La moda que veiem a les passarel·les, tot sovint, aspira a ser original, trencadora o sorprenent, per tal que els mitjans de comunicació, que massa sovint tan sols posen el focus en les extravagàncies, li dediquin un espai on poder promocionar-se. Però no hem d’oblidar que dissenyar un bàsic d’aquells que s’imposa sense fer soroll, és gairebé més meritós i difícil d’aconseguir, a més de molt més rendible econòmicament. I què és una peça bàsica? Doncs aquella que, si algú ens digués que hem de reduir el contingut del nostre armari a un deu per cent del total, sobreviuria a la poda. Perquè un bàsic generalment és còmode, funcional i versàtil, ja que s’adapta a situacions molt diverses. El texà ha estat un dels bàsics per excel·lència del segle XX, però en la darrera dècada, una altra peça de roba amenaça el seu lideratge entre el públic femení: els leggings o malles.

La idea d’una peça que s’ajusti a les cames ja la trobem en èpoques pretèrites, com les braies tardomedievals per a homes. Al segle XIX, el trapezista Jules Léotard la va dur i, sense pretendre-ho, la va batejar, ja que actualment força persones encara l’anomenen “leotards”. A l'estar cenyida a la silueta, li atorgava una gran llibertat de moviment, al mateix temps que esglaiava el públic femení, per la traducció literal de la seva zona anatòmica més prominent. Un altre precedent dels leggings el tenim el 1958, quan Antoine Verley va llançar els pantis de colors, íntimament vinculats al naixement de la minifaldilla. Un any més tard va tenir lloc el sorgiment de la licra, un invent determinant, ja que possibilitava un ajust més gran a la silueta sense perdre comoditat i, tot plegat, a un preu força assequible. Aquesta fibra sintètica va ser una autèntica revolució, per a la roba d’esport i per a la moda en general.

Als anys 70 va arribar la passió per l’aeròbic i amb ella la necessitat d’una roba ajustada, que facilités el moviment i mostrés els resultats de l’esport a través d’un cos ben tonificat. En els seus vídeos d’entrenament, Jane Fonda lluïa unes malles a sota d’un mallot, una solució que pretenia evitar que una peça tan estreta definís massa explícitament la zona del pubis. La solució definitiva vindrà amb els leggings moderns, que uniran les dues peces en una, ja que compten amb un pedaç de roba reforçada amb forma romboidal a l’entrecuix que evita que es marqui aquesta zona i es visibilitzi la suor. Aquest simple detall possibilita que una peça com les malles surti d’espais interiors com els gimnasos i serveixi tant per fer activitats esportives com per a la vida diària. Si bé en l'actualitat un dels usos més habituals de la roba d’esport són les activitats no esportives, els leggings estaran dins d’aquesta categoria en moltes ocasions. És el que s’anomena athlesure, una paraula composta derivada de la unió d’athletic (atlètic) i leisure (oci), que es refereix al desplaçament de la roba esportiva a altres àmbits. És que dur leggings confereixen a qui els porta un aspecte de persona activa, moderna, vital i ocupada, que no pot perdre temps de la seva agitada vida canviant-se de roba quan, en realitat, n’ha destinat força escollint-la i construint la seva imatge.