Cada casa, un món
Diumenge 13/03/2021

Viure en un entorn verd i vermellós

Lover’s house a Santa Maria del Camí, Mallorca. Obra de Isla Architects

Text: Cristina Ros / Foto: Luis Díaz Díaz
3 min
Lover’s house Isla Architects Santa Maria del Camí, Mallorca Viure en un entorn verd i vermellós

Deien els arquitectes que anaven a “reformar una casa que encara no existia”. Això era quan el propietari d’una finca rústica al municipi de Santa Maria del Camí es va posar en contacte amb ells, Isla Architects -un estudi situat a Banyalbufar i dirigit per Marta Colón i Juan Palencia-, per si volien assumir un projecte al qual havien de pujar amb el tren ja en marxa. Ja hi havia la cimentació i una part de l’estructura de la casa fetes, i s’havia de mantenir l’ocupació i l’edificabilitat. I, així i tot, la reforma d’aquesta casa encara inexistent obria als arquitectes nombroses possibilitats d’intervenció. Els d’Isla volien transformar aquell esquelet indefinit en un habitatge especial que s’integrés en l’entorn natural, i que alhora fos el resultat d’una recerca de noves maneres d’interpretar contemporàniament una bona part de la història que arrossega la casa mallorquina.

Amb una construcció senzilla, amb un joc de cobertes inclinades però també de murs nets que arriben just a sota de les teules, Juan Palencia i Marta Colón es van preocupar per obrir buits en uns murs que, a més, van estendre. Així, canviaven una mica la distribució inicialment prevista per guanyar funcionalitat i confortabilitat, però també aconseguien unes visuals que ara travessen la casa de costat a costat en els dos sentits cardinals. De fet, quan s’hi arriba, un mur la presenta totalment tancada, en una recreació de les influències àrabs locals. Però al porxo una porta pivotant de grans dimensions ja convida a travessar la pràctica totalitat de l’habitatge.

A la manera de Coderch, que distribuïa en braços la planta d’algunes de les seves cases més reconegudes, la que ha creat Isla mostra una seqüència d’espais -a una banda els dormitoris; de l’altra la cuina, i de l’altra la gran sala menjador-. Tots conflueixen en un punt que podem situar en la xemeneia central, com a element suspès. Però també tenen tots independència. Amb patis, mig tancats o oberts, el dormitori de convidats i el principal, així com la cuina o fins i tot la sala menjador als dos costats de la gran nau principal, tenen cadascuna d’aquestes dependències un pati, un espai a cel obert que proporciona intimitat però permet la participació, visual si més no, en l’activitat de la casa.

Perquè, tot i els murs i elements de separació o de relació, aquest projecte d’Isla és molt unitari. Ho és per la distribució dels espais, però també perquè es tenyeix tot ell d’una atmosfera vermellosa -segons la llum, és més rosada o més ataronjada-. Amb la voluntat d’integrar la casa en l’entorn, no només es va fer una feina d’investigació per trobar el pigment que aportés a tota la casa, dins i fora, el to vermellós de la terra que l’envolta, sinó també la textura granulosa que li dona una materialitat natural. Entre aquest vermell rosat, el verd amb què tan bé es complementa, i la materialitat terrosa, aquesta casa de Santa Maria obre noves perspectives, amb vistes llunyanes, per a l’arquitectura de l’illa, amb espais més generosos però amb tècniques constructives i el saber artesà de sempre.

La naturalitat del ciment amb pigment

Els arquitectes d’Isla van recórrer a la firma Huguet, de Campos, perquè al mateix temps que ofereix la possibilitat de dissenyar les rajoles hidràuliques, els lavabos o les dutxes per a un projecte, també contribueix a reinterpretar la casa mallorquina en el present. Amb ciment i un pigment vermellós, Huguet ha fabricat per a aquesta casa quatre formats de rajoles, tots allargats, a més de les piques dels banys i els plats de dutxa. La tradició de la marmolina troba continuïtat en els nous dissenys, com una opció més natural, reciclable i sostenible que no la resina.


stats