Era una planta soterrània, la cota més baixa, la menys u d’un edifici plurifamiliar situat en un barri popular de París. Juntament amb la planta baixa, aquest soterrani havia sigut un taller de metal·listeria. És tan radical la transformació que hi han fet els responsables de l’estudi d’arquitectura YUA -Geoffroy Boucher, Matthieu Buquet i Núria Sabaté Giner, amb despatxos a París, Barcelona i Normandia-, que aquell lloc eminentment fosc, cobert, tancat i d’activitat sorollosa, però amb extensió cap a la part corresponent del centre d’illa, s’ha convertit en tres habitatges, un petit taller i un estudi d’arquitectura, del tot oberts a la llum natural, a l’aire i a la vegetació. Una petita comunitat, com un edifici als peus d’un altre edifici, un espai per al qual es va buscar i es va saber crear un d’aquests poc freqüents parèntesis de pau i silenci al mig del renou i els conflictes de la ciutat.

Des del començament va ser un projecte conjunt de tres famílies que volien un lloc a París on poder fer la vida. Tots junts van buscar el lloc, van adquirir el vell local en copropietat, es van implicar en el projecte de YUA -de fet, un dels arquitectes n’era una de les parts- i van assumir els 700.000 euros de cost que ha tingut la creació d’aquests tres habitatges, un dels quals, el de baix, té un petit taller i està vinculat a un petit estudi d’arquitectura que és a la planta superior.

Entrem al pis de baix, des del qual percebem la dimensió de la transformació realitzada i, sobretot, com la complexitat del projecte ha esdevingut senzillesa visual, espacial i vital. I és que el repte principal que tenien els arquitectes de YUA era aconseguir que les parts enterrades del vell local es convertissin en espais agradables per viure. Per això es va crear un buit al centre de l’antic taller, un pati. I aquest pati abans inexistent ha permès obrir tota la casa, amb corredisses de vidre i finestrals. Aquest pati, amb jardineres als tres pisos, ha introduït el verd en la vida de la comunitat. I el pati, a més, ha potenciat el veïnatge i s’ha convertit en el centre d’unes relacions entre veïns que van començar abans de fer-se la casa i que la casa ha perllongat.

I al voltant d’aquest pati, estances ben obertes -la cuina, el menjador, la sala-, fins al punt que l’exterior i l’interior són també espais de continuïtat, per a una vida còmoda, sempre en contacte amb l’aire i la llum natural, com a espai de silenci guanyat a un soterrani qualsevol de París.