Reportatge
Diumenge 12/12/2020

Verdura ecològica contra la fam als barris

Fer arribar menjar fresc i de qualitat a les famílies que estan patint més l’impacte econòmic de la pandèmia: aquest és l’objectiu d’Alterbanc. Una alternativa de solidaritat alimentària des de l’agroecologia que funciona a l’Hospitalet i a Nou Barris i desafia el model dels bancs d’aliments.

Text: Cristina Mas / Fotos: Pere Virgili
7 min
Verdura ecològica contra la fam als barriS

Q uan al març el Govern va ordenar tancar les escoles per frenar la propagació de la pandèmia, la distribuïdora de productes agroecològics EcoCentral, de l’Hospitalet, va perdre la majoria dels seus clients, els menjadors escolars, cosa que amenaçava la supervivència de molts productors locals. “Molts pagesos havíem perdut la cadena de distribució, i no sabíem què fer amb el nostre producte, i alhora hi havia una emergència alimentària, perquè molta gent havia perdut la feina”, recorda Jonas Abreu Goes, un agricultor ecològic del Baix Llobregat.

A pocs quilòmetres de la finca que cultiva a Sant Boi, la Laia Ramos, amb altres veïns i veïnes de l’Hospitalet, de seguida es va activar davant la magnitud de l’emergència social: “Gent que treballava recollint ferralla, treballadores domèstiques... es van quedar sense res d’un dia per l’altre, i els serveis socials estaven col·lapsats i teníem veïns i veïnes que ni tan sols podien pagar la trucada al 010; vam haver de posar en marxa caixes de resistència per menjar, per donar un cop de mà a treballadores de la llar que eren essencials però estaven totalment desprotegides, afrontar situacions d’exclusió sanitària i problemes d’habitatge... No donàvem l’abast”. Les famílies que ja vivien en una situació econòmica precària van ser les primeres a caure al pou.

Sense ajuda de les administracions, diverses entitats van posar en marxa una Xarxa de Suport Veïnal que encara avui fa costat a tres mil persones. D’aquesta doble realitat va néixer el projecte Alterbanc, una mena de banc d’aliments alternatiu que posa en contacte productors agroecològics de proximitat i les xarxes veïnals que han estat fonamentals per parar al cop als barris de l’Hospitalet i Barcelona on les condicions són més difícils.

El Jonas mostra amb humilitat les 2,5 hectàrees del seu hort, on conrea una cinquantena de verdures i algunes fruites, en una finca del segle XIX que té llogada al parc agrari del Baix Llobregat i que pel seu aspecte contrasta amb els camps del costat, que o estan abandonats o només s’hi conreen carxofes. Acaricia les plantes mentre ens explica que va passar tota la seva infantesa en les ocupacions del Moviment de Sense Terra del Brasil, amb els seus pares.

Es va formar en administració d’empreses en una de les escoles del moviment, fa 12 anys es va traslladar a Barcelona i, poc després, va decidir dedicar-se a la terra, treballant-la com ho havia vist fer als seus pares, “amb l’agricultura de tota la vida, sense herbicides, ni fungicides ni res de tot això”. De petit havia mamat la solidaritat, el respecte per les persones i per la natura, i també la revolta: “Jo no soc independentista, però vaig estar amb el meu tractor a la protesta del setembre de 2018 i la nit de l’1 d’Octubre la vaig passar al col·legi perquè crec en la democràcia”, explica. Ara diu que se sent privilegiat de poder fer el que fa, mentre intenta que es converteixin en els seus socis els dos homes que ara són els seus treballadors, un jove de Mali i un altre nascut a l’Hospitalet a qui el Jonas està ensenyant a llegir i a escriure: “M’indigna que al segle XXI algú no hagi tingut l’oportunitat d’aprendre el mínim”, diu.

Jonas Abreu Goes al seu hort de Sant Boi. El va batejar així perquè quan hi va arribar hi havia moltes d’aquestes plantes, i perquè era el sobrenom amb què el coneixien de petit, al Brasil, pels seus cabells

La pandèmia ha evidenciat moltes de les febleses del sistema econòmic actual, i la producció i distribució dels aliments bàsics n’és un exemple, sobretot en el cas dels productes frescos. “El que mengem es produeix molt lluny d’aquí, i en situacions de crisi com aquesta, quan la gent no té feina, falta menjar sa i de qualitat als barris més vulnerables”, explica Gustavo Duch, un dels impulsors d’Alterbanc, que es planteja com una alternativa al sistema d’ajuda alimentària. “Espanya rep 80 milions d’euros de la UE en concepte d’ajuda alimentària, el ministeri d’Agricultura els licita i compra menjar processat industrial a 10 o 15 grans empreses, i després el reparteix a través de Càritas o de la Fundació Banc d’Aliments. Els pagesos petits d’aquí en queden fora i la gent dels barris no rep una alimentació saludable: d’aquí els índexs de malnutrició i obesitat associats a la pobresa. Nosaltres desafiem aquest sistema i diem que si cal comprar menjar per a la gent vulnerable amb diner públic, es compri als petits productors locals, que donen feina aquí, i que sigui un aliment sa i de qualitat. També volem donar suport a distribuïdores com EcoCentral perquè no caigui el model de menjadors i cuines escolars ecològiques”, explica Duch. La cinquantena de pagesos que participen en el projecte venen els seus productes a un preu que consideren just, i 500 famílies de l’Hospitalet i Nou Barris han rebut gratuïtament les seves verdures i fruites des del primer estat d’alarma.

A la Casa de la Reconciliació del barri de Can Serra de l’Hospitalet, la Xarxa Veïnal ha aconseguit un espai per organitzar els lots d’aliments: una desena de voluntaris i voluntàries treballen preparant bosses d’arròs, cebes, patates, carabasses, enciams, tomàquets i pomes. Amb l’estat d’alarma es van activar totes les mans disponibles, des de les AFA de les escoles fins a entitats de dones o les cooperatives de consum. I van reaccionar molt més ràpid que les administracions: van posar en comú excedents de menjar dels comerços de proximitat, d’agricultors del Parc Agrari del Llobregat, del reciclatge d’aliments de Mercabarna i d’altres donacions d’estocs, i s’organitzen per distribuir-los.

El repte de la distribució

La distribució era un altre repte en plena pandèmia. El banc d’aliments estava desbordat i a més molts dels seus voluntaris eren gent gran que s’havia de quedar a casa. La xarxa es va teixir amb una orientació diferent. “No som un servei d’assistència on anar un cop a la setmana perquè et donin menjar: som una colla de veïnes que ens organitzem i compartim el menjar que trobem entre totes”, expliquen en el fulletó informatiu que es reparteix als barris. “Tothom té alguna cosa a aportar: venir a preparar cistelles o fer de traductor a les trucades”, recorda la Laia Ramos. I això és precisament el que més valora l’Edith Rivera, veïna del barri de la Torrassa, que té feines de neteja esporàdiques, com el seu marit, que és paleta. “Nosaltres necessitem ajuda i també podem ajudar... perquè menjar, s’ha de menjar”, diu mentre pesa patates per posar-les a les cistelles. Quan ha enllestit la feina, com la resta de voluntaris, es posa a la cua dels carros per recollir el seu lot.

La Generalitat ha destinat al projecte d’Alterbanc 15.000 euros, i segons explica Carmel Mòdol, director general d’Alimentació, valoraran donar-li continuïtat. L’administració catalana va posar a disposició de petits productors agrícoles una partida de 4 milions d’euros per canalitzar menjar fresc a través del Banc dels Aliments, de la qual es van gastar 2 milions d’euros. El projecte d’Alterbanc no hi encaixava ni pels preus ni pels requeriments administratius. “Són diferents models i nosaltres com a administració hem d’anar pel camí que el país té estructurat, però també tenim l’obligació d’estudiar altres models que potser es poden aplicar a àmbits concrets”, explica Mòdol. “Si la compra pública de menjar per a hospitals, escoles, presons i bancs d’aliments es fes a la pagesia catalana, molta més gent es podria dedicar a treballar la terra aquí”, insisteix Duch. Però això ja està a un altre nivell.

stats