KNOCKOUT
Diumenge 09/01/2021

Trajecte d’ascensor

Mònica Planas
3 min
Trajecte d’ascensor

Ales portes dels ascensors fa mesos que hi han aparegut uns adhesius que et dissuadeixen d’utilitzar aquest sistema de transport vertical. Et conviden a fer servir les escales pel bé de la teva salut, no tant per exercitar les cames i el cor com per evitar el contagi del coronavirus en un espai tan reduït. Si malgrat això persisteixes en la intenció de pujar a la cabina, et donen un seguit de consells complementaris per garantir que durant el trajecte et comportaràs com un ésser pràcticament inanimat que es limitarà a esperar que es tornin a obrir les portes gairebé sense ni respirar.

Des de sempre, les pel·lícules i les sèries han convertit el trajecte d’ascensor gairebé en un viatge iniciàtic. Narrativament és un lloc que dona molt de joc. És una zona de confluència de persones desconegudes que es veuen forçades a interactuar encara que només sigui amb la mirada. O a evitar les mirades. L’espai petit obliga a reduir les distàncies entre individus. Les característiques del transport exigeixen un període d’espera compartit. El bon funcionament de l’ascensor està a mercè de circumstàncies incontrolables pels passatgers. El trajecte suposa un viatge a les alçades que implica un risc potencial. Tot això permet un joc de relacions i circumstàncies infinites: hilarants, catastròfiques, tenses, violentes o eròtiques.

Matthew Weiner, el creador de la sèrie Mad men, va explicar que rodar escenes dins d’ascensors suposa, primer, abaratir el cost de producció d’una escena. Al seu drama de publicistes, en els 85 episodis hi havia 59 escenes d’ascensor i gairebé sempre tenien una dimensió al·legòrica, un subtext i un impacte dramàtic essencial. Pujar o baixar tenia un significat. Es podia transmetre solitud, incomunicació, el fi d’una relació, l’absència o el buit existencial. L’ascensor no deixa de ser una porta que et porta a un altre lloc i, per tant, serveix per anticipar o resoldre. A la pel·lícula You’ve got mail el personatge que interpreta Tom Hanks es queda atrapat en un ascensor i la conversa amb la resta de passatgers i la pausa per reflexionar li permeten veure-ho tot més clar a la seva vida i prendre decisions amb encert. A Charlie i la fàbrica de xocolata la pujada a l’ascensor és un bitllet cap a la felicitat. La magnífica Shirley MacLaine és l’ascensorista de L’apartament, i la cabina que fa anar amunt i avall simbolitza la jerarquia social. Per al personatge de Jack Lemmon, aquell petit espai que inicialment és només un lloc de pas per accedir a un cobejat ascens allotja, en realitat, la raó de l’autèntica felicitat: l’amor. A 50 ombres d’en Grey o tantes altres és la petita cambra on es consumen les relacions sexuals. A la sèrie The good fight, el reducte que fa pujar la tensió sexual entre en Will i l’Alicia fins a nivells insostenibles. L’ascensor és també un lloc de resolució de conflictes. A Misteriós assassinat a Manhattan és la cabina claustrofòbica que permet a Woody Allen i Diane Keaton descobrir el cadàver que estan buscant i confirmar les seves sospites. Un ascensor és també on el Capità Amèrica demostrarà que és molt més que un superheroi. L’ascensor també significa el terror màxim, a La resplendor o El colós en flames.

Els trajectes d’ascensor sempre han sigut molt més emocionants a la ficció que a la realitat. I més ara que ni tan sols t’has d’esforçar a mantenir una conversa de compromís amb l’excusa dels aerosols i la pandèmia.

stats