Oleoductes i gasoductes. Connexions que aviat haurien de ser història
Avui dia hi ha 468 nous projectes en marxa per construir 212.000 quilòmetres més de gasoductes i oleoductes, unes canonades que s’afegiran a una xarxa global de 3,5 milions de km i que sumaran un 2% anual d’energia fòssil al sistema, quan el que cal és reduir-la.
Un garbuix de línies entela el mapamundi, amb revoltims caòtics sobre els Estats Units, Rússia i Europa. És el dibuix dels oleoductes i gasoductes que connecten soterradament els territoris: 3,5 milions de quilòmetres de canonades en 120 països diferents –tot i que la majoria estan concentrats als EUA, Rússia i el Canadà– que transporten gas natural o petroli, uns combustibles fòssils que els governs s’han compromès a anar reduint fins arribar a zero. Són connexions que aviat haurien de ser història, però que no sembla pas que ho siguin.
Malgrat que l’any 2020 es va reduir un 13% la construcció de noves canonades d’aquest tipus, a causa sobretot de la crisi generada pel covid-19, amb una caiguda del preu del petroli espectacular durant el pic del confinament l’abril de l’any passat, el cert és que hi ha encara 468 nous oleoductes o gasoductes en construcció o planificats, segons l’informe Pipeline Bubble 2021 del Global Energy Monitor. Hi ha 37.000 quilòmetres en construcció i 175.000 quilòmetres més en fase de preconstrucció, que suposaran una inversió total d’1,07 bilions de dòlars (uns 900.000 milions d’euros).
Complir l’Acord de París
L’informe alerta que aquestes futures connexions suposaran un creixement anual del 2% en la producció d’energia fòssil, quan els científics climàtics de l’ONU han deixat clar que per evitar un escalfament global d’1,5 ºC cal reduir la producció de petroli un 4% anual i la de gas un 3% anual d’aquí al 2030.
La gran majoria (un 42%) de les noves construccions són a la regió de l’Àsia Pacífic, impulsades principalment per la Xina, que s’ha compromès a arribar a les zero emissions el 2060. I el 83% de les noves construccions són gasoductes, cosa que demostra un traspàs des del petroli, que predominava a finals del segle passat, cap al gas natural. Però, per molt que alguns governs el vulguin incloure dins del paquet d’energies “verdes”, el gas (natural o liquat) és també un combustible fòssil i també ha d’acabar desapareixent si es vol complir l’Acord de París.
Malgrat els discursos públics sobre la “recuperació verda”, des de l’inici de la pandèmia els governs del G20 han compromès 242.000 milions de dòlars en inversions a projectes de combustibles fòssils, davant de 180.000 milions en projectes de renovables. I és que hi ha qui defensa encara que la xarxa global de gasoductes i oleoductes són les venes de l’economia, però és una economia que està dessagnant el planeta.
Una gran xarxa mundial
Oleoductes i gasoductes operatius, en construcció i projectats, i cinc escenaris per entendre la situació global
Keystone XL. La suspensió del gran projecte entre els EUA i el Canadà posa en qüestió el futur d'aquestes connexions. Només arribar a la Casa Blanca, Joe Biden va aturar el projecte Keystone XL, que havia de travessar Nebraska, Dakota del Sud i Montana abans d'entrar al Canadà. L'oposició d'ambientalistes, societat civil i tribus indígenes obté una primera victòria en el segon constructor del món.
North Stream 2. Malgrat la gran oposició internacional i interna, Alemanya ha tirat endavant el seu acord amb Rússia. Aquest gasoducte que travessarà el mar Bàltic està en construcció. Seran dues canonades més que se sumaran a les dues del North Stream, inaugurades el 2011, totes quatre propietat de la russa Gazprom i operades per ella mateixa.
El principal impulsor de nous gasoductes. La Xina encapçala el rànquing de més kilòmetres en desenvolupament. El projecte més llarg és un gasoducte de 8.372 km que travessarà el país des de l'est fins a la regió de Xinjiang. També té previst estendre les seves connexions amb Rússia, d'on importa gas natural liquat.
Projectes a l'Àfrica impulsats per la Xina. La xinesa Pipe China porta 25 anys de presència a l'Àfrica i té projectes en 20 països del continent, com el gasoducte transnigerià finançat pel Banc de la Xina o el polèmic oleoducte Uganda-Tanzània que impulsa amb la francesa Total.
Catàstrofe mediambiental en el vessament als rius Napo i Coca, a l’Equador. En plena pandèmia, el 7 d'abril del 2020, una esllavissada va trencar dos oleoductes a les províncies equatorianes de Sucumbios i Napo, i va deixar unes 100.000 persones afectades per la forta contaminació de l'aigua.