És possible que una de les preguntes que més us hagin repetit al llarg d’aquest 2022 sigui “¿Es usted la titular de la línea?”. Les trucades de telemàrqueting han envaït els nostres telèfons de manera abusiva. Tant se val si ets a la famosa Llista Robinson. No et salva de l’assetjament telefònic, perquè les agències no es prenen la molèstia de consultar-la o revisar les bases de dades. Quan et truquen ni tan sols saben el teu nom. La immensa majoria són empreses de telefonia i companyies elèctriques. El número desconegut a la pantalla del mòbil ja et fa sospitar que ets a la boca del llop. Si respons, el soroll de refregit de fons o uns instants de pausa abans que et parlin ja és indicatiu que t’acaben d’atrapar. Una veu cordial et demana: “¿Dígame con quien tengo el gusto de conversar?”. Qui treballa a l’altra banda de la línia no en té cap culpa i fas l’esforç per no perdre l’amabilitat. “Ho sento. No m’interessa”. “Si todavía no sabe lo que le voy a ofrecer...”, es defensen des del més enllà. A vegades tampoc saben què et venen. Els experts suggereixen als consumidors que demanin a la companyia de telemàrqueting que s’identifiqui. “¿De qué compañía me llama?”, preguntes. “Bueno... de... de hecho podría ser de cualquier operadora...”. No és només la manca d’interès en l’oferta de torn. És la desconfiança del que et puguin encolomar de pressa i corrents per telèfon, sabent que t’amagaran la lletra petita d’un suposat contracte que signes a cegues. Al drama s’hi han d’afegir trucades d’enquestes que pretenen que els expliquis si vius de lloguer o ets propietari, el sou anual, les persones que tens al teu càrrec i els ordinadors i televisors que tens a casa, assegurant-te que es tracta d’un estudi demoscòpic. O la trucada trimestral de l’Ajuntament que vol saber qui votaràs i el grau de satisfacció, de l’1 al 10, sobre tota mena de qüestions locals, per, finalment, preguntar-te també a quina part de la forquilla salarial pertanys.

Una fisioterapeuta, farta de l’assetjament telefònic, ha contractat una nova línia de telèfon. I ha sortit del foc per caure a les brases. El número que li han assignat és el que abans pertanyia a un tal Eduin. Ho sap perquè ara no només rep trucades de spam que pregunten per ell temptant-lo amb ofertes en diferents companyies. També rep una pluja de notificacions de l’Agència Tributària recordant-li els venciments d’uns pagaments fraccionats del seu negoci de productes esotèrics a Almeria. Rep missatges per sumar-se a múltiples pregàries col·lectives. I avisos del banc recordant-li que no ha pagat les últimes quotes del crèdit. I de la companyia d’assegurances per regularitzar el pagament dels rebuts pendents. També és bombardejada per avisos d’una agència que gestiona impagaments que adverteixen el tal Eduin que s’iniciaran accions legals en contra seva. És obvi que l’Eduin va decidir canviar de número per fugir d’una realitat asfixiant que cada dos per tres la pantalla del mòbil s’encarregava de recordar-li. Les companyies telefòniques reassignen les combinacions numèriques a tota velocitat. Amb tanta mala sort que el número del botiguer endeutat ha anat a parar a una fisioterapeuta que l’únic que buscava era la pau d’un telèfon que només conegués la seva família.

Aquesta setmana, en el capítol de Crims, la policia aconseguia identificar un assassí quan aquest cantava totes les seves dades personals a una operadora de telemàrqueting per aconseguir el regal d’un telèfon mòbil. Un apèndix de la nostra existència a qui hem confiat tota la nostra vida i, a canvi, ens ha dinamitat la tranquil·litat.