C om una trituradora, el confinament ha trinxat el sector de la música en directe. Grups i orquestres han vist com el virus escombrava la temporada de concerts. Per Sant Joan no hi haurà concerts de revetlla, ni música a les places. Una primavera i un estiu desoladors, per a bandes com la MashUpParty Band, de Vilassar de Mar, que ho tenien tot a punt per arrencar la temporada i ara veuen com “es desmunta tot”. L’aturada d’aquests mesos suposa fer “un gran pas enrere” just quan començaven a veure que la cosa funcionava. De grups de versions n’hi ha una pila, però d’especialitzats en mashup costa més de trobar-ne. I els de Vilassar han aconseguit dominar aquesta tècnica importada dels Estats Units, coneguda també com a pop bastard, que amaga molta més filigrana del que sembla a simple oïda. Era la fal·lera de DJ Surda, que és “qui va portar el mashup a Espanya”, segons afirma Jordi Font, i qui va fer fascinar la resta de la banda. Quan van començar “pràcticament no ho feia ningú”. Es dediquen a descosir cançons que a priori no tenen res a veure entre elles, com Que tinguem sort de Lluís Llach, God’s plan de Drake i Bad guy de Billie Eilish, per tornar-les a cosir en una sola peça, fent servir les diferents pistes instrumentals i de veu com a fil i agulla. El resultat no és ni una barreja ni una versió, sinó una peça nova que “la gent no balla com una cançó, sinó com tres alhora”.

Dos dels cinc components de la banda, Gerard Marquès i Jordi Font, s’hi dediquen professionalment i, per tant, ara s’han quedat sense la principal font d’ingressos. Tot i així, hi continuen creient. “És una feina que ens agrada molt, podem passar-nos 14 hores treballant i mai és un suplici”, assegura Marquès, per a qui l’estil de vida com a músic compensa tots els maldecaps i renúncies que pugui comportar. Té coll avall que el sotrac va per llarg. Fem l’entrevista en una videoconferència a cinc bandes, a la qual només falta el bateria. Es passen la paraula pràcticament sense trepitjar-se. Han trobat a faltar els assajos de cada setmana, ja que “és molt fotut”, expliquen, tocar sol a casa un dia i un altre, fins i tot “asfixiant”, diu Jordi Font. Les vibracions de fer sonar la taula, els instruments i la veu alhora al local d’assaig no les pot suplir cap aplicació de videotrucada: “No hi ha cap manera de poder tocar junts a distància”.

L’agenda de concerts ha quedat en blanc, però de “cancel·lacions explícites no n’hi ha hagut tantes”, asseguren. Quan al març tot es va aturar, “de cop es van deixar de tancar bolos, alguns sense una resposta clara”. I n’hi ha que couen més que d'altres, com el de la festa major de Vilassar de Mar, que coincideix amb Sant Joan (“El millor de tot l’any, i ja no hi és”). L’Ajuntament ha suspès tots els concerts presencials i n’ha organitzat de virtuals amb grups com els osonencs Obeses, però sense comptar amb “ningú del poble”. Una actitud que als MashUpParty Band els “sap greu” i que inscriuen en el que consideren “no un abandonament o una falta d’atenció, sinó un maltractament sistemàtic, per part de les administracions”, al sector de la música.

La perspectiva de tocar per a un públic assegut i separat, amb un aforament reduït, els sembla “estranya i irreal”. Coneixen bé l’ambient dels concerts de festa major, en què els grups d’amics es troben, es barregen i es mouen constantment: “Per escoltar Wagner potser és fantàstic, però per escoltar la patxanga que fem nosaltres…” Els mesos d’aïllament a casa, pràcticament sense contacte social, han fet que les ganes d’estar en grup i passar-s'ho bé es disparin i Font considera que recuperar els concerts com eren abans i “poder fer ballar la gent ajudaria molt”. Amb tot, DJ Surda hi vol posar un punt d’optimisme: “Això no durarà per sempre i ara que ho hem assimilat s’ha de tornar a buscar la creativitat”.