EL PAÍS DE LES PIRÀMIDES s’ha proposat afegir una obra faraònica més al seu extens catàleg: la construcció d’una ramificació del canal de Suez, el corredor que uneix el mar Mediterrani i l’oceà Índic, i per on passa al voltant del 8% del comerç marítim mundial. Prop de quaranta excavadores de grans dimensions treballen nit i dia a la península del Sinaí per assolir la fita en el temps rècord d’un sol any, tal com va prometre el president del país, Abdel Fattah al-Sissi, en la inauguració de les obres al mes de juliol. L’ambiciós objectiu de les autoritats egípcies és doblar la capacitat de la via marítima gràcies a la construcció de la nova ramificació i a l’ampliació de l’actual canal. Cal fer-lo més profund per acomodar naus de càrrega de dimensions més grans, d’acord amb la tendència actual d’utilitzar embarcacions de tonatges cada cop superiors. L’any passat van travessar el canal de Suez un total de 17.148 vaixells, amb un volum total de 962 milions de tones transportades. D’acord amb les previsions del govern egipci, a partir d’aquest estiu el pas marítim podrà absorbir més de 35.000 vaixells i una càrrega de més de 2.000 milions de tones. La màxima capacitat de pas del canal no s’assoliria, però, fins a l’any 2023.
LA LÒGICA DEL PROJECTE se sustenta en la previsió que els anys vinents es produirà una nova expansió dels intercanvis comercials, un cop s’hagi superat la crisi econòmica que ha afectat les principals economies desenvolupades i emergents durant els últims anys. “El comerç mundial es duplica aproximadament cada deu anys. El nou canal permetrà acomodar el creixement espectacular que registren la Xina i l’Índia, i abaratirà els preus que els consumidors europeus paguen pels productes fabricats en aquests països”, assegura Khaled Taha, portaveu de l’Autoritat del Canal. Actualment, només la meitat dels prop de 190 km del canal de Suez són prou amples i profunds perquè passin vaixells de gran tonatge en totes dues direccions. Per aquest motiu s’està construint el canal paral·lel, que discorrerà a uns centenars de metres de l’original i tindrà 72 km de longitud. Un cop acabada l’obra, es podrà incrementar el trànsit diari de vaixells dels 49 actuals fins a 97. A més, es reduirà la durada del trajecte a onze hores, vuit menys de les requerides ara. Segons les autoritats egípcies, ja s’ha executat el 85% de l’excavació en roca i un 20% del drenatge. “El canal de Panamà fa més de set anys que va començar una ampliació més modesta que la nostra, i encara no està acabada”, proclamava recentment el president de l’Autoritat del Canal de Suez, Mohab Maamish, en una roda de premsa per informar del progrés de les obres. En el consorci que es fa càrrec de les obres hi ha 84 empreses, de les quals una trentena són estrangeres.
Amb aquest projecte, Egipte espera multiplicar els ingressos que rep en forma de taxes. El corredor marítim és ara mateix la seva font de divises més sòlida, sobretot després de la caiguda en picat del turisme a causa de la inestabilitat política que ha seguit la revolució del 2011. Els ingressos obtinguts pel canal van ascendir el 2014 a prop de 5.000 milions d’euros, la qual cosa representa un increment d’un 7% respecte a l’any anterior i tot un rècord des de la seva inauguració el 1869. D’acord amb les previsions de les autoritats egípcies, en una dècada, les retribucions s’acostaran als 13.000 milions d’euros anuals. Malgrat el suport unànime que ha rebut la faraònica empresa en els mitjans locals, alguns experts expressen els seus dubtes respecte a les previsions governamentals. “Els càlculs són massa optimistes. No queda clar que el comerç mundial creixi prou per doblar la quantitat de vaixells que travessen el canal de Suez -opina l’economista independent Omar el-Shenety-. Crec que l’ampliació de la profunditat a l’actual via marítima sí que té sentit, ja que permetrà el pas de vaixells de gran tonatge, i el seu cost és relativament baix. En canvi, no veig que sigui necessària ni rendible fer la nova ramificació”.
LA RAÓ DE SER d’aquest projecte no és només econòmica. El canal de Suez és un motiu d’orgull per als egipcis, i ha jugat un paper cabdal en la seva història recent. Desenes de milers d’egipcis van morir en la seva construcció i la nacionalització del canal que va fer Gamal Abdel Nasser el 1956 va desencadenar una guerra amb les potències colonials. En un intent d’excitar els sentiments patriòtics, Al-Sissi va demanar que el projecte fos finançat exclusivament amb fons egipcis. I ho va aconseguir. En pocs dies es van vendre bons amb un 12% d’interès per valor d’uns 7.500 milions d’euros, el cost aproximat de les obres.
Un mercant ancorat al port d’Ismailia espera el seu torn per travessar el canal de Suez.
