L’escaladora i corredora de muntanya ha respost a una enquesta sobre 14 temes per valorar la importància que tenen a la seva vida. N’ha triat deu i els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en què 0 vol dir “gens d’importància” i 10 vol dir “fonamental”. El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (7), la professió (8), l’èxit (7), les relacions de parella (7), les relacions socials (7), la mort (2), la sexualitat (6), l’amor (9), la vellesa (4) i la malaltia (10). Ha descartat valorar la soledat, la fe, les pors i la consciència. Núria Picas conversa amb l’ARA des de les Dolomites, on passa uns dies de vacances. La muntanya és el seu medi natural, li aporta la pau i la tranquil·litat que necessita. Ara ja pot viure de l’esport de muntanya, tot i que la cursa de la seva vida la va guanyar quan va entrar al cos de bombers, una professió que no sap si tornarà a exercir però que li ha agradat molt.

DINERS I BÉNS MATERIALS (7)

Hem de viure amb comoditats i gaudir del fet que guanyem diners per tenir una vida còmoda. Els diners, però, no són la cosa sense la qual no podria viure. En canvi, no podria viure sense estar bé de salut i sense fer el que m’agrada. Per a mi el més important és tenir temps lliure i fer les coses que m’agraden.

L'ÈXIT (7)

L’èxit és construir el que vols, sentir-te realitzat, sentir que els teus somnis es compleixen, que tots els objectius marcats es van assolint, també les relacions amb els altres.

PROFESSIÓ (8)

Aniria lligada amb els diners però encara és més important, perquè has d’estar bé amb el que fas ja que ocupa molt de temps de la teva vida. Tenir una professió que no t’omple però molts diners... Preferiria que fos al revés. La meva professió ara sí que és vocacional, perquè visc de l’esport com a atleta de muntanya professional. Sempre he estat lligada a la muntanya. També estic al cos de Bombers de la Generalitat i durant molts anys ha sigut la meva professió; no sé si ho tornarà a ser. He lluitat molt per aquesta feina i m’hi he sentit molt còmoda. N’he gaudit molt. És una feina de servei i tenia molt de temps lliure. Ser dona no va ser cap hàndicap en el cos de bombers. Al final, som persones. Quan vaig entrar de bombera ja vaig assolir una realització professional. Sempre dic que he guanyat la cursa de la meva vida entrant al cos de bombers, em dona tranquil·litat i seguretat i m’obre altres portes.

MORT (2)

No cal preocupar-se per la mort, ens arribarà a tots i no cal donar voltes a una cosa que saps que passarà segur. Gaudim de la vida al màxim, que la mort ja vindrà. Per moltes voltes que hi donem, no canviarà. Podem canviar els diners o la relació de parella, però la mort no.

VELLESA (4)

Vindria a ser com la mort, una cosa que ens va venint i millor arribar-hi amb salut i poder mirar enrere i haver viscut moltes aventures i haver conegut gent. El deteriorament físic no em preocupa gaire, per això espremo al màxim el que faig. Prefereixo preocupar-me de la gent. No penso en la vellesa en negatiu: si ho fes, no faria curses de 160 km.

SEXUALITAT (6) I AMOR (9)

Per a mi tampoc és molt prioritari, hi ha altres coses. Prefereixo l’entesa i l’amor. En parella la sexualitat és important, però no ho és tot. Hi ha parelles que només se sostenen per això. Jo no aniré a buscar sexe si no hi ha parella.

L’amor ens belluga a tots: l’amor per la parella, pels pares, per la família, per la muntanya... És un pilar bàsic. L’amor per la muntanya és una cosa que es porta a dins. La muntanya m’aporta pau, tranquil·litat, salut... És el meu medi, la meva zona de confort. Jo em vaig enamorar de la muntanya. També m’ho va inculcar la família, perquè els pares tenien tradició muntanyenca, però el meu germà, que ho havia mamat igual que jo, no hi va mai. Els pares tenen un paper important, però la persona és qui escull el camí. Als meus dos fills els he inculcat l’amor per la muntanya de mica en mica, sense presses. A vegades m’acompanyen a escalar, però no els vull atabalar, ho dic per experiència. Obrir-los camí, sempre, però prefereixo que els vingui de gust a ells.

RELACIONS DE PARELLA (7) I RELACIONS SOCIALS (7)

La gent que ens envolta és molt important partint de la base que, quan estiguis sol, estiguis bé. A partir d’aquí, hi ha un ampli ventall. He estat molts anys sense parella i he estat bé, i ara estic en parella i també estic bé. Hi ha gent que ha d’estar amb algú tant sí com no. Jo soc social, però també m’agrada molt la soledat, gaudeixo perdent-me per la muntanya, m’encanta. Però quan baixo a la ciutat necessito el caliu de la gent. És una barreja. M’agrada fugir a la muntanya i fer-hi esport i quan torno a casa no m’agrada sentir-me sola, necessito l’escalf de la gent. I la ciutat m’agrada però en petites dosis. Necessito la ciutat per anar-hi, no per quedar-m’hi.

SALUT (10)

El més important és la salut, perquè si no estem bé, és fotut. La salut, en general, es bàsica per poder ser autosuficient. Pots tenir molts diners i èxit, però si no tens salut estàs cardat. Només que t’entri una brossa a l’ull ja estàs tres hores que no pots fer res. No hi penso gaire, però soc conscient que la malaltia ho canviaria tot, l’estil de vida i les relacions.