Llegir un llibre. O el diari. Prendre un cafè. O una cervesa. En solitari. O ben acompanyats. En una terrassa sembla que el temps s'atura. O, almenys, que corre més a poc a poc. Barcelona és una ciutat de terrasses perquè els ciutadans així ho volen. L'arribada del bon temps convida a fer vida a l'aire lliure. Al matí, al migdia, a la tarda o a la nit. En un cafè, en un restaurant o en un local de copes. O en llocs inesperats. A les zones més turístiques i també a les més amagades. Qui busqui una mica, a Barcelona sempre trobarà una terrassa on poder experimentar les mateixes sensacions que Georges Perec a Tentativa de agotamiento de un lugar parisino. "El que passa quan no passa res, només el pas del temps, de la gent, dels cotxes i dels núvols". O tot el contrari.

Les placetes de Gràcia

Carrers estrets, de vegades amb voreres ínfimes. El traçat urbà del barri de Gràcia no convida a plantar terrasses al carrer. Per això les seves places tenen tanta fama i estan plenes de terrasses de cafeteries, restaurants, bars de copes, gelateries i locals de kebabs. En qualsevol d'aquestes places (la de la Virreina, la del Diamant, la de la Revolució, la del Sol, la de la Vila de Gràcia i la del Nord) trobareu cadires al sol. Generalment ocupades, això sí. Per això val la pena tenir una terrassa a la màniga. I poques en trobareu com la que hi ha a Olokuti. De fet, no és una terrasa convencional sinó el jardí d'una antiga casa de Gràcia ara convertida en una botiga especialitzada en comerç just i productes biològics. No disposen de servei de cafeteria, però tenen una màquina de cafè, tes i refrescos. Podeu entrar-hi sense problema i gaudir d'un racó privilegiat. Si hi aneu un dimarts a la tarda tindreu sorpresa: hi fan sessions de cinema. A la plaça Molina també hi ha terrasses atractives, però el soroll és infernal. Per això és molt més recomanable la terrassa interior del cafè Liadissimo, al carrer Guillem Tell, vestida d'un verd exuberant.

De visita per l'Eixample

Els carrers que va traçar Ildefons Cerdà sí que donen joc a les terrasses. Pocs xamfrans se n'escapen. Terrasses de luxe conviuen amb altres de més atrotinades. Però al cap i a la fi totes comparteixen barri. Una delícia són les que esquitxen el carrer Enric Granados, una via alternativa al posat més senyorial del passeig de Gràcia i de la rambla de Catalunya. Dinar a l'Hàbaluc i baixar a fer un cafè al Cosmo no té preu. Però ja que aquest text va de descobrir llocs peculiars, us recomanem una visita a la cafeteria amagada al primer pis de la botiga Santa Eulàlia, que té una bonica terrassa interior. Un bon lloc per prendre un te Mariage Frères i uns macarons d'Enric Rosich i fugir de la rutina diària. O un còctel després de sortir de treballar, que és el que es porta ara. Us garantim un servei exquisit en un entorn cuidat on es respira història i luxe. Les llibreries, però, també tenen cops amagats. Només cal visitar la Laie de Pau Claris per evadir-se de tot. I és que la combinació de llibre i cafè que et permeten aquestes llibreries cafeteries amb terrassa és senzillament imbatible.

A les Corts, Sarrià i Sant Andreu

Que no us confonguin els edificis de factura moderna ni les avingudes àmplies. Les Corts encara manté l'esperit de vila independent gràcies a la plaça de la Concòrdia. Un cop allà, fixeu-vos en la imponent façana de Can Deu, una torre modernista reconvertida en centre cívic. Però no us conformeu només mirant-la. Entreu-hi, travesseu-la i descobrireu un bar amb una immensa terrassa: ni més ni menys que el jardí de l'antiga torre, on encara es conserven algunes fonts originals. És l'espai ideal per fer el vermut amb la família. A la mateixa plaça Concòrdia hi trobareu la terrassa del Cafè Fragments, sempre a vessar. Però la joia de la corona també és de portes endins del local: un jardí amb arbres, ben preparat per disfrutar-ne les quatre estacions de l'any. A més, els plats de factura mediterrània i inspiració italiana són molt recomanables. Sense sortir del districte de les Corts trobareu les terrasses més noctàmbules de la ciutat. Caldrà creuar la Diagonal i endinsar-se a Pedralbes. Després de la clausura de l'Elephant, ara la terrassa de moda és la del Nuba, un espai de disseny on la gent va a mirar i a deixar-se veure. També ofereixen sopars, però és a l'hora de les copes quan hi puja la temperatura. Ara bé, si us agraden els plans tranquils i sibarites, una excursió fins a Sarrià pot ser una bona solució, sobretot si aconseguiu taula a la terrassa de l'ostreria Gouthier, abocada a la placeta Vicenç. Un entorn idíl·lic per a un àpat d'altura. Si la vostra recerca d'emplaçaments singulars per sortir de nit no té aturador, apunteu aquest nom: Torre Rosa. En aquesta cocteleria, que ocupa una antiga casa indiana del districte de Sant Andreu, us podeu prendre un dels millors gintònics de la ciutat sota pins i palmeres centenàries. I no és un invent de fa quatre dies, ja fa més de 15 anys que és oberta i un dels seus propietaris, Jordi Reig, acumula diversos premis.

El cor de la ciutat: el Raval

Ravalejar pot tenir molts significats, però el que més ens agrada és el que convida a descobrir el barri de terrassa en terrassa. Des de les que hi ha al davant del Macba (com les del Pla dels Àngels i l'Horiginal) fins a la que s'amaga al darrere del museu, la de bar del CCCB. Una altra opció són les del carrer Xuclà, on hi ha la mítica terrassa del Mirinda (més gran que el mateix bar) i la del bar Lobo. Sí, estan plenes de turistes, però també tenen el seu encant, igual que les dels restaurants de darrere del Mercat de la Boqueria. Però l'indret més especial, lluny de la mirada de tothom, per desconegut i privat, és el jardí interior de l'associació Adar (Associació d'Aviadors de la República). Si us guanyeu la confiança d'algun dels socis, potser us convidaran a un cafetó amb vistes al seu jardí secret mentre us expliquen les seves peripècies solcant els cels del món. Una lliçó de vida i també d'història. L'Adar queda a prop de la pizzeria napolitana Ravalo, que té una acollidora terrassa a la plaça Emili Vendrell. Uns altres clàssics per ravalejar amb terrassa són el Kasparo, de la plaça Vicenç Martorell; el cafè del Pati Manning, i el que hi ha als jardins de l'antic Hospital de la Santa Creu, ara seu de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Es diu El Jardí, ofereix cuina durant tot el dia i, com si fos una plaça de toros, seients al sol o a l'ombra. I si enfoqueu la mirada cap al barri de Sant Antoni, us seduiran les terrassetes del carrer Parlament que han plantat el Bar Calders, el Tarannà i el Café Federal (pugeu escales amunt i descobrireu la seva meravellosa terrassa).

Un barri amb història, el Gòtic

Deixem el Raval per endinsar-nos al barri Gòtic i arribem a la plaça del Pi i a la veïna plaça de Sant Josep Oriol. Sempre estan plenes, la primera pel mercat d'artesans de l'alimentació i la segona pels seus establiments amb terrassa. Aquest és el preu que es paga per sortir a totes les guies de viatge. Aquí es mesclen barcelonins i turistes, sense distinció. ¿O algú renunciaria per això a una xocolata de La Xicra? En canvi, el silenci passeja tranquil pel jardí interior de l'Hotel Petit Palace Opera Garden. Un lloc amb arbres centenaris, testimoni d'una llegenda amorosa. No cal ser client de l'hotel per disfrutar d'aquest singular jardí. I si us agafa set teniu màquines de begudes a la vostra disposició. Una altra opció relativament tranquil·la és la placeta de Sant Felip Neri, amb la terrassa ombrívola del restaurant que acull l'Hotel Neri, amb vistes a la façana de l'església, encara marcada per la metralla d'una bomba que va caure durant la Guerra Civil. Una mica més enllà, el Museu Frederic Marès -dedicat al col·leccionisme- també amaga una terrassa digna de visita, on de l'abril al setembre s'instal·la el Cafè d'Estiu. Aquest pati amb porxos -on no falten tarongers i una font- al seu dia formava part dels jardins del Palau Reial Major dels comtes de Barcelona. ¿Us imagineu un escenari medieval millor per passar la tarda?

El Born i la Barceloneta, barris mariners

Els que coneixen el carrer Montcada diran que sí, que també coneixen altres terrasses ubicades en edificis medievals, com la del Tèxtil Cafè, que ocupa part de l'entrada de l'antic palau del marquès de Lió. Al mateix carrer, al Palau Dalmases, hi ha l'Espai Barroc. Tot i l'enfocament turístic, la terrassa en si no deixa de ser commovedora. ¿Deu ser pel pes de la història? L'avantatge del Born és que està esquitxat de terrasses de cafès i restaurants. En trobareu als peus de Santa Maria del Born (quin clàssic, la Vinya del Senyor), pel passeig del Born i també pel carrer Rec i la plaça de les Olles. Ravalejar també és un verb aplicable al Born i la Ribera. Només es necessita paciència i bon ull. Però si voleu terrassa i ambient mariner, la millor opció és dirigir-se la Barceloneta. El passeig Joan de Borbó i tota la façana litoral estan farcits de terrasses de restaurants. Cada dues passes us aturaran al crit de "Paella!", però què esperàveu? Sou al barri mariner i hi ha turistes a cabassos. Recomanacions? La terrassa de La Mar Salada, de La Puda Can Manel, del Santa Marta i també de L'Òstia, un dels últims establiments a arribar-hi. És a la plaça Barceloneta i la seva terrassa és un oasi de tranquil·litat. La decoració és enginyosa i les tapes són molt dignes. Trobar-hi lloc serà el més complicat, sobretot en cap de setmana. El mateix passarà si us desplaceu fins al Poblenou. La seva rambla està atapeïda de terrasses de bars, cafeteries i restaurants, però la més autèntica és la d'El Tio Ché. Si no heu tastat la seva orxata, teniu una visita pendent a la cantonada més dolça del barri! Si voleu entaular-vos i gaudir d'un bon arròs o plats de peix, feu via cap a Els Pescadors. Aquest restaurant té una fantàstica terrassa amb tendals i estovalles blanques abocada a la plaça Prim, custodiada per tres arbres imponents.

Montjuïc, muntanya amunt

Les vistes a la ciutat i el mar des de la muntanya de Montjuïc són immillorables, però les del Mirador del Migdia tenen un avantatge: és l'únic lloc de Barcelona on es pot veure la posta de sol. I res millor que fer-ho des de La Caseta del Migdia. Fins que esclati l'estiu, només obren els caps de setmana i festius. Així que si voleu anar a dinar sota els pins o a passar-hi la tarda, enfileu muntanya amunt. A Montjuïc, però, també es poden fer àpats de gala. Per exemple, a la terrassa del restaurant del Teatre Lliure (que també funciona durant el festival Grec) es pot sopar abans o després de la funció. Vist el ventall d'opcions que ofereix la ciutat, qui no troba la seva terrassa és perquè no vol.