Una llar única en un vell magatzem

Hi volia experimentar “una manera de viure”. Ignacio Morente Gemas confessa que quan estudiava arquitectura ja mirava la façana d’aquell vell magatzem de palla al nucli antic d’un municipi del Baix Llobregat. Construït el 1924, feia més de vint anys que estava abandonat i, quan en temps de la pandèmia el va poder comprar, no ho va dubtar. Ara del projecte en diu El taller dels somnis, perquè aquella nau fosca, en mal estat, s’ha convertit en la llar que comparteix amb la seva parella i també en la seu d’IMG Taller d’Arquitectura, l’estudi que porta les inicials del seu nom. A més, és el lloc on ha pogut experimentar no només una altra manera de viure, sinó qüestions tan arquitectòniques com la concepció de l’espai, l’ús dels materials, la penetració de la llum, la ventilació i, entre d’altres i sobretot, l’aprofitament dels recursos ja existents.

Ignacio Morente diu que ha après molt de l’experiència de transformar la vella nau en la seva casa i taller, i que aquest aprenentatge s’ha donat en molts sentits: “N’he estat arquitecte, client, promotor i, en molts aspectes, també constructor”. De fet, si la reforma d’aquest espai de 200 m² li ha sortit per poc més de 150.000 euros és perquè molts dels elements són fruit de l’autoconstrucció i d’altres d’intercanvis amb col·laboradors; és el cas del paviment de planxes de ferro de gairebé cent anys que li va donar un client a canvi de fer-li un projecte i que ell mateix ha col·locat com si fos un parquet però metàl·lic. En tot cas, el jove arquitecte considera que aquest és el seu primer gran projecte perquè, a més, és un projecte de vida.

Al canal de YouTube Mi espacio vital, on Ignacio Morente parla d’arquitectura, explica que aquí el seu propòsit era “congelar el temps”, conservar les parets, la coberta i la història del lloc. “Per a mi, la millor manera de treballar és intentar minimitzar tot el possible i retirar el màxim d’elements que distorsionen el que ja existeix”, diu. Per això, ha donat un nou sentit a aquell espai originalment diàfan, ha descobert els murs de maó massís i ha restaurat les espectaculars jàsseres i també la no menys espectacular coberta, respectant-ne tant les entrades de llum originals com les peces de ceràmica antigues entre bigues. És la consecució d’un altre somni: aconseguir que s’hi percebi el pas del temps, amb tota la seva potència estètica.

Si Ignacio Morente i la seva parella van adquirir un únic espai, el del vell magatzem, ara tenen un espai vital únic per aquesta pervivència de la història del lloc però sobretot per la manera de viure-hi: la tradició del lloc conviu amb la flexibilitat contemporània dels usos. Aquest és un habitatge taller sense portes a l’interior, exceptuant les que tanquen els dos vàters. Tot i que totes les zones de la casa estan interconnectades –la cuina amb la sala i l’estudi, també amb el dormitori i amb el bany, i fins i tot amb el petit pati guanyat al reduir la dimensió de la nau–, s’ha aconseguit un grau significatiu d’intimitat en cadascuna de les zones.

L’estratègia seguida per Ignacio Morente ha estat concebre quatre plataformes en quatre nivells diferents (es veu molt bé al dibuix de l’alçat). Al nivell de l’entrada i del pati posterior, la cuina ocupa la primera plataforma i s’obre, cap a dalt, a l’immens espai de la sala, mentre que cap a baix, amb una obertura molt més reduïda, dona pas al dormitori, que se situa al nivell més baix. De fet, encara que l’alçada d’aquesta nau va permetre la creació dels distints nivells i que damunt la cuina se situï un altell pensat com a estudi de l’arquitecte, el dormitori ha sorgit fruit de gratar el terra i construir-hi una caixa que, gràcies a un vidre situat damunt del llit, permet contemplar el cel només despertar-se.