Vam fer el primer petó fa uns 21 milions d'anys

BarcelonaDe què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.

Perquè els humans no som els únics que ens fem petons: també se'n fan les formigues, els ocells o els ossos polars, per posar alguns exemples. Estem parlant de besar-se a la boca, una acció a la qual atorguem un component romàntic que la ciència sembla tenir problemes per entendre, ja que –segons el nou estudi– aquesta acció "no sembla que ajudi a la supervivència o a la reproducció de cap manera òbvia, mentre que els costos potencials de transferir una malaltia són alts". La mateixa definició que fan aquests científics d'Oxford li treu tot el romanticisme: els petons són "interaccions no agressives que impliquen contacte oral-oral dirigit, intraespecífic, amb algun moviment dels llavis/parts bucals i sense transferència d'aliments".

La mala notícia és que no han aconseguit una resposta clara a la seva pregunta inicial, però han "desenvolupat un marc per a recerques futures" i, pel camí, han descobert que el primer petó d'un primat es devia fer aproximadament fa 21 milions d'anys. Segons l'estudi Una aproximació comparativa a l'evolució del petó, publicat a la revista Evolution and Human Behaviour, els petons van evolucionar en algun avantpassat dels grans simis, fa entre 21,5 i 16,9 milions d'anys. Aquesta dada s'ha obtingut després de crear un arbre genealògic de parentiu dels primats i fer l'anàlisi filogenètica per deduir comportaments dels seus avantpassats amb simulacions evolutives per ordinador.

De fet, fins i tot els neandertals es feien petons a la boca, i encara més, l'estudi conclou que alguns d'aquests neandertals es van morrejar alguna vegada amb humans de la nostra espècie, Homo sapiens, perquè s'han trobat espècies microbianes que coincideixen a la boca d'uns i altres. "Hi ha estudis que han demostrat que neandertals i Homo sapiens compartíem un microbi oral (Ethanobrevibacter oralis) 200.000 anys després que ens separéssim. Així que sabem que intercanviàvem saliva, tot i que podria ser per haver menjat plegats. Però també sabem, amb les simulacions evolutives que hem fet, que hi ha un 84% de probabilitats que els neandertals es fessin petons entre ells. Si hi afegeixes a això que s'ha demostrat que neandertals i Homo sapiens tenien relacions sexuals i que sabem que les dues espècies fan petons, crec que és molt probable que es fessin petons entre ells", explica per telèfon una de les autores de l'estudi, Matilda Brindle, del departament de Biologia de la Universitat d'Oxford.

El seu estudi va intentar diferenciar entre petons sexuals i platònics, tot i que en molts casos no hi havia prou dades per fer aquesta diferenciació. "Els petons que fa una mare a la seva cria o fins i tot dos ximpanzés amics que es barallen i després es fan un petó i es reconcilien serien petons platònics", és a dir, tots aquells que no s'emmarquen en un comportament sexual, explica Brindle. La clau era que fos un comportament no agressiu, perquè es veu que hi ha petons a la boca que ho són, "com uns peixos que empenyen les boques d'uns contra els altres i sembla que es facin petons, però en realitat és una exhibició territorial", afegeix.

La funció evolutiva del petó a la boca

Així doncs, els goril·les, els ximpanzés, els bonobos, els orangutans, els babuïns i els éssers humans, neandertals o Homo sapiens, tots es fan petons. Ara bé, amb diferències. Els goril·les ho fan, però poc sovint, i de fet hi ha una espècie de goril·la (el goril·la oriental) que no es fa petons. Però en els bonobos els petons, tan sexuals com platònics, són molt comuns. En els ximpanzés el petó platònic sembla que és comú, però el sexual és rar, i en algunes espècies d'orangutans també s'han observat les dues formes de besar, però són poc comunes. "No tenim dades sobre els gibons, que són uns petits simis, i sobre els babuïns i els macacos només tenim dades d'alguns, però hi ha buits en la informació, cosa que no vol dir que no es facin petons sinó que no tenim prou dades per dir-ho", explica Brindle, que es va dedicar a buscar tota la literatura científica que hi havia de cada espècie per saber-ho i en alguns casos fins i tot buscava vídeos a les xarxes per corroborar-ho.

Una limitació que assenyala la seva mateixa investigació és que algunes de les espècies de primats estudiades només han pogut ser analitzades en captivitat. "Per exemple, segons el nostre coneixement, els bonobos encara no s'han observat besant-se en estat salvatge malgrat que aquest comportament es produeix regularment en captivitat", i "això és sorprenent, ja que l'aparició d'altres comportaments, com la masturbació o la construcció i l'ús de joguines sexuals, no semblen variar segons si els individus són de vida lliure o captius", apunta l'estudi.

Brindle diu que està convençuda que besar a la boca sí que té una funció evolutiva per a les espècies animals que ho fan, tot i que ara per ara tot el que hi ha són hipòtesis. "Pensem que el petó platònic té a veure amb el reforç dels vincles i el manteniment de les relacions socials, cosa que és molt útil, i pel que fa al petó sexual podria ser una forma d'avaluació de la parella per esbrinar si un individu té prou qualitat per emparellar-se amb ell. Potser si té mal alè està malalt i ja no és bo per aparellar-s'hi, però també hi ha el component d'excitació que genera el petó. Hi ha estudis que diuen que fem servir les feromones per saber si som genèticament compatibles amb altres individus, perquè la descendència tingui un gens més divers especialment pel que fa a la funció immunitària. Es poden ensumar aquestes feromones si estàs molt a prop de l'altre individu, i un petó a la boca et porta molt a prop, així que aquesta és una altra possibilitat" de la funció evolutiva, diu la científica, i conclou amb una invitació a altres col·legues: "Hem demostrat que es pot rastrejar la història evolutiva dels petons, hem vist com van evolucionar, però no sabem encara exactament per què: necessitem que altres primatòlegs i zoòlegs continuïn la recerca".