(THE NEW YORK TIMES)Per llegir la versió original, en anglès, clica aquí

Quan els directius que distribueixen 5-Hour Energy, la popular beguda estimulant, es van assabentar que els fiscals generals de més de 30 estats investigaven denúncies de publicitat enganyosa contra la seva empresa —fet que amenaçava greument els comptes de la societat— es van mobilitzar ràpidament per posar fi a les indagacions, estat per estat. Però el seu èxit no es va forjar pas als tribunals ni en una taula de negociació; el van obtenir a l’opulent hotel Loews Santa Monica Beach de Califòrnia, un establiment de luxe amb vistes panoràmiques al mar, on l’any passat es van reunir més d’una dotzena de fiscals generals estatals en còctels, sopars i actes per recaptar fons organitzats per l’Associació de Fiscals Generals Demòcrates.

Una advocada de 5-Hour Energy voltava per l’hotel on se celebrava l’acte. Tenia la mirada posada en el fiscal general Chris Koster de Missouri, la fiscalia del qual estava entre les que investigava l’empresa. “El meu client acaba de rebre una notificació on diu que Missouri hi està ficat”, li va comentar l’advocada, Lori Kalani. El despatx d’advocats de Kalani, Dickstein Shapiro, havia fet la cort al fiscal general en sopars i congressos i fent donatius de milers de dòlars a la seva campanya. Koster va dir a l’advocada que no tenia coneixement de la investigació, va agafar el mòbil i va trucar a la fiscalia. Al final del cap de setmana, ja havia ordenat al seu gabinet que abandonés la investigació: 5-Hour Energy s’anotava una victòria indiscutible.

La rectificació diligent de la fiscalia, que han confirmat Koster i Kalani, és un exemple del seguit d’èxits que han reportat els esforços del bufet de Kalani per influir sobre Koster en nom de clients com Pfizer i AT&T i constitueix una prova d’una dinàmica vigent, en gran part de manera oculta, en fiscalies generals estatals de tot el país.

Les indagacions de The New York Times han revelat que els fiscals generals han passat a ser víctimes de la persecució agressiva de ‘lobbistes’ i advocats que utilitzen les aportacions a campanyes, les invitacions personals a congressos sumptuosos pagats per empreses i altres mitjans, per empènyer els fiscals a abandonar investigacions, modificar polítiques, negociar pactes favorables o pressionar els reguladors federals.

Mentre els fiscals generals s’unien per obrir investigacions pluriestatals i penetraven en àmbits tan diversos com el frau als mercats de valors i la ciberdelinqüència, ha anat sorgint una pròspera economia formada per ‘lobbistes’ i advocats. El cas és que, a diferència d’altres càrrecs electes subjectes a la normativa en matèria de ‘lobbys’, els fiscals generals, que exerceixen d’ “advocats del poble” protegint els consumidors i els ciutadans individuals, estan sotmesos a poques obligacions de divulgació de les seves activitats o restriccions relatives a l’ús de portes giratòries. Per aquest motiu, els esforços habituals dels ‘lobbys’ per influir en les seves decisions i pactar-hi se succeeixen en gran part a l’ombra. Tot i això, la investigació de The New York Times —en què s’han analitzat més de 6.000 correus electrònics obtinguts en més de 24 estats a l’empara de lleis sobre la divulgació de registres, s’han entrevistat desenes d’implicats en casos i s’ha assistit a diversos congressos en què els representants d’empreses podien accedir fàcilment a fiscals generals— revela l’abast d’aquesta pràctica.

En molts casos, el representants de les empreses són excol·legues dels fiscals. Quatre mesos després de deixar el càrrec de vicefiscal general en cap de l’estat de Washington, Brian T. Moran va escriure al seu substitut en nom d’un client, T-Mobile, que pressionava l’administració federal per evitar que els seus competidors s’apoderessin d’una proporció massa important de l’espectre de freqüències de telefonia mòbil disponibles. “Tal com et vaig prometre quan ens vam reunir amb el fiscal general la setmana passada, t’adjunto l’esborrany de la carta perquè en Bob valori si la vol trametre a altres estats”, va escriure Moran l’any passat, fent referència al fiscal general Bob Ferguson. Poc després, va tornar a escriure al seu substitut, David Horn. “Dave: tens cap novetat sobre la carta?”, demanava. “Hi estic treballant, senyor”, li va respondre Horn. “Estem en contacte”. El mes de gener, el fiscal general va enviar la carta mantenint a grans trets les paraules dels advocats de l’empresa.

Aquest intercanvi no era res fora del normal. Segons els correus electrònics obtinguts en més de 20 estats, les pressions dels representants d’interessos privats sobre els fiscals generals tenen una intensitat a la qual en el passat era més habitual que se sotmetés els legisladors. “El nivell cada cop més alt de pressió al qual estan sotmesos els fiscals generals actualment, crea, com a mínim, una aparença d’influència indeguda i, per tant, dóna mala imatge”, afirma James E. Tierney, exfiscal general de Maine i actual responsable d’un programa de la Universitat de Colúmbia dedicat a l’estudi de les fiscalies generals estatals. “Fa perdre credibilitat al càrrec de fiscal general”, afegeix.

Alguns fiscals generals han presentat escrits processals redactats per advocats privats sense fer-hi pràcticament modificacions. En alguns casos, aquests advocats han esdevingut auxiliars de la fiscalia, ocupant-se de gran part de la feina de caràcter jurídic i assumint fins i tot les despeses de les accions judicials a canvi de rebre fins a un 20% de les sumes obtingudes en cas de produir-se a un acord entre les parts.

Els fons recaptats gràcies a actes com el celebrat el mes de febrer del 2013 a l’hotel Loews de Santa Monica inunden les campanyes polítiques dels fiscals generals i arriben a organitzacions dels partits a les quals es permet acceptar aportacions il·limitades del sector privat que després es canalitzen cap a candidats individuals. Tant és així que l’Associació de Fiscals Generals Republicans ha recaptat 11,7 milions des del mes de gener.

Es tracta d’un entramat que s’autoperpetua del qual forma part un grup d’exfiscals generals anomenat Societat de Fiscals Generals Emèrits (SAGE). La majoria dels seus membres estan en nòmina d’empreses. En efecte, els gegants de la producció energètica i grans companyies de subministres públics com Devon Energy d’Oklahoma, Southern Company de Geòrgia i TransCanada, han contractat els seus propis equips d’especialistes en fiscals generals, entre els quals hi ha Andrew P. Miller, exfiscal general de Virgínia.

La contraprestació que obtenen les empreses sembla evident, d’acord amb els documents que ha pogut obtenir The New York Times. Els correus electrònics mostren que, a Geòrgia, el fiscal general va ignorar recomanacions escrites dels reguladors estatals en matèria mediambiental després que un exfiscal general reconvertit en ‘lobbista’ li ho demanés. A Utah, el fiscal general va abandonar un cas pendent de resolució contra Bank of America en contra de l’opinió del seu gabinet després de reunir-se en secret amb un exfiscal general que treballava com a ‘lobbista’ del banc. El mes de juliol es va fer referència al cas de l’entitat financera quan es va acusar els darrers exfiscals generals de l’estat de tràfic d’influències per haver afavorit certs patrocinadors a canvi d’escapades per jugar a golf, viatges amb avions privats i una casa flotant de luxe.

Per bé que el de Utah és un cas extrem, hi ha juristes que afirmen que fins i tot l’activitat quotidiana dels ‘lobbys’ pot erosionar la confiança de l’opinió pública. “A un fiscal general se li confia la facultat de decidir quins procediments cal iniciar i com cal pactar, i gaudeix d’un marge de discreció molt ampli per fer la seva feina”, afirma Anthony Johnstone, exfiscal general adjunt de Montana. “És d’una importància vital que la gent pugui confiar que aquests judicis no estan sotmesos a la influència indeguda de forces externes. I el que em preocupa i m’inquieta és que, pel que he vist els darrers anys, les forces de què parlo s’han intensificat”.

Uns quants fiscals i exfiscals generals es mostren decebuts per l’augment de la pressió dels ‘lobbys’, però es neguen a acceptar que els representats d’interessos externs tinguin prou poder per manipular el sistema. “No hi ha ningú que puguis contractar que sigui capaç d’aconseguir una cosa amb independència del fons de la qüestió”, afirma Tom Miller, fiscal general d’Iowa des de fa 19 anys i el fiscal general estatal que fa més temps que ocupa el càrrec.

Koster lamenta el pes que tenen grups com l’Associació de Fiscals Generals Demòcrates i l’Associació de Fiscals Generals Republicans i afirma que el partidisme i el fet que cada vegada es concedeixi més importància als diners han estat perjudicials. “Tant de bo aquestes dues organitzacions no existissin”, assegura Koster en una entrevista al seu despatx de Kansas City, per molt que el grup dels demòcrates hagi donat, com a mínim, 1,4 milions de dòlars a les seves campanyes, més que cap altre patrocinador. Tot i això, nega rotundament que les accions de la seva fiscalia general s’hagin vist influenciades per l’activitat dels ‘lobbys’ i atribueix a errors dels membres del gabinet els moviments que han acabat beneficiant els clients del despatx d’advocats Dickstein Shapiro.

També hi ha empreses que han entrat en aquest joc d’influències de mal grat. Durant els darrers dos anys, directius de l’empresa distribuïdora de 5-Hour Energy han fet donatius a fons polítics de fiscals generals per valor de més de 280.000 dòlars a través de societats. Els directius van estendre xecs per aquest import després que el mes de gener de 2013 s’obrís una investigació a l’empresa per afirmacions falses i publicitat enganyosa en què, en un principi, participaven 33 estats. Amb l’inici de les perquisicions, van començar a arribar peticions de donatius a l’empresa; entre elles, una trucada feta personalment pel fiscal general Ferguson de l’estat de Washington, la fiscalia del qual participava en la investigació.

En un comunicat emès per l’empresa després que tres estats la demandessin al mes de juliol, es negava rotundament que les acusacions fossin certes i es comparaven les peticions de donatius amb pressions per obtenir el pagament d’“un rescat”. Al comunicat es plantejava: “És correcte que un fiscal general demani diners a una empresa que té previst demandar?”. En un primer moment, un portaveu de Ferguson va dir que les afirmacions no tenien cap fonament. Això no obstant, en veure una còpia d’una invitació a un acte que va organitzar el mes de maig per recaptar fons durant un congrés de l’Associació de Fiscals Generals Demòcrates (5-Hour Energy figurava com a patrocinador del congrés), el seu portaveu va confirmar que Ferguson s’havia adreçat personalment a l’empresa.

(Stacey Solie ha informat des de Seattle. Griff Palmer i Kitty Bennett han participat en la recerca.)

Per llegir la versió original, en anglès, clica aquí