Yasmina del Haro: "El 'pole dance' em va pujar l’autoestima que havia perdut en l’embaràs"

BarcelonaYasmina del Haro (Sabadell, 1984) porta tota la seva vida lligada a l'esport i des de fa 14 anys es dedica al ball en barra, o pole dance, disciplina que ensenya a la seva acadèmia, Exotik Souls Studio, i en la qual competeix internacionalment. Llicenciada en Biologia, assegura que aquest esport, que va començar a la dècada dels 80 i que durant molt temps ha estat menystingut i sexualitzat, és apte per a qualsevol, fins i tot per a persones que mai han fet exercici abans. Del Haro rep a l'ARA a la seva acadèmia on, a banda de parlar-nos del pole dance, ens fa diverses figures a la barra amb una facilitat que fa pensar que realment, sí, el pole dance està a l'abast de tothom qui s'hi vulgui atrevir.

Vas créixer al gimnàs dels teus pares. L’esport ha format sempre part de la teva vida?

— Des de petitona, jo anava al col·legi i després al gimnàs dels meus pares. Estava allà tota la tarda. Si hi havia classe de gimnàstica artística, feia artística; si hi havia rítmica o hip-hop, també. Amb 12 anys ja em vaig ficar a la sala de pesos i vaig començar a fer una mica d’exercici adaptat a la meva edat. M’he criat en un gimnàs.

Vas competir en diverses disciplines esportives i després va arribar el pole dance. Com vas descobrir aquest esport?

— Sí, amb 8 anys vaig començar a competir a gimnàstica artística perquè m’agradava molt. Feia quatre hores d’entrenament sis dies a la setmana. Quan tenia 15 anys vaig descobrir la gimnàstica aeròbica i vaig estar competint en aquesta modalitat fins als 24 anys, formava part de la selecció espanyola. Llavors em vaig prendre un descans i vaig ser mare amb 26 anys. Després d’això vaig descobrir el pole dance per un vídeo de Youtube d’una noia australiana que es diu Felix Caine i que és una de les pioneres d’aquest esport. Va ser tot un descobriment: era superestètic i bonic, com fer gimnàstica però donant voltes a un pal. Vaig buscar una escola a Barcelona i només n’hi havia una, fa 14 anys. Vaig anar a un parell de classes. La professora havia estat als Estats Units i ho havia descobert allà, però no era gimnasta. Amb un parell de classes ja em vaig adonar que com que jo era gimnasta podia fer acrobàcies més fortes. Junt amb la meva germana, que també ha entrenat tota la vida, vam començar primer de forma autodidàctica i després buscant professors internacionals.

Et va canviar una mica la vida?

— Sí, perquè quan ho vaig descobrir vaig deixar de banda els altres tipus de gimnàstica. Amb el pole dance la meva necessitat de fer gimnàs i ball ja estaven cobertes. També vaig descobrir que hi havia una modalitat més sensual i que es fa amb talons, que a Espanya fa 14 anys estava molt mal vista. S’associava a striptease, tot i que no hi té res a veure. A poc a poc s’ha anat normalitzant que una dona pugui ser sexi.

La gent continua associant-ho amb striptease o se li dona més valor com esport?

— Ara sí que hi ha campionats i les dues modalitats, l’esportiva i la més sensual, estan molt separades. Hi ha gent a qui li agrada fer només acrobàcies i fa pole sport, sense calçat i aprenent des de la base. No has de venir forta de casa ni amb coordinació, ni amb flexibilitat. Tot això s’aconsegueix amb l’entrenament. Després hi ha gent que des de l’inici fa la modalitat de ball amb talons, que no és striptease. No fem striptease, fem ball acrobàtic. Crec que aquest mite que el pole és striptease s’ha trencat. La millor forma de fer pole sport és amb poca roba per has d’agafar-te amb la pell, perquè notes si estàs subjectada a la barra o no.

Vas fer una parada per ser mare. El retorn a l’esport va ser molt difícil?

— Sí, va ser una mica difícil perquè va ser un embaràs una mica complicat. Després, durant el primer any de vida del meu nadó, estàvem constantment a l’hospital. Però em vaig posar les piles i la meva recuperació va ser a partir del fitness i l’alimentació. Com vaig tenir un embaràs de risc no vaig poder fer esport durant tot aquell temps, però un any i mig després de parir ja estava competint a fitness de nou. Em vaig fotre molta canya. Com he competit sempre soc perfeccionista i una mica obsessiva i volia retrobar la identitat de la Yasmina d’abans. Quan ets mare, tot se’t posa del revés. Ara qui ets tu? Ets la mare del Gerard [nom del seu fill], però també soc la Yasmina. Però clar, em mirava al mirall i no em veia. En això, el pole em va ajudar. Em va pujar l’autoestima que havia perdut durant l’embaràs perquè per problemes mèdics em vaig engreixar moltíssim. Van ser 20 quilos.

Per tant, creus que és un esport que empodera a les dones?

— El fet que sigui un esport que es faci amb poca roba fa que ajudi a les dones d’una manera molt visual a l’autoacceptació. Tu vas al gimnàs i et tapes, et poses la roba que et queda més bé. Aquí no hi ha aquesta possibilitat. Es fan grups de dones de professions molt diferents i amb cossos molt diferents que es veuen en el mirall durant molta estona i s’han d’autoacceptar mentre fan moltes coses. És un esport que empodera i ajuda a l’autoestima. També és un esport que ajuda a augmentar la tolerància a la frustració perquè tècnicament és complicat i requereix paciència.

Tradicionalment, el vinculem molt a les dones, però ara també hi ha homes que el practiquen. A quins homes interessa?

— Per prejudicis i estigmes, els homes abans pensaven que era un esport només per a dones, també perquè ho associaven a l’striptease. Quan s’adonen que és absolutament acrobàtic i quan veuen una coreografia d’un home a la barra diuen "Uau, que superdifícil". Els homes tenen molta força i fan acrobàcies de molta més força que les dones a la barra. És molt vistós i cada cop més homes fan pole sport. Hi ha tota mena d’homes del col·lectiu LGBTI que practiquen pole, perquè no tenen prejudicis, però també molts homes heterosexuals. S’assembla molt a la cal·listènia, que als homes els sol agradar. Molts fan ultra pole, que consisteix a fer acrobàcies molt boges a la barra.

Abans estava mal vist que una dona estigues musculada.

— Com que jo he vist l’extrem de la hipermusculació, perquè jo vegi una dona musculada, ha d’estar molt musculada. Si veig una dona a la qual se li marquen els bíceps, una mica les espatlles i una mica l’abdominal dic "ostres, quina alegria". Això no és musculada per a mi, és estar atlètica. Crec que això també s’està regulant una mica. Abans teníem una visió en què si una dona tenia múscul ja no era femenina. La musculatura la necessitem. Una dona ha de tenir musculatura tonificada per a la vida diària: per agafar els teus fills, per ser independent, per ficar les bosses de la compra al cotxe. Amb el pole tonifiques tot el cos, perquè el necessites tot.

Justament, ara es recomana a les dones que facin exercicis de força de cara a la menopausa

— Sí, perquè ajuda a parar la descalcificació dels ossos.

Durant el temps que fa que fas pole dance t’has trobat gent que malinterpreta aquest esport i que el sexualitza?

— Sí, llastimosament sí. Ho vinculen a un tema sexual. Encara avui hi ha gent que no s’ha assabentat que és un esport. Mira, el pole dance pot ser acrobàtic i zero sexi, i també pot ser sexi. Però això i el treball sexual no té res a veure. Una cosa és acrobàcia, art i ball i, una altra cosa són treballs sexuals. Parlant malament, per fer treball sexual no has de saber ballar a una barra.

Hi ha algun personatge famós que hagi reivindicat el pole dance? Jennifer Lopez l’ha inclòs en algun dels seus espectacles.

— Jennifer Lopez va ser un abans i un després. Quan va fer aquest espectacle ja rondava els 50 i va ser com una bufetada per a tota la societat. Era com dir "Mira aquesta dona que no és gimnasta i s’està enfilant a la barra. Llavors totes podem fer-ho".