El Jordi Jacas és d’aquelles persones que desprenen una energia i una vitalitat molt contagioses. “Aquest matí m’han portat dues escórpores i us n’he guardat una per si us ve de gust tastar-la”, ens diu quan tot just estem sortint del cotxe per dinar al Molí de l’Escala. Assumim que hem trigat massa en visitar el seu restaurant i conèixer l’espai d’aquesta espectacular masia romànica, i ens n’adonem de seguida, abans de degustar la seva proposta gastronòmica. El Jordi ens fa un recorregut per la sala interior del restaurant, ens ensenya la cuina convencional i el laboratori del càtering, la sala dels esdeveniments, la zona on encara hi ha maquinària del molí fariner, visitem la part de dalt de la casa amb les vuit habitacions precioses de l’hotel, i acabem a l’oficina del pare: un petit hort on el Jordi sènior, als seus vuitanta anys, hi cultiva producte de la terra i hi fa trobades gastronòmiques amb els amics. El saludem mentre jeu sota l’ombra d’un arbre i parla per telèfon. I és ben bé que aquesta imatge és el reflex de l’essència del Molí de l’Escala: la senzillesa clàssica adaptada a la modernitat.

El setembre del 1994, farà 28 anys, el Molí de l’Escala va començar a funcionar com a restaurant. El Jordi en va agafar les regnes al cap d’un temps, l’any 2000, després d’haver-se format en diferents cuines, i va començar a picar pedra per impulsar el negoci familiar. Tenia només vint anys però les idees molt clares, i va veure clar que per no passar fred a l’hivern, el Molí havia d’anar més enllà del restaurant. Es va sobreposar a les esbroncades del pare i va introduir els casaments, el càtering per a esdeveniments i diverses fonts d’ingressos per convertir el Molí de l’Escala en una marca reconeguda a tot el territori. Sense oblidar, i aquesta és la clau, que el client els valora per la cura d’un producte fantàstic i una cuina excepcional. “El que heu vist aquí és el que m’agrada i ens fa realment feliços, el que li dona sentit al negoci i al fart de lluitar i plorar que ens hem fet”, explica el Jordi assegut amb nosaltres en una de les taules del jardí.

Hem assistit a una exhibició gastronòmica en un entorn privilegiat. Els entrants ja ens han sobrepassat: bonítol marinat amb gingebre amb una base de salsa de tomàquet; croquetes cremoses de rostit amb anguila fumada; tall de foie micuit empordanès amb poma de Girona i reducció de ratafia; carpaccio de magret d’ànec de l’Empordà amb foie i oli de tòfona; sardines en escabetx, i parmentier amb ou, pernil i espardenyes. L’escórpora fregida amb farina de cigró i acompanyada amb una amanida de l’hort del pare ens ha deixat sense paraules. I per rematar el dinar: el premiat aquest any com el millor xuixo del món, que fan a la pastisseria Juhé, de l’Escala. Tot amb una ampolla de Carles Andreu 2019, de la Conca de Barberà, que ha servit per arrodonir un dinar memorable.

“El Molí és un lleó que s’alimenta amb cacauets i mai està tip”, diu el Jordi per definir la bèstia que ha fet créixer i que ara li toca domar. Parlem de la família, de les seves tres germanes i de la mare, la Roser, que va marxar massa d’hora sense veure en què s’ha convertit la masia de la qual es va enamorar. “La presència de la mare aquí és constant, ella estava enamorada d’això”, recorda el Jordi. I veient el que és ara, l’amor seria encara més profund. El Molí de l’Escala és, en tots els sentits, una joia que no es pot deixar de visitar.