La cadena nord-americana CNN ha informat aquesta setmana que la victòria de Trump a les eleccions ha fet revifar l’interès a les xarxes socials pel moviment feminista 4B. El 4B va néixer a Corea del Sud el 2016 entre les dones heterosexuals. El nom respon a les sigles de quatre paraules coreanes: bihon, bichulsan, biyeonae i bisekseu, que es poden traduir com "no al matrimoni", "no a tenir fills", "no a les cites" i "no a tenir sexe" amb homes. Tot i que l’origen concret d’aquesta reacció col·lectiva és imprecís, un dels detonants que van servir de context a aquest moviment va ser l’assassinat d’una dona a prop d’una estació de metro de Seül. L’home que va cometre el crim va afirmar que la va matar perquè sentia que les dones l’ignoraven. L’atrocitat de l’agressió va provocar un punt àlgid de reflexió al país sobre el feminicidi, les pornovenjances i els delictes sexuals digitals. Tot i això, la situació de profunda desigualtat no ha canviat gaire. L’any 2023, Corea del Sud es va situar en la posició 105 de 155 països en l’Índex Global de Bretxa de Gènere, i, pel que fa a dades de l’OCDE, té la taxa d’ocupació femenina més baixa i una de les bretxes salarials de gènere més altes. Les dones sud-coreanes guanyen, de mitjana, un 35% menys que els homes per treballs equivalents.

El moviment 4B s’entén com un rebuig a la societat patriarcal i assenyala clarament la manca de solidaritat i consciència dels homes per la situació de subordinació que pateixen les dones. Les feministes del moviment 4B van passar a considerar els homes els seus enemics per la seva indiferència i conformitat davant les profundes desigualtats.

Amb la victòria a les urnes de Trump hi ha hagut una indignació general pel fet que molts electors hagin preferit un president que s’ha vantat dels seus abusos sexuals. Mister Grab’em by the pussy acumula demandes legals per agressions, violència sexual i comportament inadequat en els últims quaranta anys. Les estadístiques demostren que aquests antecedents del president no són una raó de pes a l’hora de decidir qui ha de governar el país, especialment per als homes. Les feministes han vist en el moviment 4B una mena de mirall o inspiració. Més enllà de protestar per la manca de consciència masculina sobre les desigualtats de gènere, aquesta reacció significa també un rebuig cap al rol tradicional que les dretes atribueixen a les dones. Davant l’auge de les tradwives a les xarxes i aquest model de vida ultraconservador propi dels anys 50 que pregonen moltes influencers als EUA, el 4B és una manera contundent de fer explícita l’aversió a aquests plantejaments de vida masclistes i caducs que l’extrema dreta incentiva entre les dones. Trump, ara, ofereix el caldo de cultiu perfecte perquè tot plegat es normalitzi.

La professora d’estudis de gènere de la Universitat de Califòrnia Ju Hui Judy Han ha explicat a la CNN que veu difícil que el moviment 4B es pugui consolidar com una tendència dominant als EUA i que més aviat es dissiparà ràpidament sense provocar cap tipus de canvi. El 4B sembla una versió actualitzada de Lisístrata, d’Aristòfanes, on la protagonista convenç les dones gregues de fer una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau durant la guerra del Peloponès. Igual que a la comèdia grega, que aquest moviment hagi tret el nas potser només ens ha de servir per insistir en assenyalar uns homes que s’alteren més davant l’originalitat i el sentit de l’humor de les iniciatives feministes que davant dels abusos dels seus congèneres.