Enmig de la grisor barcelonina, oasis de vegetació treuen el cap des de les finques privades que els oculten. Es tracta de jardins amagats rere els murs de cases particulars, on la passió per modelar la naturalesa continua viva. Aquests espais que esquitxen de verd l'orografia de la capital catalana queden immortalitzats al llibre Jardins secrets de Barcelona (Àmbit, 2013), elaborat per la historiadora d'art Isabel Cordero i la periodista Isabel de Villalonga. L'obra plasma, amb imatges de grans dimensions del fotògraf Luis Plana del Llano, l'espectacularitat d'uns patis on la vegetació esclata i pren totes les formes possibles.

Des dels clàssics jardins amb aires anglesos fins als petits terrenys farcits de plantes i espais singulars on la naturalesa s'enfila per les parets, el llibre obre les portes al mosaic de vergers secrets de Barcelona. "Hem volgut retre un homenatge als propietaris i als jardiners, perquè mantenir aquests patis suposa tot un esforç", assegura Cordero, que recorda com, al principi, els va costar convèncer-los perquè els deixessin fotografiar els espais. Segons Villalonga, "visitar els jardins implica endinsar-se una mica en la vida privada dels seus amos, però ells mateixos també tenen ganes d'ensenyar la seva joia floral". Per seleccionar els patis del llibre, n'han trepitjat més de 50 i han escollit "els que desprenen una sensibilitat artística especial i tenen ànima", apunta Villalonga.

Empremta mediterrània

L'empremta del Mediterrani en aquests vergers és palpable i profunda. A l'immens jardí de Villa Andrea (fotografia número 3), l'herència geogràfica es tradueix en una parcel·la farcida d'alzines, vinya i arbres cítrics que s'emmirallen en un estany estret i allargat. El disseny del pati és obra de l'arquitecte Oscar Tusquets, mentre que la paisatgista Bet Figueras es va encarregar de la configuració botànica. "L'encant de Villa Andrea és la barreja de l'aigua, la pedra i la vegetació, que configuren una combinació personal i elegant", explica Cordero. Les arrels mediterrànies també tenen una forta presència rere els murs d'una finca de Pedralbes, que oculta un ampli prat custodiat per xiprers, llimoners i magnòlies. Es tracta d'un jardí tradicional i inspirat en les obres franceses del segle XIX, que li proporcionen un aire bucòlic i majestuós.

La serenitat de l'aigua

El murmuri de l'aigua exerceix de banda sonora en la majoria de patis i contribueix a crear una atmosfera de pau. Brolladors, basses i estanys desperten els sentits amb un conjunt de simfonies que flueixen de manera incessant. "L'aigua és font de vida i, per tant, resulta imprescindible en un jardí", assegura Cordero. En consonància, vegetació i aigua s'articulen rere la pedrera del Putget (fotografia número 4), una impactant paret de roca que separa els carrers inclinats del barri d'un jardí imponent. El propietari del terreny ha transformat l'anterior bosc de pins feréstec en un verger amb pinzellades de tots colors, gràcies a la gran diversitat de flors que hi té. El blau elèctric de la piscina domina l'ambient, esquivant la moda actual de dissimular-la amb tons més foscos.

Al capdamunt del Tibidabo, en canvi, l'aigua es vesteix de turquesa en una plàcida bassa (fotografia número 1) que exhala serenitat. L'aroma dels pins, els roures i les alzines embolcalla l'espai, que incorpora ordenadament la vegetació de la serra de Collserola. Així, el bosc i el jardí entren en simbiosi en aquesta illa de naturalesa que va idear la paisatgista María Jover.

Una altra de les arbredes privades més esplendoroses de Barcelona, el Bosc Beltran (fotografia número 2), és en una casa del carrer Musitu. Una cortina de buguenvíl·lies forra la façana de l'edifici i serveix de teló de fons del verger, que acull una gran varietat d'elements arquitectònics. Al llarg de dues hectàrees s'estenen camins, placetes, laberints, un estany amb nenúfars i, fins i tot, un petit turó.

Jardins amb passió literària

La natura és font d'inspiració artística per a molts autors. L'escriptora Mercedes Salisachs viu envoltada de vegetació al bell mig del passeig de Gràcia, en una finca vuitcentista amb un jardí que convida a reposar i a contemplar la bellesa de les plantes. Les buguenvíl·lies s'enfilen en un passadís de pèrgoles que vertebra l'espai, aïllat del brogit urbà i propi de les novel·les romàntiques.

Una altra escriptora, Mercè Rodoreda, també ha inspirat un pati particular a Barcelona. Els gessamins, les camèlies, els geranis i totes les espècies florals que apareixen a les seves obres prenen vida a l'espai i reten homenatge a la passió de Rodoreda per la naturalesa. "És un jardí força desconegut però 0molt curiós, perquè s'ha construït respectant les plantes que ella anomena a les seves històries", subratlla Villalonga. Lluny de la fressa del carrer, el verger esdevé un espai plàcid i ideal per gaudir d'una bona lectura.

Un art que perviu entre generacions

Bona part dels patis secrets de Barcelona són espais amb molts anys de vida i que s'han heretat de generació en generació. Malgrat el pas del temps, la passió jardinera no ha desaparegut a la ciutat. "A simple vista pot semblar que hem acabat amb la natura, però en realitat la tradició dels paisatges verds es manté", constata Villalonga. Fins i tot, segons Cordero, els vergers es tornen a considerar "peces d'art que aporten estatus" i donen fruit a noves creacions vegetals. És el cas dels jardins verticals, formats per plantes enfiladisses que cobreixen les parets de dalt a baix. Un d'aquests espais, ubicat a Ciutat Vella, s'erigeix com una bombolla d'aire pur enmig de l'entorn urbanitzat del barri. Falgueres, molses i arbustos se sustenten mitjançant una estructura metàl·lica que recorre els murs i distribueix l'aigua.

D'aquest ressorgiment dels jardins també n'han emergit els horts urbans. "Ara està de moda plantar hortalisses a casa, perquè la gent és conscient que així menja sa i li suposa un estalvi econòmic", destaca Cordero, que precisa que els horts urbans ja existien a Anglaterra des del segle XIX. Per mostrar la presència d'aquests espais a Barcelona, el llibre posa el seu punt final amb l'hort urbà de Pedralbes, que serveix per simbolitzar l'eterna connexió entre la naturalesa i la vida.