¿Què li falta al 'kit' de supervivència?

Després de l’anunci de la Unió Europea sobre la necessitat d’un kit de supervivència per als ciutadans, ja s’han començat a vendre als principals supermercats virtuals els primers paquets de material amb aquesta finalitat. El preu oscil·la entre els 25 i els 120 euros. La mesura és una de les trenta accions clau per afrontar els desafiaments de la geopolítica, la ciberseguretat i el canvi climàtic. Com va dir la comissària europea Hadja Lahbib, el kit ha de servir per resistir setanta-dues hores de crisi, tot i que no va especificar per a quina mena de crisi en concret. No deu ser necessari el mateix kit si es tracta d’un atac nuclear, una gran apagada digital, un èxode massiu, una catàstrofe meteorològica, l’impacte contra la Terra d’un superasteroide o una nova pandèmia. El que va sorprendre i provocava certa alarma va ser la frivolitat amb què Lahbib va promocionar el kit: un vídeo a les xarxes socials com si fos una influencer traient d’una petita bossa de mà, molt selecta, tota mena d’objectes: unes ulleres, barretes energètiques, un lot, uns llumins, la documentació personal, diners en efectiu, els medicaments, una ampolla d’aigua, una navalla suïssa, llaunes de conserva, un carregador, un aparell de ràdio i, fins i tot, una baralla de cartes per passar l’estona. “Això no ha fet mai mal a ningú”, justificava la comissària amb la brometa final. Els nous kits a la venda inclouen cordes, brúixoles, mantes tèrmiques plegables i tota mena de ginys més propis per escalar l’Everest que per tancar-te a casa.

Sembla que de la pandèmia de la covid no n’hem après res, perquè després de la fal·lera per comprar tones de rotlles de paper de vàter, ara d’això ni se’n parla. I és estrany, perquè en cas d’haver de fugir o posar-te a recer en una estació de metro subterrània, posar-te a la gatzoneta és relativament fàcil, però trobar paper, no tant.

En aquest kit de setanta-dues hores (que ja sabeu que sempre s’allarguen) hi falten objectes essencials. El més clar, un bolígraf, encara que sigui per escriure les últimes voluntats o acomiadar-te dels parents. Lògicament, falta una llibreta i, per descomptat, un paquet de post-its per deixar notes, un rastre personal o etiquetar les possessions. Important també un desodorant de butxaca per resistir amb dignitat sense molestar i una mostreta de perfum, que no se sap mai quines altres pudors ambientals convindrà emmascarar. Es pot afegir també una ampolleta de sabó de dutxa furtat en algun hotel. Un fulard és bàsic. Serveix per abrigar-se el coll, per improvisar una mascareta, o tapar-te de cintura en avall si t’has de canviar els pantalons a la intempèrie. Si pot ser, roba interior de recanvi. Imperdonable que la Unió Europea no hagi inclòs un llibre com a element imprescindible. No hi ha circumstància més oportuna per fomentar la lectura. Distreu les pors, amenitza l’estona i fomenta la conversa pacífica. Caldrien també taps de cera i antifaç per descansar millor. Essencial un repel·lent de mosquits. Caldrà també un rellotge analògic amb corda de rosca. Si hi ha una apagada global no sabrem ni l’hora. Si és a l’hivern, uns mitjons gruixuts, perquè els peus freds donen molt malestar. I unes sabatilles còmodes, perquè et fan sentir com a casa en qualsevol lloc. A l’estiu, gorra i crema solar, tot i que si és un atac nuclear ja no ve d’aquí. En cas de tenir criatures sota la vostra responsabilitat, no oblideu una bosseta de joguines de fusta per entretenir-les. Un pot d’antiàcids en comprimits per suportar la dieta de tonyina i barretes energètiques. Un endoll universal per si ens fan anar gaire lluny, un manual per a principiants del codi morse, un mapa plegable de la zona, una armilla salvavides, una barca inflable i un sobret amb llavors per començar un hort allà on sigui. I, sobretot, una bona dosi de cinisme per suportar el drama.