El mercat de la música no decau i continua creixent

La indústria discogràfica va tocar fons el 2014. Els ingressos que es van generar aquell any per la venda de música gravada eren gairebé la meitat dels que s’obtenien el 2000. La raó era ben simple: la gent havia rebaixat molt la compra de música en formats físics, la pirateria colpejava el sector molt durament i l’streaming encara no era un model de negoci prou rendible. Però a poc a poc plataformes com Spotify o Apple Music van anar estenent la idea que valia la pena pagar per escoltar la seva música, i la indústria global va començar a remuntar fins a arribar als nivells de 2020, que, tot i la pandèmia, ja gairebé igualen els de fa 20 anys. Ara, però, el consum de música és bàsicament en streaming (un 62%) i amb un model de subscripció cada cop més sòlid. A escala espanyola, la tendència és similar, tot i que aquí els efectes del confinament i les restriccions van ser especialment durs. Així ho explica Antonio Guisasola, president de Promusicae, l’associació espanyola de productors de música: “La venda física es va interrompre pel tancament de comerços i el consum digital tampoc va pujar, tot i que la gent era a casa. Això va fer que el creixement que hi havia des del 2014 s’alentís. Afortunadament, el primer semestre de 2021 ja hi ha hagut un creixement del 22%”.

Una altra tendència que ha sorprès fins i tot les mateixes discogràfiques ha sigut la febre pel vinil. A escala global, el 2020 les vendes de vinils, el format preferit de la majoria de col·leccionistes i gurmets de la música, van augmentar un 23% respecte a l’any anterior, i als Estats Units van generar més ingressos que els CD per primer vegada des del 1984. A Espanya, en canvi, els CD encara resisteixen, amb un 56% del mercat físic. “El ressorgiment d’una cosa tan simbòlica per a la nostra indústria com el vinil ha sigut una de les grans notícies dels últims anys. I veient tendències de països propers com Itàlia, preveiem que continuaran pujant”, diu Guisasola.

Si la indústria discogràfica està concentrada en poques mans –Universal, Warner i Sony tenen un 70% del mercat–, en l’àmbit de les plataformes Spotify s’emporta bona part del pastís, molt per davant d’Apple i Amazon. L’empresa sueca té uns 350 milions de subscriptors –uns 150 de pagament–, una tercera part del total, i el seu model freemium sembla ser el model a seguir. “Cada cop hi ha més usuaris premium, i pagar per una subscripció ja sembla una cosa quotidiana. Però també hi ha encara molta gent que consumeix música amb models finançats per la publicitat, i l’objectiu és que es passin al pagament”.