Polònia: Engolits per la mina de sal de Wieliczka

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1978, ha esdevingut un dels llocs més turístics de Polònia. Després del camp de concentració d’Auschwitz i les principals ciutats poloneses, la mina de Wieliczka acull prop d’1,5 milions de visitants anuals. I no ha d’estranyar. Té una profunditat de 327 metres, més de 300 quilòmetres de galeries, sales, passarel·les, llacs salats, pous i capelles amb figures esculpides en sal que il·lustren la mineria des d’èpoques remotes. Wieliczka és una de les mines de sal més antigues del món i ha estat explotada sense interrupció des del segle XIII fins al 1996, quan es va acabar la producció industrial per protegir aquest lloc màgic.

El primer turista hi va arribar el 1493. Es deia Nicolau Copèrnic. Per commemorar aquesta visita es va crear una cambra habitada per una monumental figura de sal de l’astrònom.

L’inici de l’aventura

Com Copèrnic, comencem l’aventura a la superfície. La línia d’autobús 304 de Cracòvia tarda 30 minuts a arribar a la localitat de Wieliczka, una ciutat de prop de 19.000 habitants. L’autobús ens deixa en un carrer proper. Fem un passeig curt fins a albirar la politja superior del muntacàrregues de la mina, al pou de Regis. Aquesta serà la nostra sortida a l’acabar la visita. El cordó umbilical que connecta la mina amb l’exterior.

Arribem a l’entrada principal, on hi ha el pou d’Ignacy Paderewski. És el forat pel qual ens colem a la mina. Una gola que se’ns empassa fins a 135 metres de profunditat en una aventura que durarà tres hores. Però tornem al principi. Tenim nervis a la panxa:una escala infinita baixa 65 metres, 378 esglaons que es precipiten en cercle. L’entrada a aquest altre món es percep com un mareig. Una borratxera perpètua que equival a baixar des del terrat d’un edifici de 25 pisos. Iencara ens queden 800 esglaons més per baixar al llarg de tota la visita.

A la superfície de la prehistòria

A mesura que la mina se’ns empassa anem visualitzant la seva paradoxa: la part més profunda explorada pels miners també és la part més moderna, mentre que les capes superficials són les primeres que es van treballar per explorar el jaciment salí. Cada esglaó que baixes per una escala de fusta és una capa d’història que es descobreix.

Som a la superfície, a la prehistòria. L’aigua salobre que aflorava es bullia en recipients de fang. Un senzill mètode per obtenir sal. Així, en aquella època podien conservar la carn i el peix. I amb el temps, la sal es va convertir en una forma de pagament en els intercanvis comercials amb els pobles que no disposaven d’aquesta profitosa primera matèria. Precisament són d’aquesta època les eines per a la producció de sal més antigues de l’Europa Central, descobertes al poble de Barycz, a prop de Wieliczka.

A dins de la mina, arribem al primer nivell de la ruta, enterrats a 65 metres. Ens reagrupem per dirigir-nos cap a les sales més profundes. És com un acte reflex, una manera de protegir-nos. Els cartells informen a tota hora de la cota negativa. Els budells continuen fent-nos pessigolles. Menys 110 metres. I encara no hem arribat al màxim que la ruta turística permet. Hi ha tones de material salat damunt nostre.

Són les entranyes del que va ser el mar del Miocè, que durant mil·lennis, i a causa de canvis climàtics i tectònics, va donar lloc a aquesta immensa acumulació de sal de roca. La sedimentació salina als Carpats va durar almenys 200.000 anys. Xifres llunyanes per a la ment humana.

La guia explica els milers de detalls dibuixats a cada racó. A partir del segle XIII, els mètodes d’extracció de la sal que es feien per evaporació de les salmorres es van esgotar i van desaparèixer. En aquest moment comença la cerca activa de la salmorra mitjançant la construcció de pous. Al segle XIII s’inicia una mineria més tradicional i és en aquell moment que es descobreixen els primers nòduls de sal gemma. Una troballa revolucionària. El laberint continua, la gola empassa. Si ens quedéssim atrapats seria impossible sortir després dels girs, voltes, pujades, baixades i sales gegantines idèntiques a altres sales gegantines que hem trobat i apareixen sense treva. No hi ha escapatòria. De cop i volta, una escultura: Casimir III, diu la guia. Va ser l’únic rei polonès que va rebre el sobrenom d’“el Gran”. Explica la llegenda que es va trobar una Polònia de fusta i va deixar una Polònia de pedra gràcies als ingressos de l’extracció de sal. Va fundar, per exemple, l’Acadèmia de Cracòvia, la primera universitat del país.

A 100 metres de profunditat

Som a 100 metres de profunditat, envoltats de masses de roca salina. La característica principal del jaciment de Wieliczka és la seva estructura dual. Està format per dues parts: un jaciment superior de nòduls i un jaciment inferior estratificat. El primer és únic a escala mundial. Com el seu nom indica, el formen nòduls de sal gemma, caracteritzats per tenir formes diverses, des de la mida d’una pilota de bàsquet fins a blocs enormes, amb un volum que arriba fins als 100.000 metres cúbics. Els miners excavaven galeries on cercaven aquests nòduls i van deixar desenes de càmeres subterrànies. Un formatge Gruyère de roca salina.

Algunes d’aquestes cambres estan sostingudes per columnes de fusta, com l’enorme sala Michalowice. Aquest espai de 35 metres d’alçada està sostingut per bastides de fusta fetes a mà que semblen arrels geomètriques. Explotada durant més de 100 anys, és una de les sales més majestuoses del món. 

Hi ha éssers estranys per tot arreu. Coliflors de sal, per exemple. Si ens cenyim al seu nom científic, són espeleotemes esponjosos que apareixen en zones d’intensa condensació de la salmorra, com els sostres. O les inquietants estalactites de sal blanques que recorden els ullals d’un ésser antic que se’ns ha empassat.

De sobte, sense previ avís, apareixen unes escales de sal que baixen més de 50 metres i acaben en una impressionant sala de 54 metres d’alçada a 101 metres de profunditat. La capella de Santa Kinga és una meravella: escultures, llums i tota mena d’art sacre esculpit a la sal. Actualment aquest espai es fa servir per a actes institucionals i socials. Sí, aquí s’hi casen algunes parelles. El temps a les entranyes salines passa amb calma, com a l’estómac d’un remugant.

Però és el moment de sortir. Encara queden uns quants centenars de metres que transcorren a través de més sales i galeries. Aquest món encara ens té preparada una sorpresa final: un gran llac de sal a més de 100 metres de la superfície. La concentració de sal a les seves aigües és superior a la del mar Mort.

A poc a poc el circuit arriba al final. Ningú no s’espera sortir d’aquesta manera, a través del pou de Regis i la politja que havíem vist a l’arribar a la mina. El mateix muntacàrregues que feien servir els miners ens porta a la superfície. Deu persones en una llauna de sardines velocíssima que ens escup com una mala digestió. 100 metres en 40 segons. I tornem a respirar.