La part més natural de les nanopartícules

ACABO DE REVEURE la pel·lícula Jo, robot, del 2004, inspirada en la novel·la d’Isaac Asimov. Per destruir el malvat ordinador central Viki, que és de gènere femení, li inoculen nanorobots destructors. El prefix nano- en la nomenclatura científica vol dir la milmilionèsima part. Un nanorobot seria un robot d’un nanòmetre, és a dir, petit com una molècula de glucosa. La nanotecnologia es refereix als objectes que tenen dimensions de 100 nanòmetres i més petits, que és el món de les molècules i els àtoms. Són objectes tan petits que ens costa d’imaginar. Ara la nanotecnologia està de moda. Els materials nanomètrics són partícules sòlides i líquides molt petites, que poden tenir aplicacions molt interessants en cosmètica, medicina, alimentació, electrònica, indústria química... I són controvertits pel poc coneixement que hi ha dels seus efectes en els organismes. Com es fabriquen? A diferència de les tecnologies clàssiques com l’electrònica o la fotografia, que van de gran a petit triturant o miniaturitzant, la nanotecnologia sol fer servir la tècnica de petit a gran, amb tècniques d’autoassemblatge. Això no és tan estrany ni tan modern com pugui semblar a primera vista. Per exemple, sabem que les coses cauen, i d’això en diem gravetat. Els humans no hem inventat la gravetat ni la podem canviar, però l’aprofitem a les centrals hidràuliques, al Dragon Khan o en la recuperació d’energia en els cotxes híbrids. Tampoc hem inventat l’electricitat, però en fabriquem fent que el vent faci girar unes pales, o de mil altres maneres. Per fer perdigons tirem gotes de plom fos a l’aigua, on espontàniament agafen forma esfèrica. I és que la natura va espontàniament cap a estats d’equilibri -la forma esfèrica sol ser un d’aquests estats- i les tecnologies se n’aprofiten. L’artificialitat no és més que preparar els escenaris -temperatures, pressions, concentracions- perquè la naturalesa treballi per a nosaltres. I en les condicions adequades les molècules petites formen espontàniament, de manera natural, les nanopartícules. La nanotecnologia, doncs, és ben natural. Una altra cosa és que certes nanopartícules poden no ser convenients en determinades aplicacions.