Una sèrie amb personatges que parlen català i altres recomanacions

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he evadit a la Vall de Sant Daniel de Girona on la vida fa l’efecte que hi discorre pausadament. El Barri Vell acostuma a ser el més visitat de la ciutat, però també hi ha racons on retrobar-se amb la natura, com les rutes a peu que parteixen de la vall. Una du fins al puig del castell de Sant Miquel, des d’on es gaudeix de bones vistes.

M'he refrescat amb una infusió deliciosa en fred que prepara un amic amb marialluïsa fresca. Bulliu aigua i feu-hi infusionar fulles de marialluïsa, alguna de menta i llimona al gust. Deseu-la a la nevera i, un cop freda, afegiu-hi glaçons. Resulta addictiva.

He jugat al Jenga, un joc de taula que a casa traiem de tant en tant després de sopar per desconnectar sense pantalles. Consisteix en construir una torre amb blocs i a cada torn cal retirar-ne un i col·locar-lo al capdamunt evitant que la torre caigui. M’agrada tocar les peces de fusta, pensar en estratègies i focalitzar-hi tota l’atenció.

He tastat amb bona companyia el restaurant Feral, obert recentment al carrer Rabassa, 37 –allà on hi havia la Gatamala–, del barri de Gràcia de Barcelona. Té plats que fan viatjar a Galícia, però no només: vam menjar navalles, pop i biquinis, un de porchetta i un de carabassó. De beure, una copa d’albariño.

No he pogut parar de pensar en... Primo Levi i el seu llibre Si això és un home (Edicions 62). Químic de professió, Levi va testimoniar-hi la seva deportació el 1944 a Auschwitz. “La història dels camps d’extermini hauria de ser entesa per tothom com un sinistre senyal de perill”, avisa. El testimoni de Levi no pot caure mai en l’oblit i menys amb l’auge de l’extrema dreta, que aviat es podria visibilitzar a les eleccions italianes.

La setmana que comença, amb Maria Labró Vila

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Observaré les transformacions del Poblenou de Barcelona a través de l'obra de Neus Martín Royo. L’exposicióLa memòria pictòrica del Poblenou, que s’inaugura aquest setembre, es divideix en quatre espais diferents: la Torre de les Aigües, l’edifici Oliva Artés, la Fundació Palo Alto i el Centre Cívic Can Felipa. Una mostra singular que combina la representació pictòrica del barri amb la documentació fotogràfica i textual de l’Arxiu Històric del Poblenou.

Descobriré Antifeixistes. Així es va combatre l'extrema dreta espanyola des dels anys 90 (Capitán Swing), del periodista especialitzat en extrema dreta i moviments socials Miquel Ramos. Un assaig polític imprescindible que ha arribat en català aquesta setmana a les llibreries.

Acomiadaré El Petit de Cal Eril en un dels concerts de final de gira que se celebren del 8 a l’11 de setembre a Guissona, el poble que els ha vist créixer. Després d’un llarg període d’activitat frenètica –amb la publicació de quatre àlbums– el grup s’agafa unes merescudes vacances. Mentrestant continuarem entonant les seves lletres carregades de màgia i que sembla que els de la Segarra han seguit al peu de la lletra: “Amb totes les coses que et fan sentir lliure, amb tan sols aquestes val la pena viure”.

Reservaré un seient per anar a veure La Trena, la nova producció de La Perla 29, que es podrà veure a partir del 13 de setembre al Teatre Goya. Espero que aquesta adaptació teatral de l’èxit editorial de Laetitia Colombani em commogui igual que ho va fer la novel·la, editada en català per Salamandra. Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i Carlota Olcina són les encarregades de portar a escena la història de les dones protagonistes, que rebutgen el que el destí els té reservat.

Encendré la tele per tornar a enganxar-me aCom si fos ahir. La sèrie de sobretaula de TV3 torna demà després de l’aturada estival i sabrem si l’Andreu (Marc Cartes) ha decidit tornar a casa o deixar enrere la seva família. Tot i que alguna de les trames és força incoherent, la ficció compta amb unes interpretacions excel·lents. Potser a Netflix i a HBO tenen més pressupost, però els falten personatges que parlin en català. Una marca de la casa que TV3 ha sabut mantenir amb èxit des de l’any 1994 amb Poblenou.