El pessebre celebra 800 anys d’història

“El pessebre no molesta a ningú. Forma part de la nostra identitat i ens identifica com a poble”. Amb aquestes paraules fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí i sacerdot, s’adreçava als assistents a la presentació del seu nou llibre, Entrem dins el pessebre (Edicions Morera), una obra que reivindica la vigència i importància d’una tradició que el 2023 commemora vuit segles d’existència. Va sorgir quan sant Francesc d’Assís va agafar un bou i una mula i va cantar l’Evangeli a la localitat italiana de Greccio. Una experiència que a finals del segle XV va començar a sortir de les esglésies per popularitzar-se.

A casa nostra els pessebres, presents en esglésies i palaus, es van anar introduint a les cases al segle XVIII, ja que a les Fires de Santa Llúcia es podia adquirir tot el que calia per muntar-los. Segons el segon volum de Barcelona, divulgación histórica, dirigit per l’historiador Agustí Duran i Sanpere, al segle XIX ja hi havia diversos tipus de pessebre a Catalunya: els de l’església, els del carrer i els familiars, i així ho recull Joan Amades al seu Costumari català: “Durant la segona meitat del segle passat [el segle XIX] el costum de fer pessebres es va estendre notablement. La gent rica en feia amb pretensions artístiques i encarregava les figures a artistes escultors de mèrit. La gent humil feia pessebres familiars i casolans”. 

Tal com explica Valentí Serra, el pessebre ajudava a seguir de manera popular el relat del temps litúrgic. Primer hi apareixien Josep i Maria i després s’hi posava el bou i la mula. Quan Jesús naixia s’hi posaven els pastors que l’adoraven, quan s’acostava l’epifania se’n treien els pastors i s’hi posaven els Reis, que venien de lluny i s’anaven acostant. Durant la Setmana dels Barbuts s’hi feia nevar i per Sant Antoni Abat els animals se situaven a prop del portal. 

Tradició popular i artística

A principis del segle XX neix el que es podria anomenar pessebre artístic. Diorames muntats en una caixa i amb una sola obertura frontal. Els va inventar a Barcelona Antoni Moliné, membre de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’entitat més antiga del món dedicada al pessebrisme (1862), que avui dia encara es manté activa. A Catalunya existeixen nombroses entitats pessebrístiques, moltes associades dins la Federació Catalana de Pessebristes, fundada el 1985 i que ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre. 

El llibre Germans Castells, art i figures per al pessebre, de Ramon Albornà i Rovira i Ismael Porta i Balanyà, assegura que la traça dels artesans va convertir en art popular la creació de petites escultures de fang policromades amb la delicadesa del miniaturista més exigent. “En la memòria de la gent que estima el pessebre ressonen noms com Amadeu, Campeny, Vallmitjana, Talarn, Teixidor, Escaler, Carratalà, Marcé, Vidal, Brull o Camps, així com la nissaga dels Castells”, assegura la publicació.

Àngels, pastors, els Reis... Què ha de tenir el pessebre?

El pessebre a Catalunya té dos vessants diferents. Per una banda, el popular, elaborat amb elements com el suro i la molsa i amb les figures que representen els oficis i les feines al camp. D’altra banda el pessebre artístic, que té més de 150 anys i que el va començar a confeccionar l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Hi ha diverses tipologies de pastorets

El bon pastor, que porta el xai a les espatlles, el rabadà i el pastor de la neu, posseïdor d’una saviesa ancestral que el fa herbolari o silvà. També hi ha figures que recullen els oficis del país com la dona que fila o la balanguera, el pescador, el pagès o el llenyataire. A més dels músics i el bestiar: el gall, la gallina, el porc i l’ovella. 

Els Reis d’Orient

Tal com explica el llibre El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme, la tradició popular presenta les figures dels Tres Reis d’Orient a dalt d’un cavall, i de vegades dalt d’un camell, amb un triple cromatisme: blanc, ros o roig i negre. Tres colors que visualitzen els tres continents coneguts a Occident abans de la descoberta del Nou Món: Europa, Àsia i Àfrica. 

El caganer i altres figures anacròniques

El capellà amb paraigua, el guàrdia civil, el sereno, el caçador… Tots destaquen per la seva singularitat. Especialment, la figura del caganer, que tot i no ser exclusiva del pessebre català, té molta popularitat.

Algunes xifres

• El 2023 es commemoren els 800 anys del primer pessebre vivent promogut per Sant Francesc d’Assís a Itàlia.
• El gener del 2022 el ministeri de Cultura declara el pessebrisme com a manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
• El 2022 es commemora el centenari del primer concurs pessebrístic de Catalunya. Es va convocar a Manresa el Nadal de 1922 a iniciativa del caputxí Samuel d’Algaida en el context d’un clima de gran puixança pessebrística.

Tornen els pessebres vivents

Després de dos anys en què la pandèmia va obligar a cancel·lar la majoria de Pessebres en l’edició del 2020 i l’adopció de restriccions en la del 2021, les representacions de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya tornen a 43 poblacions. La temporada recupera la normalitat i es preveu que l'assistència torni a nivells del 2019, any en què es va assolir la xifra de 130.000 visitants.

Les il·lustracions d'aquesta info/gràfica han estat facilitades per laFederació Catalana de Pessebristes, que cada any edita un retallable que es reparteix a les exposicions organitzades per les seixanta-sis entitats federades. Aquest any l'ha realitzat per a l'ocasió la dibuixant Pilarín Bayés i se n'han editat 25.000 exemplars. Les exposicions i els horaris de visita es poden consultar a la seva pàgina web: