Pittsburgh, passat i futur
L’assaig fotogràfic de Consuelo Bautista copsa la vida d’una ciutat que s’ha hagut de reinventar
Des de l’any 2015, l’associació Drap-Art realitza projectes a Pittsburgh, una ciutat que fins al 1984 va viure de l’acer, amb uns problemes de contaminació molt greus. Amb la crisi de l’acer dels vuitanta hi va haver molt atur i es va despoblar. Ha renascut com una ciutat que aposta pel medi ambient, l’educació, la innovació, la cultura i l’art. Té cinc universitats, un museu dedicat exclusivament a Andy Warhol, nascut a Pittsburgh, la Fallingwater, una de les cases més interessants de Frank Loyd Wright, els museus Carnegie d’art contemporani i història natural, i projectes innovadors com la Mattress Factory, una iniciativa artística entre residència i museu amb intervencions efímeres i permanents d’artistes.
És en el context d’aquesta aposta pel medi ambient i l’art de Pittsburgh que Drap-Art -una entitat nascuda fa vint anys a Barcelona per oferir una plataforma a artistes que en les seves obres expressen una certa preocupació per la destrucció ambiental que està ocasionant l’actual societat de consum- va ser convidada a realitzar una gran exposició col·lectiva, acompanyada de projectes, residències i tallers. Per al projecte de Pittsburgh, des de Drap-Art vam convidar la fotògrafa Consuelo Bautista a realitzar una radiografia - retrat fotogràfic de la ciutat i mostrar-ho, com és característic del seu treball personal, en format de diari, i així va néixer la publicació Now Here Nowhere,de la qual aquí es mostra una selecció.
Tot aquest projecte va tenir lloc el 2016, en un moment en què accedia al poder Donald Trump, que no va voler firmar l’Acord de París per prevenir el Canvi Climàtic, amb la frase: “Jo no represento París, represento Pittsburgh”. L’alcalde de Pittsburgh li va contestar “Tu no ens representes”, i va adherir-se a l’Acord de París, com van fer altres ciutats nord-americanes. Estimem Pittsburgh.