Si us ve de gust escoltar una cançó preciosa, que us arribi a l’ànima, aquí teniu una proposta que potser no escoltareu a la ràdio ni sentireu cantar en cap concurs de televisió. Quan descobriu la història que s’hi amaga al darrere, us emocionareu. Aneu a Spotify o alguna plataforma de streaming i busqueu un àlbum titulat Too much que firmen un grup d’amics, Els de la Taula Rodona. Una de les sis cançons es titula For a friend. L’autora és Adhara Ventura. Ella és baixista, però per a aquesta ocasió tan especial també hi ha posat la veu, perquè necessitava enviar un missatge a un amic: “Give me a sign, just to know that you’re in peace” (Dona'm un senyal, només per saber que estàs en pau). És un tema ple de maduresa, amb ritme de bossa nova i jazz. Quan et diuen que Ventura només té setze anys, la sensibilitat i la sinceritat que desprèn la cançó et commouen profundament.

Too much és un homenatge a un d’aquests amics “de la taula rodona”, en Tomàs Gispert i Torrent, que l’any passat, amb quinze anys, es va suïcidar. En Tomàs va ser el cohesionador d’un grupet que es trobaven al bar Can Pep. S’asseien a la taula rodona de l'establiment. I d’aquí el nom d’aquesta iniciativa tan bonica que recorda aquest espai de felicitat compartida. Ells mateixos han compost, arranjat, interpretat i fet la producció dels sis temes. Looking for you to be seen, d’Ariadna Fort, és delicada i lluminosa. En el rock de Hero, de Siso Costa, s’hi nota el rastre de les ferides. Volar ben alt és un comiat sense remei de Laia Planagumà, on el piano diu tant com les paraules. Flores en mi cuaderno és un poema de Joan Bech on es nota el desig d’abocar-hi tot allò que et crema a dins. La versió de Resplandor, original del Canijo de Jerez, està plena de força i dolor. En aquest homenatge hi han posat el cor i les ganes una vintena de companys del Tomàs.

El vincle entre tots ells és la Black Music Big Band de Girona, on es van conèixer. La Black, n’hi diuen. Està integrada per joves entre 15 i 25 anys i impulsada per dues entitats, la Fundació Casa de la Música i el Black Music Festival. S’hi accedeix a través d’un càsting anual que busca el compromís i el talent. El seu director, Adrià Bauzó, prioritza la motivació, que és essencial per a l’excel·lència musical. El repte va més enllà dels concerts. És un dinamitzador cultural que ofereix un espai de creixement al talent més jove i on el soul i el funk són alhora eines per acostar la música als barris, on els integrants comparteixen els seus coneixements. És un projecte artístic completíssim, ple de creativitat, amb gent molt bona, amb ambició, sensibilitat i un projecte pedagògic propi. A YouTube trobareu un documental sobre la Black Music Big Band on es veu la professionalitat i el rigor que hi ha al darrere. En Tomàs era molt feliç tocant el baix amb la Black.

La televisió ha deformat el que entenem per talent. Els talent shows han pervertit l’art i l'han convertit en una estratègia competitiva de consum fugaç. L’àlbum Too much d’homenatge a Tomàs Gispert neix de la veritat, de fer art des de la necessitat més íntima i no des de la il·lusió de sortir disfressats en un escenari i aconseguir la fama. Perquè els adolescents no són com la televisió ens diu que són. Aquests nois i noies no treballen per encaixar com sigui en un mercat comercial que els catapulti en pocs mesos. Són autèntics i vocacionals, i la Black els ha proporcionat aquest espai d’aprenentatge col·lectiu, que fuig d’individualismes, que guia en el camí de la constància i l’esforç, que els estimula a viure tot el procés artístic, les dinàmiques i els obstacles i no simplement a ser fagocitats per la indústria. En unes edats complexes, també els ha donat un espai per fer pinya, expressar-se, ser escoltats i escoltar-se entre ells, a través de la música i més enllà de la música. I per recordar junts l’amic enyorat sempre que ho necessitin.