L'inesperat missatge per evitar maleducats que pots rebre quan fas una reserva
Aquest estiu, la confirmació per correu electrònic de la reserva d’una taula en un restaurant anava acompanyada d’un breu text molt contundent en cinc idiomes diferents: “Davant de l’augment important de mala educació que estem experimentant últimament, sembla imprescindible recordar-los que es requereix educació i cortesia cap a totes les persones del nostre equip”. La petició és tan òbvia que arribes a plantejar-te si has reservat taula en un lloc d’elevada conflictivitat per algun motiu que desconeixes.
Però en el correu s’entreveia l’origen del que podia provocar tensions. Amb pèls i senyals explicaven el procés d’assignació de les taules als clients: per ordre de recepció de les reserves. Com que es tracta d'un restaurant amb vistes al mar i a una posta de sol d’aquelles que fan alçar tots els mòbils, aclarien que els que reserven abans tenen les taules més privilegiades. Qui truca amb antelació aconsegueix una extraordinària primera línia, i a qui truca a última hora li toquen les del fons, amb una vintena de comensals que entorpeixen el paisatge. La decepció d’alguns clients, quan són asseguts a tercera línia, provoca queixes i atacs d’indignació. Drames estivals.
Amb tot, la petició no és gaire diferent de la que hem llegit en altres ocasions en rètols a les parets d’algunes oficines d’atenció al públic, recepcions o transports públics. Un símptoma que la cortesia s’està perdent, potser perquè alguns l’han considerat passada de moda. Abans es donava per descomptada i ara s’ha de demanar explícitament.
Fa molts anys, una dona sàvia em va explicar que ella tenia el costum de dirigir-se a les persones amb el triple de deferència que demanava l’ocasió. Havia comprovat que els resultats eren sempre molt més beneficiosos, no només per a ella sinó també per al seu interlocutor. Assegurava que la cortesia canviava l’energia del moment i que fins i tot perdurava al llarg del dia, i acabava revertint en el seu benestar personal i emocional. Hi ha estudis que parlen del deute psicològic que s’origina quan algú et tracta amb més consideració de la necessària, cosa que t'obliga a correspondre amb el mateix to. Un cambrer extremadament amable pot aconseguir més bones propines i un bon reconeixement per part del client. I un comensal molt respectuós i prudent a l’hora de dirigir-se al personal que l’atén pot aconseguir una atenció més amable. Però cal distingir els matisos del que s’entén per cortesia. Existeix una cortesia tòxica que promou la diferenciació i la desigualtat. Una mena de pacte tàcit que garanteix la cortesia mentre l’altre tingui una actitud servil. La cortesia positiva, en canvi, té a veure amb la cooperació entre els dos interlocutors, a la recerca d'un benefici comú.
El recordatori del restaurant neix potser de la necessitat de reequilibrar la balança de l’amabilitat a les persones que l’han oblidat. La deferència lògica que se li suposa al negoci de l’hostaleria i el “qui paga mana” han induït potser algunes persones a creure que tenen dret a exercir un poder sobre les persones que les atenen, que esdevenen els seus vassalls pel simple fet que després acostaran la Visa al datàfon. Deien que de la pandèmia en sortiríem millors, però, en canvi, sembla haver-ne sortit una generació de malcarats considerables que són a tot arreu i a l’estiu es fan notar més. Potser ara calen rètols per recordar que la cortesia i l’amabilitat són un joc de responsabilitat compartida.