Beatriu Tort: "La segona balena més grossa del món és a la costa catalana"

BarcelonaUn compte d’Instagram mostra imatges de balenes nedant al mar. S’enfonsen lentament i tornen a sortir a la superfície. Van expulsant aigua quan respiren. Són majestuoses, elegants. Miro el vídeo i penso que deu ser algun lloc del Pacífic o el Carib. Potser l’Atlàntic. Però el text que apareix a sota està escrit en català i posa que les imatges es van enregistrar amb un dron a la costa del Garraf. Ho va fer concretament l’associació Edmaktub, que es dedica a estudiar i divulgar la biodiversitat marina amb una embarcació que recorre cada dia la costa catalana. Una de les persones que hi puja és Beatriu Tort (Barcelona, 1995), que passa cada dia entre 8 i 12 hores al mar buscant, amb uns prismàtics, el rorqual comú. 

De veritat això és el Garraf?

— Sí, sí. 

¿I és normal que hi hagi balenes?

— De febrer a juny venen balenes al Garraf i a tota la costa catalana. És una zona que té una elevada productivitat a la primavera i venen a alimentar-se per continuar després amb la seva ruta migratòria. 

Quantes són?

— És difícil dir un nombre, ja que són animals migratoris i el mar és molt gran, però nosaltres de mitjana acostumem a avistar unes 100-150 balenes per temporada. 

Si és al Mediterrani, deu ser una balena petita.

— És la segona balena més grossa del món després de la balena blava. Pot fer fins a 24 metres de longitud, però aquí al Mediterrani els animals que solem albirar estan entre els 15 i els 20 metres.

¿Fa gaire que se sap que hi són?

— Fins fa poc només els pescadors sabien que n’hi havia, perquè la resta tendim a viure d'esquena al mar, hi ha moltes coses que no sabem. I no és fàcil veure-les perquè mengen a unes 5 milles (uns 9 quilòmetres) mar endins. Això és suficientment a prop perquè sigui considerat costa, però suficientment lluny per no trobar-les. Perquè s’ha de navegar entre mitja hora i una hora en vaixell. I normalment l’època de primavera és ventosa i freda, i els navegants recreatius no surten tant. 

Per què venen aquí?

— Pel menjar. Mengen krill, que és una gambeta molt petita que es troba en altes concentracions a Catalunya durant la primavera. Això s’explica perquè els rius en general baixen força carregats durant aquesta època, per les pluges i el desglaç, i la zona s’omple bastant de nutrients.

I cap a on van?

— És una cosa que sempre hem volgut contestar, però realment no se sap. Sabem que hi ha dues poblacions al Mediterrani: una que és més atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar entre desembre i febrer, i que torna a sortir a partir del juny. I una altra que es troba durant l’estiu al mar de Ligúria (Itàlia) i la resta de l’any al mar Tirrè, cap a la zona de Lampedusa. És possible que aquesta població estigui també al Garraf durant la primavera. 

Com les trobeu?

— Busquem amb els prismàtics els bufs, els raigs de vapor d’aigua que expulsen aquests animals quan respiren, i que es poden veure des de molt lluny. Quan les trobem en fem seguiment per estudiar-les, saber quin comportament estan tenint i una sèrie de coses que ens ajuden a entendre millor què és el que estan fent i a quins perills s’enfronten, perquè l’objectiu és ajudar a la seva conservació i fer que continuïn venint. 

Com les investigueu?

— Les seguim i obtenim imatges, tant amb càmeres de fotos com amb un dron, i ens serveix per veure com es mouen i com es comporten. I a més traiem biòpsies. Amb una petita punta se’ls dispara per treure un tros de pell i de greix. Això ens serveix per tenir informació genètica i també per saber per quines zones es mouen i com mengen. 

¿No les molesta que les seguiu?

— Coneixem els animals i sabem com ens hem de moure i actuar per fer una invasió mínima. Quan els agafem una mostra és el moment que més les molestem. Però mirem de ser com menys invasius millor. 

Què les molesta?

— El trànsit marítim és un problema bastant important per a aquests animals. Els ports de Barcelona i Tarragona són zones d’elevat trànsit marítim, i aquestes espècies són vulnerables a aquest tràfic perquè s’alimenten en superfície –en general als primers 150 metres de fondària–. Això fa que estiguin exposades a embarcacions que van molt ràpid, vaixells mercants o també ferris que es creuen i quan els donen un cop, el més normal és que les puguin matar. 

I això passa?

— Molt més del que ens pensem. Aquests animals quan es moren s’enfonsen i, per tant, no podem tenir un control de quantes vegades passa. Però ens hem trobat més d’una vegada animals amb una deformació a la part de la columna, de la cua. És pràcticament segur que ha sigut un cop d’un vaixell. Són animals molt forts que poden arribar a sobreviure si el reben concretament a la part posterior de l’aleta. Però si és a qualsevol altre lloc –l’abdomen o la part més alta del cap–, un vaixell que navegui a una velocitat normal si els dona un cop pot ser mortal. 

I problemes de plàstics?

— Sí, però és més difícil de poder-ho estudiar. Sabem que, com en tots els mars del món, hi ha microplàstics, però en general es concentren més a la superfície i les balenes acostumen a menjar a més profunditat. Però és un problema. I no sabem fins a quin punt les afecta en el seu dia a dia o al seu metabolisme. El que és segur és que s’ho empassen, perquè les balenes quan obren la boca per menjar engoleixen una gran massa d’aigua que després filtren. Però tots els microplàstics entren en aquella glopada. 

El canvi climàtic les afecta?

— Sí, qualsevol variació pel que fa a pluges o temperatures afecta la quantitat d’aliment i la productivitat de la zona. Aquest any, que ha sigut bastant sec, ens trobem amb problemes per poder trobar animals. I els que ens trobem mengen poc i es mouen més del que és habitual, precisament perquè busquen aliment. A hores altures acostumàvem a haver vist ja entre 100 i 150 balenes, i n’hem vist de moment al voltant de 30. 

Normalment van sols?

— En general sí, perquè han d’engolir moltes tones de krill cada dia i és millor anar sols per poder menjar. Quan hi ha molts nutrients veiem que van més junts. I, evidentment, si tenen cries també. Hem de tenir en compte que el rorqual és un animal que es comunica a molta distància, de manera que poden estar molt separats però alhora estar en contacte. 

Quan va ser la primera vegada que vas veure una balena?

— El 2017, quan vaig començar el meu treball final de grau i vaig començar el projecte amb Edmaktub. Va ser espectacular. La veritat és que és un animal tan gros, tan majestuós, que a mi em deixa sense paraules. I em passa amb tots els cetacis. I potser he vist més de 500 balenes, però cada vegada que en veig una m’emociono com la primera vegada. 

Què sents quan ets al mar? 

— Pau, tranquil·litat. I d’una manera instintiva, sempre estic buscant a veure què veig, a veure què hi ha.  

Per què és important estudiar aquests animals?

— Perquè és la nostra terra, és el medi on vivim. I de la mateixa manera que nosaltres hem d’estar sans, la terra també, i de vegades això se’ns oblida. I concretament els rorquals són una espècie paraigua; això vol dir que protegint aquest animal acabes protegint tot un hàbitat que no és només per a ells, és per a moltes altres espècies que potser no són tan espectaculars però que són importants.