el 41%. A l'hora de plantejar-se sortir d'alguna xarxa, dues raons també han guanyat pes: perdre-hi massa el temps (48% el 2019, davant del 41% dos anys abans) i sentir-se malament amb un mateix (24%, mentre que el 2017 era el 17%). La pandèmia també hi pot haver tingut un impacte. Una altra enquesta de FAD Juventud del 2021 amb 1.200 joves de l'estat espanyol d'entre 15 i 29 anys determinava que un 47,4% valorava més que abans el temps de desconnexió d'internet i les xarxes, cosa que no vol dir que hi renunciessin. I cal tenir present que el 57,1% es mostrava "tecnooptimista" i opinava que la tecnologia contribueix a millorar clarament la qualitat de vida de les persones.

El repte d'aprendre a fer-ne un ús adequat

Les xarxes s'han convertit en una eina quotidiana, però potser cadascú -joves inclosos- encara ha de trobar quin és l'ús que li resulta més adequat. "No per haver nascut el 2003 saps usar les eines digitals, també n'has d'aprendre", defensa Hernández, cosa que avala Alemany, que demana educar en el pensament crític, perquè els adolescents i joves s'han endinsat a les xarxes bàsicament amb autoformació. "Els nadius digitals no existeixen, se'ls ha d'acompanyar", recalca, en aspectes com fer un ús responsable de què es penja o ser capaç de delimitar el temps de connexió. A més, no es poden obviar els interessos econòmics que hi ha al darrere. "Les xarxes han vingut per quedar-se i aniran evolucionant segons el mercat", sosté Alemany, però desitja un futur més organitzat "a favor de les persones i no dels mercats". També estima que hi haurà molt debat sobre la privacitat o la ciberseguretat, dos aspectes sobre els quals està convençuda que encara estem poc formats.