BarcelonaHi ha aquesta dèria de fer classificacions i rànquings de tot. Una bajanada sense sentit, ja que com es pot escollir, per exemple, el millor espia de tots els temps? Kim Philby apareix al capdamunt de moltes d’aquestes llistes. Impossible dir si va ser-ho, però el seu currículum impressiona. Els britànics van estar a un pas d’escollir com a cap dels seus serveis secrets un home que en realitat era espia dels soviètics. Durant anys, un dels funcionaris més admirats del Regne Unit va treballar per al KGB. Quan es va saber la seva traïció, centenars de persones que el coneixien van quedar impactades. Alguns d’ells, per cert, eren els futurs escriptors de novel·les d’espies John le Carré i Graham Greene. Tots dos van aprendre que la realitat sempre supera la ficció i es van inspirar en la vida de Philby per als seus llibres.

Harold Adrian Russell Philby va néixer el 1912 en una petita població de l'Índia on el seu pare estava destinat com a oficial britànic. Tothom el coneixeria com a Kim en honor del llibre més famós de Rudyard Kipling, herència dels anys viscuts a l’Índia. El pare era el típic britànic culte que parlava moltes llengües i mantenia l’elegància al mig del desert o sota la pluja dels monsons. Va viure en molts països i va ser conseller del primer rei saudita mentre el seu fill estudiava al Trinity College de la Universitat de Cambridge. El pare recordaria com, ja llavors, el seu fill afirmava ser comunista. Va considerar-ho un acte de rebel·lió contra ell, un joc de nens. Però Philby va sortir de Cambridge convençut de les seves idees i llest a sacrificar-se per aturar el feixisme.

El 1934 va anar a viure a Viena, on es va enamorar d’una jove comunista jueva, Litzi Friedmann, amb qui es va casar mentre formaven part d’una agrupació que ajudava a escapar a perseguits del nazisme. Aquí va conèixer el misteriós doctor Arnold Deutsch, un professor de la Universitat de Viena que era agent del KGB. Deutsch va trobar feina el mateix any al Regne Unit i, com que s’havia guanyat la confiança de Philby, va dur a terme les ordres que havia rebut de Moscou: reclutar joves universitaris anglesos per fer d’espies. Així va néixer el conegut com a Cercle de Cambridge, un grup de cinc joves de bona família que van passar a treballar per al KGB. Els membres eren Anthony Blunt, Guy Burgess, Donald Maclean i, esclar, Philby, que de tornada a casa va trobar feina com a periodista. I un cinquè membre que mai es va saber del cert qui era, tot i que es va sospitar de John Cairncross, un espia que va tenir diferents càrrecs importants als anys 50.

El 1937, Philby va ser enviat pel diari The Times a la Guerra Civil Espanyola, però no per anar a explicar-ho des del bàndol republicà. El van enviar a explicar la guerra al bàndol nacional, on les seves cròniques favorables als franquistes li van permetre fer amistat amb generals i polítics. De fet, el mateix Franco el va condecorar quan va estar a punt de perdre la vida durant un bombardeig. Philby explicava que va ser llavors quan va convertir-se en espia de veritat, ja que va haver d’amagar els seus sentiments i ideals. Tothom va donar per fet que simpatitzava amb els franquistes, tant a Espanya com al Regne Unit. En realitat, informava el KGB.

I d’una guerra civil a una de mundial. El 1940 Winston Churchill el va reclutar per entrar a la direcció executiva d’operacions especials (SOE) per formar part d’un grup d’espies que havien de sabotejar els nazis tant com poguessin. Philby ho va fer amb encert i va aconseguir cada cop més pes dins de l’organització. Quan va acabar el conflicte, el van posar al capdavant d’una secció destinada a aconseguir informació sobre l’Espanya franquista i Gibraltar. Llavors ja hi havia sospites que el KGB aconseguia informació a través d'espies, però ningú sospitava d’aquell gran agent que, a més, era un paio que queia bé a tothom. Va anar encadenant destins i feines, ara a Turquia, ara al nord d’Àfrica, ara a Itàlia. I finalment el van enviar als Estats Units per fer d’enllaç amb la CIA. El seu nom ja començava a sonar amb força com a futur responsable de tots els serveis secrets. De fet, ell participava en converses en què es discutia com caçar els espies del KGB que tothom sabia que existien. Ell n’era un.

L’inici del final seria quan els nord-americans van descobrir comunicacions xifrades amb informació destinades als russos. Philby va saber-ho i va veure que el cercle s’estrenyia sobre dos dels principals agents del KGB. Un era el seu company del grup de Cambridge Donald Maclean. Així doncs, Philby va organitzar una operació conjuntament amb un altre membre del grup, Guy Burgess, per aconseguir que tots dos escapessin fins a Moscou. Philby va quedar-se a Washington, on el seu nom va quedar tacat, ja que el món va descobrir que dos amics seus eren espies. Però va aconseguir superar els llargs interrogatoris als quals va ser sotmès, en què alguns dels interrogadors van arribar a ser agents que ell mateix havia entrenat.

Philby no va ser descobert, però ja no podia seguir aspirant a manar dins dels serveis secrets. Així que va marxar a Beirut per fer de periodista i intentar mantenir un perfil baix. Però el 1963 el seu amic Nicholas Elliott, fill d’un home que havia arribat a dirigir el prestigiós col·legi d’Eton, va anar lligant caps. Decidit a saber si el seu company d’aventures era un traïdor, va anar al Líban i, en una trobada molt tensa, el va acusar de ser un agent rus. Philby ho va admetre per primer cop, valorant si acceptar la proposta d'Elliott de tornar a Londres amb el compromís de no ser empresonat si ajudava les autoritats a desemmascarar més espies. Uns dies més tard, Philby li va dir a la seva dona que sortia a passejar i que ja es trobarien a la nit en un sopar de gala. Mai va aparèixer al sopar. El 27 de gener del 1963, amb 51 anys, Philby va pujar al mercant soviètic Dolmatova i va fugir cap a la Unió Soviètica.

Philby va viure fins al final de la seva vida a Moscou. Li van donar la nacionalitat soviètica, una bona paga, un pis, un cotxe oficial i una caseta de camp. A més, van fer gestions per aconseguir que la seva dona i els seus fills anessin a viure amb ell. Ara, mai li van donar feines importants. Philby es va divorciar de la seva dona –sospitava que era agent britànica– i es va embolicar amb la dona del seu amic Donald Maclean. Tampoc duraria gaire aquesta relació. Acabaria casant-se amb una noia russa més jove i abusant de l’alcohol. De fet, gairebé tots els brillants agents britànics que van refugiar-se a Moscou van caure en el parany de l’alcoholisme. La pàtria a la qual havien servit els reconeixia els mèrits, però els mantenia apartats: eren presències incòmodes. Philby va morir el 1988 i li van dedicar un funeral d’estat amb tots els honors. Al Regne Unit parlar del Cercle de Cambridge encara fa mal. Els soviètics van reclutar cinc joves ben formats que estaven destinats a servir el seu país però el van trair. Peter Wright, un dels responsables de descobrir-los, diu a les seves memòries "La nit que vam saber que Philby havia confessat ser un espia soviètic, la nostra joventut i la nostra innocència van acabar".