BarcelonaDotze anys per mirar de corregir el rumb del planeta i salvar-lo dels pitjors efectes de l’escalfament global que, avui, ja és una realitat. Els màxims experts climàtics de l’ONU fan una crida en el seu últim informe a actuar de manera contundent contra les emissions de CO2 per limitar la pujada –ja en marxa– de la temperatura de la Terra. En l’escenari més optimista, la temperatura global estarà 1,5 graus per sobre de l’era preindustrial entre els anys 2030 i 2052, segons certifica l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC, per les sigles en anglès), però els experts alerten que la pujada pot ser molt superior i arribar als 2 graus centígrads si no es prenen mesures “sense precedents” que facin tenir alguna esperança que els estats compliran en els pròxims anys els compromisos adquirits en l’Acord de París del 2015.

La diferència entre aconseguir contenir la pujada de la temperatura a 1,5 graus o arribar sense remei als 2 graus a partir del 2030 pot ser abismal. El segon escenari, segons els científics, amplificaria les conseqüències més funestes del canvi climàtic: onades de calor més freqüents i més extremes i risc de sequeres greus, així com de grans inundacions en bona part del planeta. Una pujada del nivell del

mar molt més perillosa per l’amenaça que suposa l’escalfament per al glaç de l’Àrtic. Tot plegat, aboca, doncs, a riscos superiors per a la salut i la vida de milions de persones. A més, també pot ser el mig grau que separi moltes espècies i ecosistemes de l’extinció al planeta. L’amenaça per al corall, per exemple, es dispararia en l’escenari de més escalfament planetari –dos graus–, així com també incrementaria la minva d’insectes –que són essencials per a la pol·linització de collites– i la continuïtat d’algunes plantes.

Quin marge hi ha per actuar?

Els científics de l’IPCC exhorten els estats a mostrar molta més ambició. La transició energètica és inajornable i ha de ser molt més ràpida del que s’albira. Les energies netes han de ser les protagonistes i imposar-se en àmbits com l’agricultura i el transport. Els combustibles fòssils o el carbó han d’encarir-se molt més, per desincentivar-ne l’ús. La reforestació també és essencial, alerten els experts, que insten a accelerar projectes de captura i emmagatzematge de carboni.

Sense transformacions profundes, els objectius de descens dràstic dels gasos d’efecte hivernacle alliberats a l’atmosfera semblen avui inassolibles. El 2030 les emissions de CO2 han d’haver-se reduït un 45% respecte a l’any de referència, el 2010, i la corba ha de seguir baixant fins a arribar a les zero emissions el 2050. La pròxima cimera del clima de l’ONU, prevista per al desembre a Polònia, tindrà sobre la taula aquest informe i haurà d’avaluar les accions que prendran els estats en els pròxims anys. Tot un repte en un moment en què grans ombres planen sobre la lluita contra el canvi climàtic en països com els EUA després que Donald Trump anunciés la sortida de l’Acord de París. La victòria recent de l’extrema dreta en la primera volta de les eleccions al Brasil, que acosta a la presidència el candidat Jair Bolsonaro, que ja ha advertit que vol seguir els passos de Trump, tampoc és una bona notícia per a la pròxima cimera, que ha de ser crucial per marcar un camí decisiu per al planeta.