Entrevista
Diumenge14/07/2023

Anton Vallverdú: S'han arribat a pagar 31 milions d'euros per un rellotge

Fundador del fòrum Relojes Especiales

BarcelonaA Anton Vallverdú (Barcelona, 1962) l’afició pels rellotges li ve de l’avi. En tenia un sobre la taula i, quan va morir, no sabia quina marca era. El va buscar i buscar, i va resultar ser un Universal Genève Polerouter. La troballa va coincidir amb l’eclosió d’internet, i Vallverdú va decidir obrir un espai on poder parlar amb altres aficionats: Relojes Especiales. El fòrum acumula, vint anys després, més de 80.000 aficionats, i li ha permès que avui la seva afició sigui també el seu mitjà de vida. 

Anton Vallverdú: S'han arribat a pagar 31 milions d'euros per un rellotge

Què t’agrada dels rellotges?

— La micromecànica, la possibilitat d’encabir en un espai tan petit elements tan precisos.

Quin és el rellotge més car que has tingut a les mans?

— Un d'uns dos milions d'euros.

Cargando
No hay anuncios

Ho val?

— Tot depèn de les ganes que tingui de comprar la persona que té els diners. 

Quant és el màxim que s’ha pagat per un rellotge?

— El rècord en una subhasta són 31 milions. 

Qui ho va comprar?

— Gairebé mai se sap això.

Cargando
No hay anuncios

Què pagues quan pagues un rellotge així?

— Exclusivitat. Els rellotges amb preus tan elevats normalment són únics. O n’hi ha un o molt pocs d’iguals. I hi ha una distinció important que cal fer en els rellotges de luxe, que és si tenen o no tenen pedres. Perquè quan hi ha joiera, són més cars.  

De què serveix un rellotge?

— Un rellotge et dona l'hora, podríem dir només això. Però un rellotge també serveix per projectar, i no projecta només si ets ric. Projecta si ets esportista, si formes part del ramat que porta el mateix Rolex, etc. Hi ha una complicitat entre els entesos. Jo podria portar un Moritz Grossmann. Que tu diràs: què és? Doncs té un preu similar a un Patek Philippe, però amb aquest últim segons on vagi puc tenir un ensurt. 

Amb els lladres?

— N’han après molt, als aficionats ens limita molt a l’hora de sortir al carrer amb segons què. Abans només t’havies de preocupar si tenies un determinat Rolex, que era fàcil d’identificar, però ara en saben molt més. 

Cargando
No hay anuncios

Es roben més rellotges a Barcelona?

— No, a Londres és una plaga. De fet, allà hi ha cartells al carrer que diuen: "Compte amb els lladres de rellotges". Crec que aquí també se n'haurien de posar. 

I per què passegen amb una cosa que costa milers d’euros?

— Perquè no són conscients que porten un cotxe, o fins i tot un pis, lligat al canell. I també perquè s’ho pot permetre, i no para atenció. 

Quin és el rellotge més car amb què t’atreveixes a sortir pel carrer a Barcelona?

— Últimament amb cap. 

Cargando
No hay anuncios

Quina és la millor marca de rellotges?

— Tu quina diries?

No en tinc ni idea de rellotges. Diria Rolex.

— Ho veus? Han aconseguit el que no aconsegueix ningú. La gent que no en sap coneix la marca, l’aprecia i, si pot, la té. 

És la marca més cara?

— Ni de bon tros. Hi ha una figura suïssa que en diuen el club dels mil milionaris. Són les marques que venen més de mil milions de francs suïssos a l’any. Hi ha Rolex, que per aconseguir-ho ven un milió de rellotges, però també Tissot, que amb rellotges econòmics ha de vendre entre 12 i 15 milions per formar part del club. I després hi ha Richard Mille, que arriba als mil milions de francs suïssos venent 4.000 rellotges a l’any. 

Cargando
No hay anuncios

Tinc la sensació que la gent ja no porta rellotge.

— No, no en porta. A veure, en portem els friquis. De fet, ara hi ha pocs rellotgers a Barcelona, i és un problema de relleu generacional. 

Hi ha una màfia vinculada als rellotges

— El 90 % de falsificacions venen de la Xina, que van tenir una bona escola. Als anys seixanta del segle passat els suïssos van deslocalitzar i obrir fàbriques allà per tenir mà d’obra més barata, i els xinesos en van aprendre. 

Fan molt bones falsificacions?

— Avui dia pots agafar un original, fer un 3D i clonar-lo a partir d'una impressora digital o d'un CNC i treus el mateix rellotge. Però els suïssos s’han inventat una fórmula que és tramposa, dit afectuosament. 

Cargando
No hay anuncios

Per què?

— Perquè han establert que un rellotge és suís a partir del 60 % del cost de producció. De manera que el vidre, la caixa, l’esfera, les agulles i més coses poden estar fetes a la Xina, i una part més petita l’ha manipulat un operari suís. Però com que el sou és infinitament més elevat, el cost supera el 60 %. 

Però la majoria de rellotges es continuen fabricant a Suïssa?

— Sí, concretament a la vall del Jura. És el mateix lloc que dona nom al període Juràssic, que es diu així perquè va ser durant aquest període que es van formar les roques de les muntanyes del voltant. I allà es continuen fabricant els rellotges. I tot per culpa d’un rei francès. 

Com?

— Els artesans que feien rellotges a França eren protestants, concretament hugonots. Però diversos reis els van perseguir per heretges i van fugir cap a Suïssa. I allà acaba naixent el gremi de rellotgers de Ginebra –que és on es fa el muntatge–, però les peces, l’inici de la fabricació, és a la vall del Jura. I durant molt de temps les van fer els pagesos

Cargando
No hay anuncios

Els pagesos?

— El clima en aquesta zona era molt bèstia, no podien treballar al camp a l’hivern. Per això van muntar tallers a casa, feien les peces i després a Ginebra els orfebres els decoraven i els venien a tercers. En definitiva, durant l’hivern eren rellotgers i a l’estiu cuidaven el bestiar i el camp.

Com va ser el primer rellotge?

— Com a forma de comptar el temps, ja el comptaven els egipcis, per exemple amb la clepsidra, que era una ampolla que anava gotejant a un ritme molt específic. Estrictament, el primer rellotge va ser un pal clavat a terra per poder seguir l'ombra projectada pel sol, i va arribar a les façanes de les masies gairebé sense canvis.

I el rellotge com el coneixem avui?

— El primer rellotge mecànic data del segle XIII i, com tantes coses, l'inventen els monjos que el feien servir per comptar les hores d’oració. El 1675 un geni matemàtic holandès –Christiaan Huygens– inventa l'espiral, el volant i l'àncora, que és la base dels rellotges mecànics actuals. Aleshores els rellotges ja es portaven al coll. A partir d'aquí, el procés de miniaturització obre el camí del rellotge de butxaca.

Cargando
No hay anuncios

I quan ens el posem al canell?

— A principis de segle XX, quan es va començar a treballar molt finament la mecànica, s’inventen els rellotges de polsera per a les senyores. Però aviat arriba la Primera Guerra Mundial, que és on fa eclosió, perquè els soldats a les trinxeres no podien anar rebuscant el rellotge. I se’l van posar al canell, sovint amb una espècie de graella a sobre, per evitar que el vidre esclatés.

Què significa per a tu la paraula rellotge?

— Dir-te "la meva vida" potser és una mica massa profund, però cada dia estic amb ells. Vull dir, el rellotge és l'afició que tinc des de fa molts anys que ha anat consolidant-se, fins al punt que n'he fet un mitjà de vida.

“Més dels que hauria de tenir i menys dels que m’agradaria"

“El mínim per un bon rellotge són 80 euros, i seria un Swatch”, sentencia Vallverdú. “Són rellotges amb una història increïble, van salvar la indústria a Suïssa. I és que als anys 70 el país va patir un autèntic daltabaix quan els japonesos es van inventar els rellotges de quars, que oferien l'hora amb la mateixa precisió però havent de pagar una desena part. Moltes cases de rellotges es van fusionar, d'altres van desaparèixer, i un grup de banquers van demanar a Nicolas Hayek que supervisés la liquidació de dues grans firmes. Però ell va pensar que es podien salvar. La idea era: «Farem un rellotge de quars com els dels nostres enemics, serà de plàstic i barat, però serà millor, perquè continuem sent millors»”. El nom, senzill: “S de suís i watch de rellotge”. Avui és l’origen del grup que inclou les principals marques a nivell mundial. “I tu, de rellotges, quants en tens?”, li pregunto. Somriu. “Més dels que hauria de tenir i menys dels que m’agradaria”.