(The New York Times)A la cançó Jealous guy John Lennon descrivia la seva inseguretat dolorosa dient: "Tremolava per dins". " He sentit el fred del meu hivern", es planyia Robert Plant de Led Zeppelin a The rain song. I a Lonely this Christmas el grup dels setanta Mud cantava amb veu melosa, des de la desesperació: "Farà fred, tant de fred, quan no et pugui abraçar..."

Els poetes tenien tota la raó sobre la fredor de l'aïllament i el rebuig -potser més de la que es pensaven-. Quan una persona se sent sola o exclosa pels altres, la pell se li refreda en sentit literal.

Aquests últims anys el nostre laboratori de l'Escola de Ciències Socials i del Comportament de la Universitat de Tilburg, a Holanda, ha estudiat com responem a l'exclusió i a altres interaccions socials. En un experiment recent publicat a la revista Acta Psychologica vam demanar a desenes d'estudiants que participessin en un joc simulat. S'havien de llançar una pilota amb figures generades per ordinador amb aspecte de personatges d'animació anomenades avatars. Mentre jugaven, vam mesurar la seva temperatura corporal 24 vegades.

Les investigacions del psicòleg de la Universitat Purdue Kip Williams, que programa els avatars perquè no llancin la pilota a alguns individus concrets, han demostrat que les persones se senten malament si se les exclou. Però potser resulta més sorprenent el que li succeeix al cos en aquestes situacions. En acabar el joc imaginari, la temperatura dels dits dels que havien estat exclosos pels avatars havia baixat 0,378 graus, mentre que les dels que havien estat inclosos al joc no havien experimentat cap canvi.

Exclusió i vasoconstricció

Com funciona aquest procés? Probablement, a través del sistema nerviós autònom. S'ha demostrat en estudis que elements com la freqüència cardíaca, la respiració i altres respostes fisiològiques involuntàries es veuen afectats pels nostres vincles socials. Així, quan algú se sent exclòs, els vasos sanguinis de la perifèria del cos poden estrènyer-se, tot conservant l'escalfor interna del cos. Aquest mecanisme de protecció clàssic s'anomena vasoconstricció.

Una sèrie de grups de recerca del Canadà, de Polònia i el nostre, a Holanda, han constatat que n'hi ha prou recordant el sentiment d'exclusió social -o només sentint-se diferent de la resta de persones que hi ha en una habitació- per modificar la nostra percepció de l'entorn. Sentiments d'aquesta mena poden predisposar els individus a sentir, per exemple, que a l'habitació on són hi fa força més fred del que hi fa en realitat.

En efecte, n'hi ha prou tocant alguna cosa calenta -agafar una tassa de cafè, posem per cas- per aturar o fins i tot revertir algunes d'aquestes respostes automàtiques. Podem enganyar el cos perquè se senti benvingut aplicant una mica d'escalfor als llocs adients. I l'efecte és recíproc. Estudis fets a Yale i al nostre laboratori han descobert que els adults i els infants són més sociables després d'haver tocat alguna cosa calenta.

Esclar que aquests descobriments no es limiten a explicar per què tants solitaris passen hores i hores a Starbucks abraçant un cafetó ben calent. La teoria dels models relacionals, introduïda per l'antropòleg Alan Fiske, postula que les persones entaulen només quatre tipus bàsics de relació. La més primitiva de totes des d'un punt de vista evolutiu és l'interès comú, una relació en la qual cadascú dóna segons les seves possibilitats i obté segons les seves necessitats (com succeeix entre una mare i el seu nadó o entre cònjuges).

Típicament, les relacions d'interès comú es formen i es mantenen a través d'actes que comporten contacte físic, com tocar-se o compartir fluids corporals. Aquestes accions, al seu torn, impliquen una sensació de calor física que, de manera instintiva, trobem fonamental.

Encara ens queda molt camí per recórrer per arribar a entendre del tot com els sentiments i la memòria afecten els nostres cossos i com les condicions tèrmiques del nostre entorn influeixen sobre les nostres interaccions socials. Tanmateix, una cosa és clara: arreu del món els éssers humans associen l'escalfor amb el fet ser benvinguts i el fred amb l'exclusió. En neerlandès, en turc, en persa, en xinès, en finès i en més llengües hi ha una relació lingüística entre aquestes parelles conceptuals. Així doncs, aquestes associacions omnipresents, juntament amb descobriments d'estudis en infants, suggereixen que aquestes connexions cos-ment són universals.