El plat estrella
Hi ha plats que, per ells mateixos, ja justifiquen la visita a un restaurant
De vegades no és que la resta d’una carta no estigui bé o no hi hagi res més que valgui la pena, sinó que només per tastar un plat en concret el viatge ja val la pena. Avui dos plats estrella de dos restaurants que no tenen res a veure entre ells.
El primer és el CactusCat Bar, situat al carrer Valldonzella, al barri del Raval. És un restaurant vegà. Per a qui no hagi anat mai a un restaurant vegà, aquest és perfecte per començar. I també per portar-hi algú amb prejudicis que es pensi que no li agradarà, perquè segurament fliparà. Aquest restaurant ha estat escollit el millor restaurant vegà del món per HappyCow –el portal gastronòmic de referència per a vegetarians i vegans– durant dos anys consecutius. És un local senzill i acollidor, sense gaire parafernàlia. Però el que farà el restaurant memorable, per sobre de tot, és la seva lasanya (a la carta hi posa que és estil ragú ). Es desfà a la boca i és tan gustosa que venen ganes de posar-se dret i aplaudir fort. No sé si tenen la recepta –que pel que he llegit és familiar– guardada en una caixa forta, però l’hi haurien de tenir. És realment deliciosa. Com deia a l’inici de l’article, evidentment hi ha altres coses bones per tastar. En aquest cas, a mi em van sorprendre les anelles cruixents de konjac (que és un tubercle), que podies sucar en una mena de maionesa d’all i llima. Estarien a mig camí entre les anelles de ceba i els calamars a la romana. També van tenir molt d’èxit els rotllets vietnamites, tot i que si n’heu tastat altres vegades són menys sorprenents. Finalment vam fer una fideuà per la qual vam acabar sortint rodolant. Fan dinars de dimecres a diumenges i podeu reservar taula a través de la seva web. La –bona– sorpresa final és que a més surt bé de preu. Ideal per la gent que té bon saque.
Ara anirem fins al barri del Born per visitar el Fismuler, al carrer del Rec Comtal. Obre cada dia tant per dinar com per sopar, així que ens ho posen fàcil. En principi té una sèrie de característiques que farien que aquest lloc no m’interessés gaire: és als baixos d’un hotel (tot i que el local és preciós) i no és un lloc singular, ja que el primer el van obrir a Madrid i arran de l’èxit van obrir el de Barcelona. Bé, tothom té prejudicis i com veieu jo us exposo els meus. El cas és que els vaig haver d’enterrar tots perquè el que vam menjar va ser deliciós, però sobretot el plat estrella no va decebre: l’escalopa amb ou i trufa. Porten la peça de carn arrebossada i allà a la taula mateix acaben de fer la preparació. Poques coses fan més feliç l’ànima que un plat així. Quan arriba penses que és ben gros. Al cap de res ja no en queda ni una engruna. És tipus schnitzel, però una mica diferent. La resta de la carta està al nivell i és molt equilibrada i variada. No seria just, però, que no digués que aquest local també té una altra estrella a la banda de les postres. És el pastís de formatge, d’aquells que de dins són pràcticament líquids. Una bomba de sabor. Si mai teniu un antull molt fort, els dos plats estrella els porten a casa a la seva versió d’entrega a domicili, que es diu Armando (es pot demanar online). I, sobretot, que no m’ho deixi, la truita que porten a domicili també és digna d’ovació.
