La millor truita de patates de Barcelona (segons Rosalía) i altres recomanacions
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.
He tastat una truita de patates del bar El Pollo del Raval de Barcelona. Tenia ganes de provar-la després que Rosalía considerés que hi fan la millor de la ciutat: la que hi vaig menjar jo té la patata ben feta, molta ceba i és melosa, però no apta per a hipertensos. També m'hi va cridar l’atenció el pastís de formatge, que es desfà a la boca.
He passejat pel Parc del Guinardó de Barcelona. Si us oblideu de les bateries antiaèries, preses pels turistes, és dels millors espais verds de la ciutat per desconnectar. Les vistes són impressionants -es veu l’aeroport i tot-, especialment al capvespre, i m’agrada mirar d’endevinar què és què o, simplement, perdre-m’hi.
He participat en el tast de vins Joc de Cates de Cal Serafí, a Torredembarra (Tarragonès). La botiga n'organitza sovint, però aquest era especial: amb tres cellers (Parés Baltà, Pinord i la Conreria d’Scala Dei) i el repte de saber ordenar els vins segons l’acidesa.
No he pogut parar de pensar en El caminante (Ponent Mon), del japonès Jirō Taniguchi. És un llibre il·lustrat sobre els passejos del protagonista, que podria ser Taniguchi mateix. Hi ha pocs diàlegs, si bé no calen. A les historietes sembla que no hi passa res, però mostren amb una gran sensibilitat tot allò de què es pot gaudir mentre badem quan caminem. Ens podem adonar així de com passejar també pot ser una meditació.
He vist el documental Protestants, la història silenciada, dirigit pel periodista i amic David Casals, però no per amistat hi faig esment, sinó perquè és un treball ben documentat i que és essencial per descobrir la persecució que van patir les comunitats protestants durant el franquisme. És de Filmin i se'n fan projeccions ocasionalment.
La setmana que comença, amb Maria Labró Vila
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.
Botaré entre el foc a la 44a edició de l’Aquelarre de Cervera. Del 26 al 28 d’agost, la capital de la Segarra es torna a convertir en la seu de la màgia i l’esoterisme. Com cada any, a banda de l’esperada aparició del Mascle Cabró i dels diversos espectacles de foc i tradició, la festa també compta amb una potent oferta musical que inclou grups com la Balkan Paradise Orchestra o Gatibu i altres veus emergents de casa nostra.
Emmarcaré l’estampa de Març Rabal que m’acaben de regalar. L’obra pictòrica d’aquesta artista barcelonina s’ha encaminat cap a la tècnica del collage i sovint se serveix de l’imaginari esportiu com a punt de partida. Es poden adquirir a la web mrabal.com.
Acabaré de veure la setena temporada d’Inside No. 9, que es va estrenar a finals de juliol a Filmin. Aquesta sèrie britànica creada per Reece Shearsmith i Steve Pemberton és perfecta per als amants de l’humor negre. La sèrie presenta un format d’antologia (no hi ha continuïtat entre els capítols) i està protagonitzada pels seus creadors. Cada episodi dura mitja hora i s’ambienta en un espai identificat amb el número 9. Des d’una habitació, en una casa o en una escola on es creen situacions inesperades.
Compraré litres d'orxata a la Sirvent de Barcelona. Un clàssic de l'estiu, també n'ofereixen barrejada amb granissat de llimona o amb granissat de cafè. Estan al número 56 del carrer Parlament, tocant a la Ronda Sant Pau, en un local amb dues portes on sempre hi ha cua. No sé si és la millor orxata de Barcelona perquè no he tingut la sort de provar-les totes, però sens dubte han trobat una proporció de xufa, aigua i sucre que s'acosta a la perfecció.
Gaudiré del festival d’arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre, l’Eufònic, que celebra la seva 11a edició fins al 28 d’agost. Amb més de 50 activitats musicals i artístiques, programades en 20 espais de sis poblacions de les Terres de l’Ebre (la Ràpita, Amposta, Tortosa, Miravet, Ulldecona i Roquetes), aquest any torna la brillantor prepandèmica amb l’electrònica i les nits de ball a l’escenari del pavelló firal de la Ràpita.