Z hang Huan, un dels artistes xinesos actuals més reconeguts, va demanar a tres cal·lígrafs xinesos que li escrivissin a la cara mots i textos relacionats amb la seva vida, la seva família i la seva cultura. La performance va ocupar tot el dia, i en arribar la nit el seu rostre havia desaparegut sota la tinta negra: la cara i la informació que hi tenia escrita s’havien esborrat. La peça resultant, Family tree (2000), està carregada de sentits, des dels efectes que genera la sobreinformació en el nostre ésser fins a la dificultat de fixar una identitat.

El fotògraf nigerià J.D. Okhai Ojeikere, en canvi, es va fer famós gràcies a la manera com va saber plasmar la singularitat i identitat nigerianes a través dels elaborats pentinats de les dones de diverses ètnies que es feien en dates assenyalades. Aquest treball, iniciat a finals dels anys 60 i continuat fins gairebé el final de la seva vida el 2014, ha quedat ara com una eina artística i també antropològica de primer nivell, tant per la bellesa dels pentinats que es reivindica com pel fet que avui dia aquestes marques identitàries han desaparegut per la barreja que comporta la vida moderna.

I, entremig, les fotografies anònimes de delinqüents fetes en una oficina del xèrif de Califòrnia cap al 1880 o el 1890.

Tres maneres d’entendre i captar la identitat que formen part de l’exposició Estructures d’identitat. The Walther collection, que a través de més de 200 fotografies proposa un recorregut per la història del retrat en la fotografia que s’aborda des d’una mirada molt àmplia. Comença a la dècada del 1940 i arriba fins avui, i combina tant fotografies anònimes com d’altres de grans noms del documentalisme o de l’art. L’exposició, patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, es presenta del 14 de novembre al 17 de febrer a l’espai de Foto Colectania a Barcelona.