Viatge a Anvers: una de les ciutats amb més inquietuds culturals d’Europa

AnversDeia l’escriptor belga Willem Elsschot: "Sota la boira d'Anvers s'amaguen més de mil relats que esperen ser descoberts". I això és el que passa a l’obra del pintor James Ensor (1860-1949) que, tot i no ser d’Anvers, el seu llegat sí que hi ha tingut una relació estreta. Al llarg de les properes setmanes es podran visitar diverses mostres que posaran fi a l’Any Ensor. La commemoració es va iniciar a Ostende, ciutat natal de l’artista, i després va passar per Brussel·les, com a avantsala d’aquest magnífic desenllaç a quatre veus. Ja teniu una excusa perfecta per apropar-vos fins aquest bonic emplaçament portuari del nord de Bèlgica i de passada, conèixer una de les ciutats amb més inquietuds culturals d’Europa.

L'artista darrere la màscara

Però què coneixem d’Ensor més enllà dels seus quadres amb personatges grotescos? A tall d’introducció us direm que va ser pioner de l'expressionisme i el simbolisme, però també va influir a les avantguardes europees amb obres com L'entrada de Crist a Brussel·les. Res millor per començar aquest viatge iniciàtic que l’exposició Els Somnis més salvatges d’Ensor. Més enllà de l'impressionisme (KMSA fins al 19 de gener), que compta amb dues parts ben diferenciades. Una té obres en què l’artista mira d’agafar el pols a l’impressionisme; i una altra molt, més expansiva, mostra com entra en escena una nova cosmologia inspiradora del seu art amb reminiscències al circ, el carnaval o el burlesque, tot unit a unes ànsies de renovar constantment la seva pintura. La mostra permet seguir el pintor en el seu extraordinari desenvolupament artístic. No s'havia estudiat mai d'aquesta manera la seva tècnica, la seva temàtica i, fins i tot, la seva semàntica. Veiem que Ensor no cerca l'essència de l'art com fan altres col·legues; més aviat, la seva essència és precisament aquella capriciosa imprevisibilitat, que el fa explorar compulsivament nous camins. “En aquesta exposició, el visitant s'endinsa en el seu meravellós món d'una manera captivadora.”, explicava el Dr. Herwig Todts, comissari de l’exposició, el dia de la presentació a premsa.

Per la seva banda, Ensor i els seus estats d’imaginació (Museu Plantin-Moretus. Fins al 19/1/25) és una mostra que aborda la seva extensa obra gràfica on va experimentar amb les tècniques del gravat, influenciat per Rembrandt i el Bosc. A la mostra veurem com l’artista va treballar moltes vegades amb un impuls similar al del científic, transformant el seu estudi en una mena de laboratori. Aquesta visita té un plus si aprofiteu per perdre-us per les diferents estances de l’edifici: veureu com era l’habitatge i el taller original de la família d'impressors –de la qual el museu agafa el nom– fa més de quatre-cents anys. Reconegut com a patrimoni mundial de la UNESCO, aquí es troben les premses d'impremta més antigues del món, una magnífica col·lecció d'art i un jardí interior meravellós.

La inspiració infinita

L’obra d’Ensor va ser innovadora a la seva època, sí, però el que destaca respecte a molts dels seus coetanis és que encara avui manté una forta influència en pintors actuals, o en altres disciplines com la moda o la fotografia. A tan sols 9 minuts a peu del KMSKA, agafant el carrer Museumstraat, en direcció al riu Escalda, hi ha el museu de fotografia FOMU, en el qual fins al pròxim febrer té lloc l’exposició Cindy Sherman, una de les retrospectives més importants que s’han fet a Europa d’aquesta fotògrafa nord-americana i referent internacional. Amb més de 100 obres, des de la dècada del 1970 fins a l'actualitat, l'exposició ofereix una visió completa del seu treball com a artista contemporània de referència.

Igual que Ensor, Sherman és coneguda per les seves emmascarades amb què critica les convencions socials. S’estructura en dues parts. Per una banda, i a mode introductori: Early Works 1975 -1980, que inclou obres experimentals de la seva època d'estudiant, com ara la seva sèrie icònica Fotogrames de pel·lícules sense títol, amb el qual va fer el seu salt internacional a finals de la dècada de 1970. I per l’altra, Anti-Fashion, amb alguns dels seus treballs més representatius des dels 80 fins a l’actualitat, on col·laborava regularment amb famoses cases de moda com Comme des Garçons, John Galliano i Balenciaga, i revistes com Vogue, Interview i Harper's Bazaar. Sense interès en la fotografia de moda glamurosa, presenta fotografies provocatives de personatges que difícilment es poden anomenar bells. D'aquesta manera, qüestiona els ideals de bellesa establerts. Si us agrada la fotografia, no deixeu de visitar les altres exposicions del museu, les quals es nodreixen d’una col·lecció que va des dels pioners fins als autors més inquiets de l'escena belga actual. I agafant el fil de la moda, si us acosteu al MOMU, el Museu de la Moda d’Anvers, quedareu encantats amb l’exposició Mascarada, maquillatge i Ensor (fins al 2/2/25). Allà veureu com les idees de James Ensor sobre la disfressa, la (falsa) coqueteria, la seducció, l'engany i el trànsit entre gèneres es traslladen fins a les creacions de moda i el maquillatge del segle XX i XXI. No deixis escapar l’oportunitat de veure l’exposició permanent amb una col·lecció que mostra la moda d'avantguarda belga i internacional, amb peces de vestir i complements, amb un gran protagonisme de l’època daurada dels vuitanta i noranta amb creadors com ara Dirk Bikkembergs, Ann Demeulemeester, Walter Van Beirendonck, Dries van Noten, Dirk Van Saene o Marina Yee. 

Una ciutat en ebullició

Certament, aquesta tetralogia dedicada al gran artista flamenc James Ensor justifica un viatge a Anvers. Però us hem de dir que la ciutat ofereix tot un seguit d’ingredients que ja la fan atractiva sense la necessitat d’aquesta coartada expositiva. A Anvers, cada pedra sembla guardar els secrets de les generacions passades, una herència que persisteix en el seu art i la seva gent. I és que Ensor i Anvers comparteixen un gust per tot allò que supera l’ordinari. Aquesta constant la podem veure en altres àmbits, com ara el de la moda. La metròpoli és un dels seus epicentres en l'àmbit internacional des dels anys vuitanta, quan els Sis d’Anvers la van posar al mapa. Actualment, manté la seva efervescència creativa, gràcies als estudis i tallers de moda que es troben als carrers adjacents al MOMU. Si us agrada l’urbanisme modern podeu fer un tomb per la part sud de la ciutat. Allà trobareu bulevards amplis, estudis de disseny i alguna galeria com la Tim Van Laere Gallery, especialitzada en art contemporani.

Si enfileu cap al nord, travessareu el barri de Zud, una de les zones més tendencioses del moment. Al carrer Volkstraat, podràs admirar als aparadors productes de disseny, accessoris únics, mobles d'interior i roba elegant –i també de segona mà–, en una llarga reguera de botigues vintage de qualitat. Acosteu-vos al número 40 d'aquest carrer, allà trobareu la magnífica Casa del Poble Liberal, construïda per Jan Van Asperen i Émile Van Averbeke el 1901, i un dels exemples més destacables de l'art nouveau belga. Si continueu pujant en paral·lel al riu arribareu al barri antic. Allà, no deixeu de visitar la catedral de la Nostra Senyora d’Anvers, amb obres de grans pintors des de l’Edat Mitjana, tot i que destaquen les pintures de Rubens, sobretot el Davallament de la Creu. A pocs metres hi ha la plaça de l’Ajuntament, que destaca per les façanes medievals que conformen el seu perímetre. Si continueu més al nord, gairebé arribant al moll de Bonaparte, tindreu premi, després de la caminada. Us recomanem que prengueu alguna cosa a la cerveseria Dr. Beer, un refugi d’obligada visita per als amants de la cervesa artesana i d’estil tripel. I si us agafa gana podeu deixar-vos seduir pel restaurant Fiera, ubicat a l’antic edifici de la borsa, un espai espectacular on es pot gaudir de la millor cuina belga actual amb tocs internacionals. I això és només un tastet. La ciutat ofereix molt més. Ja ho deia el gran pintor flamenc Rubens: "Anvers, ciutat on els colors es despleguen en la seva màxima grandesa, ha estat sempre una llar de creativitat sense límits".